dilluns, 25 de novembre de 2013

Un fricandó com no has fet mai

Xisssssst! Calleu i pareu l'orella, que avui us vull explicar un secret familiar, com fan el fricandó a casa meva, com el feia la meva àvia Maria i com la fa ara el meu pare, que tot i ser el gendre n'ha heredat la cuina. 
Justament la setmana passada es va fer una crida des de la revista Cuina sobre quin consideràvem el millor plat català. Jo vaig votar el fricandó, i juntament amb els canelons i l'escudella, va quedar un dels tres finalistes. I és que el fricandó m'encanta. Segurament per a una persona que li ha costat molt el fet de menjar la carn poc feta, la carn guisada era la seva salvació.
Des que vaig casar-me he anat fent fricandó, improvisant sobre les receptes dels llibres que tenia a casa; ho feia sabent que aquestes receptes no s'assemblaven de cap manera al fricandó que jo tenia idealitzat. Ep! I no em quedaven malament perquè m'havia basat en llibres de la Ruscalleda, del Roca, de cuina catalana. Però a tots hi trobava tomàquet, picades (i ja sé que la picada és el fet diferencial de la cuina catalana, però si no cal no cal), coses que jo no havia vist mai al fricandó de l'àvia.
Així que ahir, després de molts anys he tornat a la recepta Maria Vandellós, i és un plaer compartir-la amb vosaltres


Ingredients
(En relació a la peça d'1kg que pesava la que vaig comprar aquesta setmana)

- 1 llata (que us la tallin bé a la carnisseria)
- 2 cebes
- farina
- oli i sal
- bolets assecats (moixernons o cama-secs). Per una badada meva, aquest el vaig fer amb ceps, però també estarà bo (potser fins i tot més)
- 1 rajolí de brandy (opcional)
Només llegir els ingredients segur que ja us heu de quedar sorpresos respecte a qualsevol recepta que pugueu trobar. I si no és així, digueu-m'ho, que em farà il·lusió trobar una ànima bessona!!

Elaboració 
1. Posem els bolets a remullar en aigua calenta.
2. Salem lleugerament la carn i la passem per la farina espolsant-ne la sobrant.
3. En una paella (de parets altes) amb l'oli ben calent fregim la carn i l'anem reservant en una plàtera fonda.
4. Posem una olla amb 1/2 litre d'aigua a escalfar. Hi afegim l'aigua escorreguda dels bolets i ho deixem fins que comenci a bullir.
5. Tallem les cebes en juliana.
6. En el mateix oli on hem fregit la carn posem a fregir la ceba (si ha quedat poc oli n'afegim una mica). La coem fins just abans que comenci a enrossir.
La carn ja fregida i la ceba fregint-se
7. Si optem pel brandy, el tirem ara i li fem un parell de voltes perquè marxi l'alcohol.
8. Tirem l'aigua bullint a la ceba i deixem que faci xup-xup uns 15 minuts.
9. Mentre agafem una cassola ben gran i posem tota la carn intentant no apilar-la gaire, i la posem al foc (El suc que hagi després la carn, el podem afegir també a la ceba bullint).
Carn colocada (en aquest cas també els bolets als ser ceps)
10. Cobrim totalment la carn amb l'aigua de la ceba colada (és a dir, sense que caigui ceba a la carn)
11. La meva cocció: 40 minuts a foc lentíssim (en el meu cas de gas ho poso entre l'encès i apagat, en inducció posaria a un 2-3 sobre 9) i tapat (si no teniu una tapa tan gran podeu fer com jo i posar paper d'alumini).
12. Afegim els bolets i coem 20-25 minuts més destapat a foc mínim (el que marca com a mínim al meu foc, un 4 sobre 9 a inducció)
Com sempre en temes de cocció s'ha de revisar cadascú segons el que usi (gas, vitro, inducció) però en general ha d'estar una hora mínim perquè quedi ben tendre.
I d'aquí a gaudir d'un fricandó que em jugo el que vulgueu no havíeu preparat mai així (Recordeu, que encara és més gustós si el feu d'un dia per l'altre)

Ah! I em direu, de la ceba què? Escolti, que a casa som catalans, així que la ceba la podem aprofitar per fer una bona sopa de ceba. I truc, guardeu-la per fer la sopa però abans afegiu 2-3 cullerades de la salsa del fricandó. Tindreu una sopa molt més gustosa.

7 comentaris:

  1. Doncs tenies raó! No l'he fet mai així el fricandó! Jajajaja!!!
    Però la trobo una molt bona proposta! Per tant l'haurem de provar! ;)
    Són genials aquestes receptes que van passant de generació en generació! I si perduren dunrat tants i tants anys, per què serà? Perquè segur que estan de nassos!!! :)
    Petons guapíssima!!

    Nuni
    http://cuinetes.bloks.cat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort he vist que més gent el fa així, però no l'he vist mai en cap receptari, per això em sorprenia. Avui me l'he menjat de tupper i m'ha sabut greu no haver agafat més talls :-)

      Elimina
  2. Ostres el meu si assembla una mica.
    La ceba la faig triturada amb el primer, en lloc de brandy poso cervesa , quan la ceba esta transparent ho aboco a la carn i cobreixo amb aigua bullent. Es la recepta de la meva iaia que també a anat passant i ara els meus fills també el fan igual
    Mira que n’és de bo el fricandó Ummm
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la idea és bastant semblant. Per mi la gran diferència és no posar la ceba a la carn en cap moment. De totes maneres com sóc molt fan del fricandó ma'grada de totes les maneres. Ah! La cervesa, ja sé que tu n'ets gran fan a la cuina. Jo no en tinc massa costum

      Elimina
  3. Sorpresa em quedo....per mi la picada era un imprescindible al fricandó, igual que una mica de tomaquet al sofregit. L'alcohol que jo uso es el vi ranci.... enfi... la teva recepta em sorpren, però m'agrada i la probaré un día, per veure la diferencia i quin fricandó m'agrada mès!. Bravo per la iaia Maria Vandellós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tasta-la, jo crec que t'agradarà. El tema brandy és perquè a mi sempre m'agrada una mica posar-ne a totes les coccions llargues o rostits, però a casa no en posen.
      L'àvia Maria era una gran cuinera. Ara, pobra, amb 96 anys i el cap espatllat no cuina però no deixa de menjar :-)

      Elimina
  4. Fins que no he arribat al final, anava endevant i cap enrera, preguntant-me que havia passat amb la ceba. Al final ho he entés. Jo el faig amb els mateixos components, però la ceba, queda amb el fricandó.

    ResponElimina