dijous, 20 de juny de 2013

El meu primer crònut

Fa ja un mes que vaig llegar sobre el crònut (grafia catalana al meu aire), si no recordo malament va ser al bloc del Comidista. Ben aviat les notícies sobre aquesta barreja de dònut i croissant que estava causant furor a Nova York es van començar a replicar a tots els mitjans. Es parlava de les cues i també de vendes per ebay a preus desorbitats, d’un producte del que només es venen 200 unitats al dia a un preu de 5$.

Si vam caure amb els cupcakes, podem caure amb els crònuts? Diuen que la dificultat d’execució és bastant superior, però això no ha fet defallir a alguns pastissers de Catalunya. Fa uns dies apareixia la notícia que un pastisser de Sant Celoni en feia (de fet el que diu és que ha canviat el xuixo de croissant que havia fet sempre, donant-li forma rodona).

NY és lluny, però Sant Celoni també requereix una petita excursió que ara no podíem fer. Calia esperar. I ha resultat. Abans d’ahir Barcelona Singular posava l’adreça del primer lloc de Barcelona on fan crònuts. En una pirueta de la dura vida de gastrobloguer :-), resulta que per un cop les coses són fàcils. El forner, de Les Corts, és a dos passes de casa. I és on comprem el pa!!!

Evidentment calia tastar el crònut. I el meu marit va anar a comprar-lo a la vegada que el pa. De moment no hi ha cues. Millor.

El meu primer crònut
Ahir arribava d’un curs de coques de Sant Joan a les tantes de la nit, però vaig tastar-ne una mica per avançar la primera impressió a alguns tuitaires. Avui l’he portat a la feina, com un tòtem l’hem contemplat i després ens l’hem cruspit.

Primer, cal establir un punts:

  1. No tinc referència. No he provat l’original.
  2. No m’agrada ni la xocolata (dins de pastes) ni la crema.
  3. Només el venen farcit de xocolata o de crema. Cal rectificar. Des d'avui dijous 20, ja el venen sense res.

Notes de tast:

  • Aparentment sembla més petit que el de NY i no tan espectacular a nivell de làmines. També és cert que jo el vaig comprar per la tarda i consumir per la nit, i possiblement es vagi aplanant.
  • Té un gust on hi predomina el dònut, i una consistència on s’hi troba la pasta fullada del croissant.
Ampliació: curiosament el que no té farcit m'ha semblat més donut tot ell.
Les 3 varietats
  • La combinació és curiosa, molt dolça però agradable.
  • Només veure’l saps que és una bomba calòrica. Vull dir que crec que un és prou.
  • És bo, però mentre tingui xocolata i crema no en repetiré. Espero versió sense res.
  • El preu? 1'75€ els farcits, 1'25€ els normals
Cal Forner
Joan Güell, 125
Metro Les Corts (L3)
Cal promocionar

6 comentaris:

  1. Una aportació interessant, molt instructiva. Del crònut (escrit en versió sui generis Maida)serà d'aquells postres que, com diuen els tòpics, se'n sentirà parlar. Així que gust com un dònut i cruixent com un croissant? I sempre farcit de crema i xocolata? Jo sóc mig com tu, però farcit de crema sí que m'agrada, la brioixeria. A veure... de quina manera evolucionarà la cosa aquesta... he he he. Per fer-nos una idea de les proporcions, què fa, mida d'una mà? Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és tan cruixent, però sí que notes les capes.
      No, és més petit, entre un donette i un dònut, just a la meitat :-)

      Elimina
    2. Ajá! La teva mida de foto seria la mida real, més o menys?

      Elimina
    3. Sí, el de la foto és el que em vaig menjar
      Ara he afegit més fotos

      Elimina
  2. L'altre dia, fa poc, que en el 'Conexion Barcelona', va sortir el forner de Joan Güell, explicant per sobre la recepta, hehe. La veritat és que s'assemblen poc als de NY, doncs aquests últims, porten com una glaça, semblant als del Dunkin Donuts, però també ha d'estar bons, ja els provaré, hehe. Petons !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola
      Sí, ara ja fan propaganda de l'entrevista. Ahir hi vaig estar (el dia abans me'l va comprar el meu marit) i sí tenen una mica de glaça, però potser a la foto no s'aprecia massa

      Elimina