dimarts, 5 de febrer de 2013

Del malbaratament - Seques amb cloïsses


Des de fa uns dies estan apareixen notícies sobre el malbaratament alimentari, en comerços, restaurants i a les llars. Avui una altra notícia () sobre l’informe de l’Agència Catalana de Residus i la UAB que l’estima d’uns 112€ per persona i any. Proposen també una Guia de consum responsable per minimitzar-ho a nivell familiar.

Fa pocs dies un treball de la Fundació Alícia buscava les pautes per fer-ho a nivell de restauració. Se’n feia ressò el company EnOcasionesVeoBares a través d’un escrit a Gastronosfera, implicant-nos a tots en potenciar-ho des del nostre àmbit de clients.

Personalment, i com ja vaig comentar a l’article que L’hora del Bagel dedicava al tema en el seu blog paral·lel Comedor de patatas, és difícil que jo em deixi menjar al plat. Sempre m’hi cap un últim bocinet. Però alguna vegada passa, que acostumat a les racions de Barcelona, les que et serveixen a altres llocs sobrepassen els límits del teu cinturó. Ens va passar fa tres setmanes a la Brasseria Laia de Bot (antic Cal Lluís al Pinell) amb els meus pares. No vam saber calcular i quan ja no podíem més ens quedava mig conill, mitja guatlla i un bon tou de patates fregides i escalivada. Els hi vam demanar i en un moment ens ho van portar sense cap problema en una safata d’alumini per emportar a casa. Era la primera vegada que ho feia amb menjar. Sí que ja fa temps m’emporto les ampolles de vi que queden a mitges. I mai em posen cap pega, ans al contrari, em diuen que i tant! Que és meu, que bé que el pago.

NOTA: El primer cop que vaig anar als EEUU, fa més de 10 anys, era pràctica habitual que t’ofereixin emportar a casa qualsevol trosset que t’hagis deixat al plat. Suposo que no s’ha perdut.

A casa m’és difícil que hagi de llençar menjar (alguna vegada se’m fa malbé alguna cosa, però no és el més normal) perquè tinc força per la mà el càlcul per dos adults i una nena menjadora. No obstant això, quan convides a gent, i et surts de les persones habituals pots calcular malament. No patiu. Tot s’aprofita, o almenys jo ho aprofito.

I d’aquí ve aquesta recepta. Dimarts passat, en la compra de Peix a casa (via pare de l’escola) vaig mal interpretar les quantitats de la comanda i enlloc d’un total d’1kg de cloïsses i catxels (berberechos), em vaig trobar amb 2kg. I evidentment no els volia congelar vius. Què va passar?

Seques amb cloïsses i catxels

Ingredients

  • Cloïsses i catxels vius
  • Mongetes seques (de pot)
  • Ceba
  • Farina
  • Vi blanc
  • All i julivert
  • Oli

Elaboració

Part 1: Cloïsses i catxels obertes al vapor amb una mica de substància

  1. En una paella que tingueu tapa poseu un xorret d’oli. Piqueu un parell d’alls i enrossiu-lo (sense que es cremi) a la paella. Afegiu mitja cullerada de farina i enrossiu-la també
  2. Tireu les cloïsses i els catxels (jo acostumo a posar-los amb aigua en sal per si n’hi ha algun amb sorra i els controlo un a un abans de posar-los a la paella). Afegiu un bon xorro de vi i tapeu.
  3. En 3-4 minuts estaran oberts. Si cal els hi fem una remenada perquè s’acabin d’obrir.
Vam fer una bona menjada, però en quedaven forces. Com ja tenia els dinars programats per la setmana, vaig decidir que ho guardaria per fer mongetes la setmana següent:


Part 2: Seques amb cloïsses i catxels

  1. Traieu les closques i deixeu un parell de cloïsses senceres per persona per adornar. Poseu tot això amb el suc que han fet ells mateixos i ho congeleu.
  2. Quan vulgueu preparar les mongetes, descongeleu el poti-poti que havíem preparat.
  3. Sofregiu una ceba petita picada en una cassola amb oli.
  4. Quan estigui cuita afegiu les mongetes amb tota la melositat del pot.
  5. Immediatament afegim el pack descongelat (sense les que vam deixar senceres) i si ho considerem necessari una mica d’aigua. Deixem uns 10-15 minuts que es vagi embevent el suc fins al punt de líquid que agradi a cadascun.
  6. A l’últim minut afegiu les cloïsses senceres i el julivert picat i serviu.
Nota: Adoneu-vos que no he afegit sal. No cal, el marisc en porta prou
Congelar doncs, pot ser a vegades un bon recurs per aprofitar després en guisats.

6 comentaris:

  1. És molt bo no parar de difondre aquestes notícies, Maida. I si a més ho acompanyes d'idees per a fer receptes boníssimes com aquesta ja és genial! Petons

    ResponElimina
  2. Gràcies Marina! Sobretot si faig recpetes senzilles i que pots trobar a un munt de webs, m'agrada poder donar un toc especial.

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó del món. Crec que ara amb la crisi dels nassos estem una mica més concienciats però encara falta molta feina. Bones receptes :)

    ResponElimina
  4. Doncs sí, sembla que la crisi fa que fem coses que ja hauria de fer temps que hauríem d'haver adquirit com a dret nostre

    ResponElimina
  5. I sembla que fins i tot és més bo, oi si aprofites??? jo soc un aprofitador compulsiu...el meu terapeuta em va recomanar que fes un bloc per a explicar-ho, hehehehe

    ResponElimina
  6. Més bo no ho sé, però la veritat és que et sents més orgullós de la teva feina a la cuina :-)

    ResponElimina