dilluns, 31 de desembre de 2012

Els millors desitjos (des de Japó) - Albergínies fregides (Nasu no agedashi)

No, no estic a Japó. Però els meus amics Tomomi i Manolo, hi són com cada Nadal. Fa una estona ja estaven sopant, preparats per rebre el nou any. A nosaltres encara ens queden unes hores de preparació.
Com no he fet concursos ni he escrit gens aquests dies vull felicitar-vos l'any que està a punt d'arribar amb aquesta recepta, que és un triomf assegurat.
Magret d'ànec (tall especial Collverd)
La recepta me la va ensenyar la Tomomi, després que ho provés a casa seva i ho trobés molt senzill i espectacularment bo. Avui la farem servir per acompanyar el magret

Ingredients:
- Albergínia
- (Vinagre de) Mirin
- Salsa de soja
- Farina de blat de moro (tipus maizena)
- Cibulet

Elaboració:
1. Talleu l'albergínia a quadrats de 2'5-3 cm aproximadament de costat.
2. Passeu per la farina i fregiu en oli ben calent
3. Mentrestant haureu barrejat la soja amb el mirin amb proporció 1-1
4. Un cop fregides les albergínies poseu-les sobre paper absorbent per treure l'oli sobrant
5. Abans que es refredin afegiu-les a la barreja i deixeu-les que s'amarin (mínim mitja horeta)
6. Decoreu amb cibulet tallat a trossets

I a disfrutar-les!!

No vull acabar sense donar gràcies a un 2012 que m'ha fet conèixer un gran grup de gent: gastroblocaires, aficionats i altra gent a la gastronomia. No me'n vull deixar cap i per això no els esmento un a un. Tots ja sabeu qui sou. I sou grans! Molt grans!!

dimarts, 18 de desembre de 2012

Ciutats Patrimoni i entrant de luxe per Nadal

Parlem de bones idees. Que la gastronomia és art, és cultura, m’ho podreu arribar a contradir i fins i tot argumentar en sentit contrari, però no m’arribareu mai a convèncer. I hi ha més persones que pensen com jo (entre elles la Carmen Alcaraz, feu una volta pel seu bloc: http://culturagastro.com/). Per això hi ha presentacions com la que vaig assistir fa un parell de setmanes

Motiu: Presentació de les tretze ciutats d’Espanya que són Patrimoni de la Humanitat  coincidint amb el 40è aniversari de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO 

Lloc: Palau Moxó Marc incomparable de gran bellesa i molt desconegut per ser de titularitat provada tot i que visitable. Llàstima que només vam poder gaudir de la planta baixa

Actors: L’alcalde de Segovia (que no s’agobia, ‘xist’ gentilesa d’ @ambcompte) com a presentador inicial i desgustació i tast conduits per Francisco Piñeiro (Restaurant Benboa) i Manel Oliveira (Restaurant Casa Mar da Vila). I tots els afortunats convidats (gràcies
Pep Palau, von Arend & Associats)

Mitjans: 1) Tast de productes relacionats amb cadascuna de les ciutats des del prisma de tres productes bàsics en la nostra dieta: oli, vi i formatge. 2) Desgustació de 6 elaboracions (entrants, plats principals i postres) basats en l’oli i formatge i acompanyats per un del vins.

Resultat: Objectiu acomplert. Identificació total de les ciutats que formen part d’aquest grup gràcies a la relació producte-ciutat


I ara deixem aquesta formulació que m’ha servit per fer la presentació i passo a relatar-vos a nivell personal quines van ser les meves sensacions:
  • Oli: Còrdova (AOVE DOP ‘Priego de Córdoba’), Mèrida (AOVE ‘Canchalosa’), Tarragona (AOVE DOP Siurana ‘Vil·la de Centcelles’) i Toledo (Suc d’oliva ‘Adolfo Colección). Tastar oli a pèl es tasca dura però calia fer-ho per apreciar els matisos. Per mi, el color de Mèrida i el sabor de Tarragona. El de Toledo massa dur em va fer escanyar. 
  • Formatges: Àvila (Formatge de cabra 'Monte Enebro'), Càceres (DOP Torta del Casar) i Santiago de Compostel·la (Formatge DOP Tetilla 'Tres Pazos'). Els formatges m’encanten i tant la Tetilla com la Torta del Casar són en general una debilitat, però el Monte Enebro va ser tot un descobriment. I per això us explicaré la recepta que en van fer. 

  • Vins: Alcalà d’Henares (DOP Vinos de Madrid ‘Qubél Rvelación’), Conca (DOP Uclés ‘Esencia de Fontana’), Eivissa (DOP Vinos de la tierra  de Ibiza ‘CanRich Lausos’), Salamanca (DOP Arribes ‘ArribesCrianza’), Segòvia (DOP Rueda ‘Erre de Herrero Verdejo’). Quatre negres i només un blanc. Servir-los en ordre alfabètic per ciutats va fer que el blanc fos l’últim i potser no era la millor opció. Com a sorpresa positiva en els negres, el vi de la terra dels sogres, el d’Uclés. I el blanc, com sóc fan del Verdejo no em va sorprendre especialment però tinc una ampolla a casa (ep! Pack obsequi amb oli, vi i llibres: gastronomia i literatura) per millorar-ne (o no) la percepció.

D’aquí vam passar a les receptes que us vendré en format duel:

Entrants:

-          Snack de bolets amb formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’ i dolç de cireres -->  Vencedor. Les pastes que porten mantega són la meva perdició.
 
-          Xupa-xups farcit de pa amb tomàquet ‘Vil·la de Centcelles’. Una presentació molt original però mancava una mica de força en el sabor.
Plats principals:

-          Tonyina romana, macerada en vi i mel, amb crema d’oli ‘Canchalosa’ --> Guanyador. Una tonyina molt en el punti amb el perfum no molest de la mel
-          Botafumeiro de vedella brasejada amb formatge Tetilla. També molt bona i amb el cop d’efecte del gel sec per aconseguir l’efecte botafumeiro

Postres:

-          Bombó líquid d’oli ‘Priego de Córdoba’ acompanyat de ‘Torta del Casar’ à Guanyador. Xocolata negra potenciada per l’oli.

-          Bombó líquid d’oli ‘Adolfo Colección’ infusionat amb pètals de rosa. Tot i domesticar l’oli que més m’havia fet patir, la xocolata blanca és massa dolça per als meus estranys paràmetres en els dolços.

Tot això maridat amb els vins abans comentats. I com a colofó final una xerrada més informal amb altres assistents a la presentació i amb els dos xefs, sobre les preparacions que més ens havien agradat, sobtat o que teníem ganes de criticar. Una vetllada original i molt efectiva per recordar i trobar nous llocs que visitar (De les ciutats de la llista me’n falten força)



I com us havia dit, la recepta del primer entrant que podeu aprofitar per aquest Nadal:
Snack de bolets amb formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’ i dolç de cireres

Ingredients:

- Formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’

- Mantega

- Farina

- Sal, sucre i aigua

- Bolets deshidratats

- Cireres

Elaboració:

Preparar una pasta barrejant la mantega, farina, sal i el bolet deshidratat. Estirar fins deixar-la ben fina i posar-la al forn a 190º durant 8 minuts, que quedi ben cruixent. Fent un almívar meitat aigua, meitat sucre. Afegir les cireres sense os, treure del foc i deixar en infusió. Triturar. Muntar l’snack alternant capa de la pasta, el formatge tallat fi i el dolç de cireres 
(NOTA: Ara no és època de cireres, podem provar amb qualsevol fruit de bosc que sempre s’adiu amb els formatges)

Important: He demanat (i ja tinc la informació) de llocs de Barcelona (zona Sants- Les Corts) on es pot trobar el formatge.