diumenge, 28 d’octubre del 2012

Panellets

Aquests dies estic veient que molta gent està fent panellets (normal, n'és l'època) i és curiós perquè tot i ser una recepta simple (pocs ingredients), he vist molta varietat en com fer-los.
Ideal per fer amb l'Ariadna
Alguns hi segueixen posant patata o moniato però un bon panellet no n'ha de portar. Així es marca en les pastisseries que els fan seguint les normes d'ETG (especialitat tradicional garantida). Un exemple el tenim al Forn Federico de Gandesa (ja que faig publicitat, que sigui de la família :-)
Després està un tema de mides. Jo sóc de panellets petits. Donen molta més feina però penso que tenen un millor punt de cocció.
I finalment el tema d'aconseguir enganxar els pinyons. L'altre dia parlava amb el xarcuter i em deia que li costaven molt. Jo li deia que amb la meva recepta s'enganxaven perfectament.
Però és que crec que la recepta que faig servir,a part de que queden espectaculars és infalible. La recepta és de la Carme Ruscalleda  (del llibre Cuinar per ser feliç).

Ingredients
Amb això normalment em surten un 75-80 panellets
- Mig quilo d'ametlles en pols (si podeu comprar ametlla Marcona i moldre-la vosaltres mateixos, encara millor)
- 350 gr de sucre
- 150 ml d'aigua mineral
- 1 clara
- 2 rovells
I en el meu cas:
- 150 gr de pinyons
- 150 grans d'ametlles a trossets
- 40gr de coco ratllat (ella en fa servir més però jo en faig molt poquets de coco)
- 40gr de cafè molt

Preparació
De la massa mare:

A punt pel forn
  1. En una cassola ampla hi barregem l'aigua i el sucre. Li fem arrencar el bull fins que quedi xarop. Afegir-hi l'ametlla en pols sense parar de remenar fins que quedi una pasta compacta que es desprèn de les parets (aproximadament 2 minuts)
  2. Treure del foc i deixar refredar.
  3. Afegir-hi la clara remenant bé. Deixar reposar mínim dues hores a la nevera. La meva recomanació és que feu la pasta el dia anterior.
Dels panellets:
Partir la massa mare en diverses parts per fer els panellets:
  1. De pinyons: Formar les boles el més semblant de mida (jo les faig de 2'5-3 cm de diametre). Arrebossar-les amb els pinyons. El més fàcil, posar els pinyons a un recipient i fer-hi lliscar les boles. Els pinyons s'hi enganxen bé. Acabar d'arrodonir. Colocar-los a la plàtera del forn (sobre un Silpat o sobre paper siliconat) i pintar-los amb un rovell d'ou (al que haurem afegit 5 o 6 gotes d'aigua). Fornejar a 200º uns 6-7 min. Cal estar atents que quedin rossets per fora sense cremar-se i ben tendres per dins.
  2. D'ametlles: El mateix procediment que amb els de pinyons però els hi dono forma allargassada.
  3. De coco: barrejar el coco amb una mica de massa mare (això és una mica a ull, segons si us agrada amb molt de gust o amb menys). Els hi acostumo a donar forma de petit rovelló.
  4. De cafè: Aquests són invenció meva, molt a pèl, ja que agafo directament el cafè molt i el barrejo amb la massa mare. Els faig forma de gra de cafè
Aquest any vull provar de fer-ne de taronja, però fins dimecres no sabré els resultats.
PD: De moment penjo fotos antigues, que aquest any no els tinc fets encara
 
Aprofito també per dir-vos que si esteu per la zona o encara no sabeu que fer el cap de setmana que ve, teniu la Festa del Vi a Gandesa, que aquesta any cumpleix la 25a edició: http://www.festadelvi.cat/ca/programa.htm

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Taller Patacuchi (Semproniana)

Aquesta setmana he començat a llegar el llibre de l’Ada Parellada, Sal de vainilla. L’havia comprat per Sant Jordi i el tenia signat per ella. L’arribada del Kindle va deixar de banda els llibres físics per un mesos. Ara en tenia uns quants pendents i tocava canviar de format.

L'Ada i l'Ariadna a punt per començar
He agafat el de l’Ada perquè últimament la tinc molt present: me la vaig trobar a l’hora d’esmorzar al bar que vaig sempre; dissabte al diari Ara es parlava del seu llibre però també del company gastroblocaire Oscar, un dels pocs personatges del llibre basats en la vida real  (Podeu veure aquí el post que l'Oscar va dedicar a aquesta agradable sorpresa);  però sobretot pel motiu d’aquest post: el taller Patacuchi
El taller Patacuchi no és explícitament per nosaltres (vull dir per afeccionats a la gastronomia), sinó per als futurs gastrònoms. Però si pots dinar tranquil a un bon restaurant sense haver encolomat els fills a avis o cangurs, vol dir que el taller també és PER TU.
I què és aquest taller? És un taller de cuina per nens de 4 a 10 anys que es fa els dissabtes a les 13:30 al restaurant Semproniana (Preu: 20€ per nen). Mentre tu dines de meravella, els nens s’ho passen la mar de bé preparant una recepta i després dinant. Tot en una sala annexa, allunyats dels pares. Al final vam ser els pares els més emprenyadors, fent fotos de les criatures i les seves obres mestres!
En el nostre cas, vam tenir la sort que el taller el fes la pròpia Ada, que té una vessant molt pedagògica (podeu veure-ho també amb el seu programa actual a TV3 ‘Benvinguts a l’hort') i es veu que li agrada tractar amb criatures (per molt inquieta que siguis organitzant saraus diversos, sinó t'agraden els nens no t’embarques en un tema com aquest). 
El taller comença amb la decoració d'un barret de cuiner. I després, un tema bàsic, rentar-se les mans abans de manipular qualsevol aliment. I a partir d'aquí la recepta, que us transcric des del barret on va ser escrita per la meva filla mateix
La Gemma, l'Ariadna i la Joana durant el procés: 1. Preparant barrets, 2. La mantega i les galetes, 3. Acabant la decoració


Portant la feina feta als pares
Tartaleta de llimona amb fruites vermelles

Ingredients

- 3 llimones
- 300 gr nata 35%
- 400g llet condensada
- 100g galetes
- 50g de mantega
- Fruits vermells del bosc


Elaboració

1. En un bol, barregem la mantega pomada amb les galetes
2. Posem aquesta barreja al fons del recipient
3. Exprimim el suc de les llimones i reservem. Ratllem una mica de pela
4. Muntem la nata i la barregem amb la llet condensada
5. Afegim el suc de les llimones i la pela. Acabem de barrejar
6. Posem sobre la barreja de galeta
7. Acabem decorant amb fruits vermells
8. Refredem a la nevera unes dues hores

Un cop acabat el plat, les nenes van menjar un menú infantil. Ep! Pero un menú infantil especial, tant per la forma: macarrons, sí, però gegants; com la presentació, plats amb formes per encabir-hi un pollastre arrebossat en tires, les patates fregides i el ketchup.
I mentrestant els pares vam optar per l'opció 'Menú de 30': un menú (beguda a part) que permet per 30€ degustar alguns dels plats més característics del Semproniana. Un entrant de freds i calents (tots exquisits, sobretot els calents); un plat de peix, en aquest cas bacallà; un plat de carn, en aquest cas magret; i a escollir entre dos postres: un molt semblant al que havien fet les nenes i l'altre una delícia de xocolata. Si amplieu la foto veureu com us entra gana.
En resum, una opció molt interessant per a fer amb les criatures. Ells s'ho passen tan bé, que al sortir ja demanaven repetir. Ho farem, segur.

PD: Vaig tan lenta que ja m'he acabat el llibre. Molt amè i fàcil de llegir, amb una història ben entretinguda, resulta especialment agradable la part d'antropologia gastronòmica i algunes de les receptes (la blogaira de L'hora del tupper les va recopilar aquí) que van desgranant també la trama del llibre. Ah! I per mi ha tingut molta gràcia posar-li cara a l'Óscar. El veia en totes i cadascuna de les situacions
Nota: Si l'Ada llegeix el post li agrairia que em confirmi la recepta, que com ja fa dies, l'Ariadna tenia força dubtes :-)