dijous, 20 de juny del 2013

El meu primer crònut

Fa ja un mes que vaig llegar sobre el crònut (grafia catalana al meu aire), si no recordo malament va ser al bloc del Comidista. Ben aviat les notícies sobre aquesta barreja de dònut i croissant que estava causant furor a Nova York es van començar a replicar a tots els mitjans. Es parlava de les cues i també de vendes per ebay a preus desorbitats, d’un producte del que només es venen 200 unitats al dia a un preu de 5$.

Si vam caure amb els cupcakes, podem caure amb els crònuts? Diuen que la dificultat d’execució és bastant superior, però això no ha fet defallir a alguns pastissers de Catalunya. Fa uns dies apareixia la notícia que un pastisser de Sant Celoni en feia (de fet el que diu és que ha canviat el xuixo de croissant que havia fet sempre, donant-li forma rodona).

NY és lluny, però Sant Celoni també requereix una petita excursió que ara no podíem fer. Calia esperar. I ha resultat. Abans d’ahir Barcelona Singular posava l’adreça del primer lloc de Barcelona on fan crònuts. En una pirueta de la dura vida de gastrobloguer :-), resulta que per un cop les coses són fàcils. El forner, de Les Corts, és a dos passes de casa. I és on comprem el pa!!!

Evidentment calia tastar el crònut. I el meu marit va anar a comprar-lo a la vegada que el pa. De moment no hi ha cues. Millor.

El meu primer crònut
Ahir arribava d’un curs de coques de Sant Joan a les tantes de la nit, però vaig tastar-ne una mica per avançar la primera impressió a alguns tuitaires. Avui l’he portat a la feina, com un tòtem l’hem contemplat i després ens l’hem cruspit.

Primer, cal establir un punts:

  1. No tinc referència. No he provat l’original.
  2. No m’agrada ni la xocolata (dins de pastes) ni la crema.
  3. Només el venen farcit de xocolata o de crema. Cal rectificar. Des d'avui dijous 20, ja el venen sense res.

Notes de tast:

  • Aparentment sembla més petit que el de NY i no tan espectacular a nivell de làmines. També és cert que jo el vaig comprar per la tarda i consumir per la nit, i possiblement es vagi aplanant.
  • Té un gust on hi predomina el dònut, i una consistència on s’hi troba la pasta fullada del croissant.
Ampliació: curiosament el que no té farcit m'ha semblat més donut tot ell.
Les 3 varietats
  • La combinació és curiosa, molt dolça però agradable.
  • Només veure’l saps que és una bomba calòrica. Vull dir que crec que un és prou.
  • És bo, però mentre tingui xocolata i crema no en repetiré. Espero versió sense res.
  • El preu? 1'75€ els farcits, 1'25€ els normals
Cal Forner
Joan Güell, 125
Metro Les Corts (L3)
Cal promocionar

dimecres, 19 de juny del 2013

Aires de mar amb Johnnie Walker

Si aquests dies heu passejat pel moll d’Espanya, just per la part de darrera de l’Aquari, haureu vist un veler magnífic. És el Voyager de John Walker & Sons, en l’aturada que ha fet a Barcelona dins del seu ‘A journey without bonderies’. De fet teniu temps fins avui per veure’l.
Fotografia cortesia de Johnnie Walker
Gràcies a la invitació de Gastroblocaires, vam poder gaudir d’aquest lloc meravellós i també aprendre moltes coses del whisky en qüestió, i del perquè d’aquest viatge, que també promociona una versió de whisky de col·leccionista, el John Walker & Sons Odyssey amb només 42 ampolles a Espanya (preu 760€)
. Un triple malt inspirat en els viatges d’Alexander Walker (nét del fundador) i que es presenta amb un decantador que es mou al compàs de les ones del mar.

Va ser tot un honor que Tom Jones, Global Brand Ambassador de Johnnie Walker, ens guiés en el tast del Johnnie Walker Blue Label. Aquest és un whisky blended, però on els 16 whiskys usats per a la seva confecció són escollits d’una de cada 1000 barriques dels 7 milions que té la companyia. 
Tom Jones i les llegendes de la marca
Però comencem fent una mica d'història, que sempre és interessant. La companyia neix a Kilmarnock, Escòcia, quan al 1820, el primer John Walker, amb només 14 anys es fa càrrec d’una petita botiga de queviures, on hi comença a vendre els seus whiskys. Era allò que ara en diem un emprenedor. El negoci funciona, però és a partir de 1857, quan Alexander, el seu fill se n’adona de la importància de vendre més allà de les rodalies. Comença l'expansió.

I també aquí una de les anècdotes, el perquè de l’ampolla quadrada. Per enviar les ampolles a ultramar, es va establir una comissió per als capitans de vaixell per la venda d’ampolles, convertint-los en ambaixadors de la marca. Però les formes arrodonides de les botelles, provocaven trencadisses i més espai a ocupar. Això no convenia a les butxaques ni d’uns ni d’altres. La solució, una ampolla quadrada. Intel·ligent, oi?

Un altre punt va ser com resoldre el problema del nom, que aleshores era molt llarg. Com encabir-lo? Aquest és l’altre detall que va associat per sempre a la marca Johnnie Walker. La inclinació per tal de fer-ho ben visible.

El negoci segueix prosperant i la següent generació Walker (Alexander i George) fa un pas endavant. Fins ara compraven els whiskys a altres destil·leries, per fer les mescles. Al 1893 s’adquireix Cardhu per tenir garantit el subministrament d’un dels millors malts. És a més aquest Alexander, un gran mestre mesclador que prepara ja a començaments del segle XX tres tipus de whisky amb les seves etiquetes de colors, el que portarà la marca al seu zenit. Al 1920, amb motiu del centenari, Alexander crea la mescla Gold Label i ja és present a més de 120 països. Des d’aleshores el reconeixement dels blended de luxe de Johnnie Walker ha estat inqüestionable.

Però ja sabeu que jo no sóc pas bevedora de whisky (aquesta part de negoci la porta el marit). Tot i així el tast em va semblar exquisit, potser em manca una mica de cultura per percebre tots els aromes, però només el color ja enamorava. De tota manera el que em va agradar més van ser els cocktails. 
L'art dels cocktails
Dels quatre només en vaig tastar dos, que tampoc era el tema caure de la passarel·la. Molt bo el Golden Apple Cooler amb Johnnie Walker Gold Label Reserve, llima, almívar de canyella i poma. I realment genial l’Scotch Sour, amb el mateix whisky, suc de llimona, almívar de sucre, clara d’ou i unes gotes d’angostura.

Els cocktails i el glamour :-)
La presència d’altres gastroblocaires amb els que vam poder fer una xerrada agradable, va fer encara més agradable l’ocasió. No tots els dies es pot pujar a un vaixell que seguint les aventures d’Alexander i després d’un tour per Àsia, està aquests dies recorrent els principals ports d’Europa.
El voyager
 I dins del vaixell hi havia la sala 'Around the world', on es mostrava una rèplica del llibre on s'explicava una sobre les ciutats amb comerç del whisky Johnny Walker. En certa manera un prototipus de guia de viatge de luxe. En la foto la pàgina de Barcelona.

dilluns, 10 de juny del 2013

Paellada per al concurs de Tasta Rutes


Quan vaig veure el concurs que proposava la Bet per celebrar els dos anys del seu bloc Tasta Rutes, vaig tenir clar que la Paellada seria la recepta escollida. Feia temps que la tenia pendent de penjar i l'excusa era perfecta. Per una banda compleix amb l’ús de producte local (podem dir que la patata ja es pot considerar producte local després de 500 anys :-), però sobretot per mi invoca tradició. Aquest és un plat tradicional de la meva família. És més tenia dubtes sobre si només es feia a casa meva. I el nom sempre m’havia semblat molt curiós, molt com tret de casa. Per confirmar que no tenia raó, vaig optar per fullejar el llibre La cuina de la Terra Alta (de Teresa Lluís i Loreto Meix). I sí, hi apareix. Així doncs no era una recepta amagada per la família, sinó una recepta tradicional de la comarca d’on provenen els meus avantpassats, la Terra Alta.

A mi aquesta senzilla combinació em transporta immediatament a Gandesa i a la meva infància, i a l’àvia Maria preparant-la amb molta cura, perquè el que si cal és cuinar-la amb compte perquè no es cremi.

El dubte que em queda ara és, només es fa a la Terra Alta? Si sou d’una altra zona, en feu o feu alguna versió semblant? Com li en dieu?


Ingredients (per 4 persones)

  • 1 ceba gran
  • 2 patates grans
  • 2 carbassons
  • Oli d’oliva i sal

Elaboració

  1. Pelar les patates i tallar-les com per fer truita
  2. Rentem el carbassó i sense pelar, el tallem a rodanxes fines (de 3-4 mm)
  3. Pelem la ceba i la laminen
  4. Posem una paella al foc amb oli i hi afegim primer la ceba. Quan comenci a estovar-se, hi afegim els altres dos ingredients
  5. Deixem coure una mitja hora llarga, remenant amb molt cura perquè no es cremi però tampoc es desfaci massa

Com veieu és fàcil de fer, però laboriosa, cal fer-la amb molt d'amor, com el que una àvia sent per la seva néta.
PD: Al llibre expliquen que a Gandesa i a Caseres en diuen paellada, mentre que a Corbera i la Pobla de Massaluca en diuen freginata i a Prat de Compte, freginat.

dilluns, 3 de juny del 2013

Les cireres, l'estiu i el Baix Llobregat

Ah! Per fi sembla que s'ensuma l'estiu. Ja en teníem ganes. I jo més, perquè l'estiu ja vaig tastar-lo fa deu dies a la finca Colomer. I em direu, com es tasta l'estiu? Doncs us ho explicaré: deixant que el sabor, l'aroma i el color d'una cirera collida per tu t'envaeixi els teus sentits. Poesia? No, però es va quedar ben prop l'experiència proporcionada el passat 22 de maig pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat, on en companyia d'altres gastroblocaires vam gaudir de la Cirera del Baix, dins de la campanya Els sabors de l’horta 2013.

La proposta per conèixer més sobre el tema, va començar a la Finca Colomer (Santa Coloma de Cervelló) on des de fa 500 anys es dediquen al conreu de les cireres. Formen part dels productors del Parc Agrari del Baix Llobregat. Després d’una breu presentació de l’acte per part de Lourdes Borrell, vicepresidenta del Consell comarcal, en Josep Pasqual, alma mater de la finca, ens va portar a visitar els camps de cireres i va explicar-nos un munt de coses sobre les cireres que jo desconeixia. Us en diré algunes per què segur que moltes tampoc les coneixereu:
    • Els cirerers necessiten pol·linització creuada, és a dir, que cal més d'una varietat per tal que es pol·linitzin. Per posar-ho fàcil, si teniu dos cirerers de la mateixa varietat en el vostre hort, no us faran cireres. Sí que és cert que hi ha una varietat autofertil (varietat Lapins), però el que sí sempre necessitareu seran les abelles (o els borinots, més al seu aire, però també eficients). Ells tenen dotze arnes a la finca per fer aquesta tasca. I tot el bé que fan aquests insectes, no es pot dir el mateix dels ocells, per això hi tenen instal·lat un aparell de salves que dispara uns falsos trets per espantar-los. Una versió moderna de l’espantaocells.
    • Anys com aquest amb tanta pluja són molt difícils, ja que l'acumulació d'aigua i la composició de la cutícula fan que per osmosis, entri a les cèl·lules i quan ja no poden absorbir més, les cireres s'esberlin. Tot i que són igual de bones per al consum no són aptes per la comercialització. Sí, se’n podrien fer conserves, però el problema és la conservació un cop collides perquè de seguida es fan malbé degut al tall.

    Camps de cirerers i cirera esberlada per l'aigua
    Josep Pasqual donant les explicacions
    • Del munt de varietats que hi ha, ells en conreen unes 20, que cullen a mà. Per això veiem que els arbres són baixets, tot i que s’han de podar poc. Molt important dir que les cireres s’han de collir amb la cua (tot i la moda de la Picota) per tal que sobretot en les varietats més carnoses no suquegi si la perden. Les cireres creixen a partir d’un ‘bony’ anomenat ramet de maig, que cal vigilar i no arrencar mai per no perdre collita l’any següent.
    Collint la varietat Odile
    Després d’aquesta visita amb un dia molt agradable (i més quan el maig ha estat tan amenaçador sobretot en pluges), vam retornar al pati de la masia on ens esperaven la Cristina Roig, professora d'alta cuina i col·laboradora del Parc Agrari del Baix Llobregat, i en Gerard Solís del restaurant El Racó de Sant Climent de Llobregat  i autor del llibre 'Bojos per les cireres', guanyador el 2005 del premi a la Millor Monografia Culinària del Món al Gourmand World Cookbook. Ells ens van donar una visió de la importància de la cirera en cultures com la japonesa, i algunes aplicacions pràctiques a nivell culinari-dietètic (menció apart de les conegudes melmelades): Al portar triptòfan ajuden a dormir; a més són molt depuratives. Amb els peduncles ben assecats, se’n pot fer infusions. I fins i tot amb els pinyols s’acostumen a fer coixins per escalfar.
    Cristina Roig i Gerard Solís
    També ens va fer notar que les cireres s’han de comprar en el punt òptim de maduració, ja que fora de l’arbre no maduren. I per saber si són fresques, només cal mirar el peduncle, com més verd millor.
    No va faltar un tast sensorial de quatre varietats: la Ruby, la Early Bigi, la Burlat i la Odile, on vam aprendre a distingir algunes característiques, com la forma: de ronyó (reniforme), rodona o de cor, la consistència de la polpa, el color i el calibre, a més del gust. A cop d’ull vaig encertar-les totes, a tast no n’hagués encertat cap.
    Notes de tast
    Vodka tònic amb els camps de cirerers
    I un detall simpàtic: les cireres s’han de collir cantant. I perquè? Perquè si cantem no tindrem la temptació de posar-nos-les a la boca.
    El tast va acabar amb una preparació del Gerard: un vodka tònic on les cireres havien estay macerant amb el vodka durant una estona (deixant aquest meravellós color de la foto) i servint-lo a l’últim moment acompanyat de gessamí i canyella. Ah! I un boníssim pa de cireres deshidratades.

    D’aquí l’autocar ens va portar a la Colònia Güell, on a les portes de la cripta el senyor Joaquim Balsera, President del Consorci del Parc Agrari i del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, ens va donar la benvinguda. 
    Colònia Güell
    Allà ens esperava una sorpresa majúscula, ja que 22 restaurants adherits a la campanya gastronòmica “Els sabors de l’horta 2013”, ens presentaven un tastet realitzat amb cireres del Baix. 21 platets deliciosos que em van fer piular:

    Tot això acompanyat pel cava rosat de Roger Goulart (del grup Montferrant), molt adequat pel color. La llista de plats va ser variada i fantàstica, dolços, salats, contrastos, agosarats, clàssics però sobretot em va sorprendre gratament que la cirera fa una dupla fantàstica amb el bacallà. I també cal destcar la magnífica presentació en diversos recipients molt originals.
    Aquí us passo la llista de tastets amb el restaurant que el va preparar:
    - Rajada en escabetx de cireres farcida de moixernons i chutney de "cua llarga" (Amarena – La Palma de Cervelló)
    - All blanc amb cireres (Andalucía - Castelldefels )
    - Llom de bacallà amb crema de porros i cireres (Cal Mingo - Viladecans)
    - Brandada de bacallà amb cireres (Casa Nostra – Corbera de Llobregat)
    - Farcellet cruixent de formatge D.O. Pirineu i cirera del Baix + Tosta amb seitó i Mojo picón de Cirera del Baix (Ona Nuit i Cèntric Gastrobar – El Prat de Llobregat)
    - Mil fulls de bacallà confitat amb salmorejo de cirera i pernil d'ànec (El Capritx d’en Carles Bermell – Santa Coloma de Cervelló)
    - Llom de bacallà amb dues textures de cireres i allioli negre (Hotel Restaurant El Castell – Sant Boi de Llobregat)

    - Dim sum (Toc al Cor) de cérvol i cireres semi confitades del Baix, realitzat amb farina de kamut i glacejat amb sucre de canya paraguay (El Diván de los Sentidos – Cornellà de Llobregat)
    - Torrija amb cirera de Sant Climent (El Elefante - Castelldefels)
    - Coca de cireres, seitó i formatge de cabra (El Mirador de Sant Just – Sant Just Desvern)
    - Llom de conill amb ceba de rebuig i cireres del Baix Llobregat (El Palau Vell Restaurant – Sant Andreu de la Barca)
    - Clafoutis de foie amb cireres (El Petit Bonet – Sant Climent de Llobregat)
    - Cerasis crepito meringue (Follia – Sant Joan Despí)
    - Cassoleta amb crema de cirera, gelea de maduixa (L'Àpat – Molins de Rei)
    - Cruixent de cirera farcida de formatge i bacon (La Lluna en un cove - El Prat de Llobregat)
    - Ceviche amb cireres (Major Trenta-Sis - Gavà)
    - Bonítol fumat amb cireres (Marimorena – Sant Boi de Llobregat)
    - Foie, cireres i blat de moro (Plats - Cornellà de Llobregat)
    - Albergínia escalivada i cirera escalivada amb torradeta i pernil (Públic Bar-Restaurant – El Papiol)
    - Fantasia de cirera amb còctel de cirera al cava (Sinfonia-Salles Ciutat del Prat - El Prat de Llobregat)

    Tot plegat una gran jornada per constatar la importància del conreu de la cirera en el Baix Llobregat on la treballen unes 200 famílies especialment a la zona a l'abric de les muntanyes de Santa Coloma de Cervelló, El Papiol, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
    PD: A can Colomer fan venda directa a l’explotació, a les tardes a partir de les 18. També podeu trobar-los al Mercat de Pagès del Parc Agrari, els dissabtes matí a la Colònia Güell. I si teniu sort com jo, que els hi vaig poder comprar dissabte cireres i préssecs a la 4a Fira de les Cireres que van organitzar els Amics de la Pagesia a la Plaça de Sants.

    Trobareu més informació de productors del Parc Agrari i opcions per comprar cireres i altres productes frescos del Parc Agrari a la web: http://www.elcampacasa.com