dijous, 28 de novembre del 2013

Farcellets de col - Blocs contra la fam

Fa just un mes us animava a participar activament en el Gran recapte. I el Gran recapte ja és aquí, demà i dissabte podeu portar aliments als punts de recollida (mercats i supermercats).
Com cada any els blocaires a més d'això hi col·laborem fent difusió i també publicant una recepta que es recull a Blocs contra la fam.
Aquest any he escollit una recepta que vaig tastar fa dos mesos, el primer dia que dinava a casa després de l'accident. Els meus pares van venir a dinar amb mi i em van portar els farcellets que havia fet la Natàlia (Natasha). La Natàlia és russa i és una de les cuidadores de les meves àvies. Moltes vegades, en una mena de competició/exhibició contra el meu pare, fa plats de cuina popular russa (i el meu pare li ensenya coses catalanes). I com en totes aquestes coses, hi sortim tots guanyant, perquè enriquim el nostre saber culinari.
Vaig pensar que al ser un plat amb un dels ingredients bàsics que es demana aquests dies, l'arròs, seria una bona elecció. A més, ja ho veureu, com bona part de la cuina russa, sota l'aparença de lleugera és un plat contundent, molt adequat per al fred. Espero que us agradi i no us oblideu de fer donació d'aliments.
Ah! Gràcies al meu pare que em va transcriure la recepta per tal que jo la pugués fer. I gràcies a la Natàlia per ensenyar-nos tantes coses bones.

Ingredients
D'aquí m'han sortit uns 30 farcells i encara m'ha sobrat un bol petit de farcit
- 1/2 kg de carn picada de qualsevol tipus (vedella, porc, pollastre, gall dindi). Jo aquesta vegada vaig fer 450g de vedella més dues salsitxes de porc
- 1 ceba gran
- 1 pastanaga gran
- 3 cullerades de tomàquet fregit
- 1 tassa d'arròs gran
- 1 col gran blanca (la meva mare diu que és la col valenciana)

- Sal, pebre, oli

Elaboració

1. Agafem una paella prou gran, hi afegim oli i hi passem la carn uns 5 minuts.
2. Afegim la ceba ratllada i ho deixem uns 3-4 minuts
3. Afegim la pastanaga també ratllada, barregem bé i ofeguem 4-5 minuts més
4. Afegim el tomàquet fregit, salpebrem, ho barregm bé tot i apaguem el foc,
5. Rentem l'arròs (passem per aigua), l'escorrem bé i l'afegim a la barreja
El farcit
6. Ara bé la gràcia de tot. De la col, per la part del tronc intentem treure'l al màxim sense desfer-la del tot. És a dir la col queda sencera. Treiem les 2-3 primeres fulles.

7. En aigua bullint posem la col que quedi coberta. Ens 3-4 minuts podem començar a separar i escórrer les fulles que es van coent. NOTA: Si ho veieu molt complicat també podeu separar a mà totes les fulles i bullir-les.
8. Un cop escorregudes les posem planes i els hi traiem la part "tijosa" del mig de la fulla. Jo el que vaig fer és fer dos farcells per cada fulla gran i un per les més petites.

9. A una de les puntes, posem una cullerada sopera de farcit. Girem un costat, després l'altre per sobre i enrotllem (això que he dibuixat pretén ser el procediment). Sobretot vigileu que no se us trenquin les fulles.

10. Anem posant els farcells en una cassola, un al costat de l'altre ben apretadets.
11. Posem aigua a bullir amb una mica de sal.
12. Tirem l'aigua per sobre els farcells, que els cobreixi un dit.
Cocoon
13. Coem a foc lent durant 45 minuts
14. Escorrem i servim 

dilluns, 25 de novembre del 2013

Un fricandó com no has fet mai

Xisssssst! Calleu i pareu l'orella, que avui us vull explicar un secret familiar, com fan el fricandó a casa meva, com el feia la meva àvia Maria i com la fa ara el meu pare, que tot i ser el gendre n'ha heredat la cuina. 
Justament la setmana passada es va fer una crida des de la revista Cuina sobre quin consideràvem el millor plat català. Jo vaig votar el fricandó, i juntament amb els canelons i l'escudella, va quedar un dels tres finalistes. I és que el fricandó m'encanta. Segurament per a una persona que li ha costat molt el fet de menjar la carn poc feta, la carn guisada era la seva salvació.
Des que vaig casar-me he anat fent fricandó, improvisant sobre les receptes dels llibres que tenia a casa; ho feia sabent que aquestes receptes no s'assemblaven de cap manera al fricandó que jo tenia idealitzat. Ep! I no em quedaven malament perquè m'havia basat en llibres de la Ruscalleda, del Roca, de cuina catalana. Però a tots hi trobava tomàquet, picades (i ja sé que la picada és el fet diferencial de la cuina catalana, però si no cal no cal), coses que jo no havia vist mai al fricandó de l'àvia.
Així que ahir, després de molts anys he tornat a la recepta Maria Vandellós, i és un plaer compartir-la amb vosaltres


Ingredients
(En relació a la peça d'1kg que pesava la que vaig comprar aquesta setmana)

- 1 llata (que us la tallin bé a la carnisseria)
- 2 cebes
- farina
- oli i sal
- bolets assecats (moixernons o cama-secs). Per una badada meva, aquest el vaig fer amb ceps, però també estarà bo (potser fins i tot més)
- 1 rajolí de brandy (opcional)
Només llegir els ingredients segur que ja us heu de quedar sorpresos respecte a qualsevol recepta que pugueu trobar. I si no és així, digueu-m'ho, que em farà il·lusió trobar una ànima bessona!!

Elaboració 
1. Posem els bolets a remullar en aigua calenta.
2. Salem lleugerament la carn i la passem per la farina espolsant-ne la sobrant.
3. En una paella (de parets altes) amb l'oli ben calent fregim la carn i l'anem reservant en una plàtera fonda.
4. Posem una olla amb 1/2 litre d'aigua a escalfar. Hi afegim l'aigua escorreguda dels bolets i ho deixem fins que comenci a bullir.
5. Tallem les cebes en juliana.
6. En el mateix oli on hem fregit la carn posem a fregir la ceba (si ha quedat poc oli n'afegim una mica). La coem fins just abans que comenci a enrossir.
La carn ja fregida i la ceba fregint-se
7. Si optem pel brandy, el tirem ara i li fem un parell de voltes perquè marxi l'alcohol.
8. Tirem l'aigua bullint a la ceba i deixem que faci xup-xup uns 15 minuts.
9. Mentre agafem una cassola ben gran i posem tota la carn intentant no apilar-la gaire, i la posem al foc (El suc que hagi després la carn, el podem afegir també a la ceba bullint).
Carn colocada (en aquest cas també els bolets als ser ceps)
10. Cobrim totalment la carn amb l'aigua de la ceba colada (és a dir, sense que caigui ceba a la carn)
11. La meva cocció: 40 minuts a foc lentíssim (en el meu cas de gas ho poso entre l'encès i apagat, en inducció posaria a un 2-3 sobre 9) i tapat (si no teniu una tapa tan gran podeu fer com jo i posar paper d'alumini).
12. Afegim els bolets i coem 20-25 minuts més destapat a foc mínim (el que marca com a mínim al meu foc, un 4 sobre 9 a inducció)
Com sempre en temes de cocció s'ha de revisar cadascú segons el que usi (gas, vitro, inducció) però en general ha d'estar una hora mínim perquè quedi ben tendre.
I d'aquí a gaudir d'un fricandó que em jugo el que vulgueu no havíeu preparat mai així (Recordeu, que encara és més gustós si el feu d'un dia per l'altre)

Ah! I em direu, de la ceba què? Escolti, que a casa som catalans, així que la ceba la podem aprofitar per fer una bona sopa de ceba. I truc, guardeu-la per fer la sopa però abans afegiu 2-3 cullerades de la salsa del fricandó. Tindreu una sopa molt més gustosa.

divendres, 22 de novembre del 2013

Crema de carbassó (per al temps de no calor)

Avui continuem amb plats senzills però que vénen de gust en dies com aquest. En aquest cas un plat que faig molt a sovint i que té la versatilitat de ser apte i agradable durant tot l'any (calent a l'hivern, fred a l'estiu). És una crema de verdures. La recepta ve del llibre de la Ruscalleda, Cuinar per ser feliç, i possiblement va serla primera que vaig fer i indubtablement la que més he fet.
En aquest cas la farem amb carbassons, però depèn de l'època també l'he fet amb espàrrecs i amb carabassa. Crec que en el llibre ella també proposa fer-ho amb carxofes (no sé perquè però no em ve massa de gust) o amb faves (ho sento però no m'agraden gens i qualsevol plat amb faves està descartat d'aquest blog). Si algú ho ha provat ja em direu.

Ingredients
Els ingredients que us poso són per la meva família (2 adults i una nena de 8 anys que se'n menja un petit bol)
- 1 carbassó d'un pam 
- 1 porro gran
- Oli i sal
- Mantega

Elaboració
Carbassó zebra
  1. Tallem a rodanxes ben primes el porro. Separem les anelles que queden al tallar.
  2. Rentem i pelem el carbassó (jo el pelo tipus zebra, deixant una mica de verd) i el tallem a rodanxes de mig dit com a màxim.
  3. Posem aproximadament un litre d'aigua a bullir.
  4. En una cassola o olla afegim oli i mantega. Hi posem les anelles del porro i les ofeguem durant 4-5 minuts fins que quedin cuites sense torrar-se.
  5. Afegim el carbassó, donem unesvoltes per barrejar-ho amb el porro i pugem el foc durant un parell o tres de minuts sense deixar de remenar.
  6. Salem les verdures i afegim l'aigua.
  7. Deixem coure durant 20-25 minuts a foc mig. NOTA: Alguna vegada mentre cou i afegeixo un formatge de tipus Tranchette però la veritat és que no cal.
  8. Triturem i ja el podem menjar (A l'estiu el podem deixar refredar i també és molt agradable)

Com a nota, dir que fent-lo així mai m'ha sortit amargant i no es troba cap mena de residu (fibres que a mi em molesten molt si menjo cremes)

diumenge, 10 de novembre del 2013

Arròs amb (que no de) bolets

Seguim amb plats fàcils però bons. Avui un arròs que no és paella ni risotto i tot i així queda exquisit. Ara encara és moment de fer-la, mentre encara quedin bolets. És un plat que feiem a casa i que jo he adaptat últimament per porta-ho en tàper.

Ingredients (4 persones)
  • 300 gr d’arròs (això cadascú el que estigui acostumat. Jo normalment faig ració de 60g però pot oscil·lar entre 60g i 100g  segons la gana que tingueu)
  • Bolets (també al gust però n'ha d'haver força): Aquest últim cop ho vaig fer amb camagrocs, però fredolics, llenegues, rossinyols o una barreja de bolets que siguin aromàtics us anirà bé
  • Oli
  • 2-3 grans d’all
Elaboració
1. Bullim l’arròs en una olla amb abundant aigua i sal. Un cop cuit l'escorrem.
2. Per altra banda pelem els alls i els tallem en 2-3 làmines per all. Agafem una de les làmines i la passem per una paella. Afegim un bon xorro d’oli i hi posem totes les làmines d’all abans no s’escalfi l’oli, per tal que vagi desprenent l’aroma.
3. A partir d’aquí dues opcions:
a) La de la foto (versió per tàper). Afegim els bolets a la paella . Els saltegem i un cop cuits retirem l’all (o el deixem si tots el que mengem en som fans i ens agrada pegar-li mossegada com a una fava de reis). Toca el torn de posar-hi l'arròs i remenar per tal que l'arròs s'impregni dels aromes.
b) La lluïda (per un bon dinar o sopar). Fregim els bolets amb els alls fins que estiguin cuits. Agafeu un motlle de corona o savarin (motlle per pastissos d’aquells amb forat al mig), hi poseu l’arròs i el tombeu sobre la safata de servir. Al mig, abans de desemmotllar hi poseu els bolets. Desenmotlleu i us haurà quedat un arròs blanc amb tot el color al mig. Si no teniu el motlle, podeu fer una mena de volcà i en el cràter posar-hi els bolets. D’una manera o una altra us ben asseguro que us agradarà.