dimarts, 9 d’abril de 2013

Cotnes de bacallà (i alguns canvis al blog)


Fa uns mesos vaig tastar una cosa deliciosa, unes cotnes de pell de bacallà (cotna és una paraula que no m’agrada gens però és la que s’ha de fer servir) que l’amic Albert de EnOcasionesVeoBares havia portat d’Alacant. Em van sorprendre perquè el màxim que havia fet jo era menjar-les fregides, ben torrades i cruixents, però no pas com una cotna de porc amb aires mariners. Bé, menteixo una mica. Al Celler de Can Roca, l’aperitiu venia a ser una cotna de pell de bacallà, però més etèria (aix! I no en tinc foto. Encara no feia tantes fotos als restaurants)

Les pells assecant-se
La qüestió és que em va fer molta gràcia fer-ne quan tingués oportunitat, però acumular pells de bacallà suficients no és cosa fàcil. La cosa es va arreglar quan a vaig aconseguir comprar un quilo de pells congelades a un distribuïdor. Ah! La cosa es posava interessant. Com fer-les?

Amb fregir-les no n’havia prou. Surfejant una mica per la xarxa vaig trobar una sola recepta que em va fer el pes. I endavant les atxes!


Ingredients: 
  • Pells de bacallà
  • Oli (en aquest cas d’oliva però suau)
  • Sal Maldon o similar (depèn del gust de cadascú)
  • Pebre vermell

Les cotnes
Elaboració:

  1. En el meu cas el primer pas va ser descongelar la meitat de les pell (uns 500 gr) en un recipient dels de descongelar peix, per tal que si soltava l’aigua ja l’anés perdent. 
  2. Calia fer una repassada per treure, si n’havia, qualsevol rastre de bacallà. 
  3. Un cop fet això, en una llauna de forn vaig posar la planxa de silicona i la vaig untar lleugerament amb oli. A sobre, ben estirades, les pells. 
  4. Finalment, les vaig posar unes 4 hores al forn a 50ºC per tal que s’assequessin. NOTA: Aquí és on el plat agafa el cost. Potser una altra opció seria posar-les a la nevera no frost i veure si s’assequen però no volia arriscar. 
  5. Un cop ben seques, les vaig tallar a trossos més petits (les meves eren llargues, com de bacallà sencer gairebé). Escalfar l’oli i a fregir. Elles mateixes es van recargolant i agafant forma de cotna. 
  6. Al vostre gust hi podeu posar una mica de sal i pebre vermell per sobre.

Sort que la cuinera a vegades pica abans de treure el plat, perquè un cop em vaig asseure a la taula ja havien volat!

NOTA: Sí, he fet alguns canvis, afegint unes pàgines de capçalera, que recullen tant els posts d'aquest bloc, com els de l'altre bloc, on parlava de temes de gastronomia

6 comentaris:

  1. No n'he menjat mai i no em veig gaire amb l''anim...ara que si tu i la Marina diueu que son bones... doncs ho deuen ser.
    Bravo per provar-ho i deixar constancia!

    ResponElimina
  2. El bacallà és com el porc, se n'aprofita tot! Aquests són els pica pica que m'agraden ;-)

    ResponElimina
  3. I tant, aquest és un pica-pica que cada dia està més de moda. Ja veuràs com al final en quedarem farts.
    Fer-ho és ben fàcil... Llarg però fàcil!
    Gràcies a les 3 pels comentaris

    ResponElimina
  4. Que bones que són les pells fregidetes!!!! Al Suquet de l'Almirall també ens les van preparar i són un vici!!!!
    A veure si en compro i les preparo també! Gràcies per la recepta!!! Petons!!

    Nuni
    http://cuinetes.bloks.cat

    ResponElimina
  5. Nuni, les vaig comprar a la distribuidora del tema Collverd, és un dels productes que tenen. Barat (no arriba a 3€). La part cara és la del forn :-)

    ResponElimina