dijous, 16 d’agost de 2012

De menjar amb paraules

Ahir El Punt Avui dedicava el seu Diccionari Vintage (veure contraportada) a una paraula que m'agrada molt utilitzar. De fet sempre l'he feta servir molt en el llenguatge oral però el primer dia que la vaig voler escriure al blog vaig tenir un pèl de recança. Existeix realment o és un castellanisme? Sí que tenia una idea que no
s'escrivia amb jota, sinó que tenia un hac aspirada. La vaig buscar al diccionari.cat, i allà estava: HALAR
La paraula que quan la pronuncio ja em dóna ganes de menjar.
No en sabia gaire res de la seva etimologia i m'ha sorprès que vingui del caló. No sé perquè però em semblava més àrab. Serà per una simplíssima associació amb el menjar halal? Això demostra el poc que en sé de l'origen de les paraules, i de tantes altres coses!
És curiós això d'emmarcar-ho en un diccionari vintage, perquè crec que s'usa prou, però entenc que és per un tema d'escriptura. Tal i com apunta l'article es fa servir molt en el registre oral, però pocs són els autors que no tenen suors fredes abans d'usar-la en un escrit.
Així que tot i que d'entrada respongui a un instint més bàsic que a una experiència sensorial, crec que com a bons gastroblocaires hem de potenciar-ne el seu ús. Halem!


Si us interessa aquí teniu tot l'article: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/566993-halar.html

Il·lustració  El Punt Avui
PD: Quan l'estava llegint la meva filla va dir: Mira, mama, una paraula escrita amb lletres de botifarra! Veieu com si fa entrar gana!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada