dilluns, 3 de juny de 2013

Les cireres, l'estiu i el Baix Llobregat

Ah! Per fi sembla que s'ensuma l'estiu. Ja en teníem ganes. I jo més, perquè l'estiu ja vaig tastar-lo fa deu dies a la finca Colomer. I em direu, com es tasta l'estiu? Doncs us ho explicaré: deixant que el sabor, l'aroma i el color d'una cirera collida per tu t'envaeixi els teus sentits. Poesia? No, però es va quedar ben prop l'experiència proporcionada el passat 22 de maig pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat, on en companyia d'altres gastroblocaires vam gaudir de la Cirera del Baix, dins de la campanya Els sabors de l’horta 2013.

La proposta per conèixer més sobre el tema, va començar a la Finca Colomer (Santa Coloma de Cervelló) on des de fa 500 anys es dediquen al conreu de les cireres. Formen part dels productors del Parc Agrari del Baix Llobregat. Després d’una breu presentació de l’acte per part de Lourdes Borrell, vicepresidenta del Consell comarcal, en Josep Pasqual, alma mater de la finca, ens va portar a visitar els camps de cireres i va explicar-nos un munt de coses sobre les cireres que jo desconeixia. Us en diré algunes per què segur que moltes tampoc les coneixereu:
    • Els cirerers necessiten pol·linització creuada, és a dir, que cal més d'una varietat per tal que es pol·linitzin. Per posar-ho fàcil, si teniu dos cirerers de la mateixa varietat en el vostre hort, no us faran cireres. Sí que és cert que hi ha una varietat autofertil (varietat Lapins), però el que sí sempre necessitareu seran les abelles (o els borinots, més al seu aire, però també eficients). Ells tenen dotze arnes a la finca per fer aquesta tasca. I tot el bé que fan aquests insectes, no es pot dir el mateix dels ocells, per això hi tenen instal·lat un aparell de salves que dispara uns falsos trets per espantar-los. Una versió moderna de l’espantaocells.
    • Anys com aquest amb tanta pluja són molt difícils, ja que l'acumulació d'aigua i la composició de la cutícula fan que per osmosis, entri a les cèl·lules i quan ja no poden absorbir més, les cireres s'esberlin. Tot i que són igual de bones per al consum no són aptes per la comercialització. Sí, se’n podrien fer conserves, però el problema és la conservació un cop collides perquè de seguida es fan malbé degut al tall.

    Camps de cirerers i cirera esberlada per l'aigua
    Josep Pasqual donant les explicacions
    • Del munt de varietats que hi ha, ells en conreen unes 20, que cullen a mà. Per això veiem que els arbres són baixets, tot i que s’han de podar poc. Molt important dir que les cireres s’han de collir amb la cua (tot i la moda de la Picota) per tal que sobretot en les varietats més carnoses no suquegi si la perden. Les cireres creixen a partir d’un ‘bony’ anomenat ramet de maig, que cal vigilar i no arrencar mai per no perdre collita l’any següent.
    Collint la varietat Odile
    Després d’aquesta visita amb un dia molt agradable (i més quan el maig ha estat tan amenaçador sobretot en pluges), vam retornar al pati de la masia on ens esperaven la Cristina Roig, professora d'alta cuina i col·laboradora del Parc Agrari del Baix Llobregat, i en Gerard Solís del restaurant El Racó de Sant Climent de Llobregat  i autor del llibre 'Bojos per les cireres', guanyador el 2005 del premi a la Millor Monografia Culinària del Món al Gourmand World Cookbook. Ells ens van donar una visió de la importància de la cirera en cultures com la japonesa, i algunes aplicacions pràctiques a nivell culinari-dietètic (menció apart de les conegudes melmelades): Al portar triptòfan ajuden a dormir; a més són molt depuratives. Amb els peduncles ben assecats, se’n pot fer infusions. I fins i tot amb els pinyols s’acostumen a fer coixins per escalfar.
    Cristina Roig i Gerard Solís
    També ens va fer notar que les cireres s’han de comprar en el punt òptim de maduració, ja que fora de l’arbre no maduren. I per saber si són fresques, només cal mirar el peduncle, com més verd millor.
    No va faltar un tast sensorial de quatre varietats: la Ruby, la Early Bigi, la Burlat i la Odile, on vam aprendre a distingir algunes característiques, com la forma: de ronyó (reniforme), rodona o de cor, la consistència de la polpa, el color i el calibre, a més del gust. A cop d’ull vaig encertar-les totes, a tast no n’hagués encertat cap.
    Notes de tast
    Vodka tònic amb els camps de cirerers
    I un detall simpàtic: les cireres s’han de collir cantant. I perquè? Perquè si cantem no tindrem la temptació de posar-nos-les a la boca.
    El tast va acabar amb una preparació del Gerard: un vodka tònic on les cireres havien estay macerant amb el vodka durant una estona (deixant aquest meravellós color de la foto) i servint-lo a l’últim moment acompanyat de gessamí i canyella. Ah! I un boníssim pa de cireres deshidratades.

    D’aquí l’autocar ens va portar a la Colònia Güell, on a les portes de la cripta el senyor Joaquim Balsera, President del Consorci del Parc Agrari i del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, ens va donar la benvinguda. 
    Colònia Güell
    Allà ens esperava una sorpresa majúscula, ja que 22 restaurants adherits a la campanya gastronòmica “Els sabors de l’horta 2013”, ens presentaven un tastet realitzat amb cireres del Baix. 21 platets deliciosos que em van fer piular:

    Tot això acompanyat pel cava rosat de Roger Goulart (del grup Montferrant), molt adequat pel color. La llista de plats va ser variada i fantàstica, dolços, salats, contrastos, agosarats, clàssics però sobretot em va sorprendre gratament que la cirera fa una dupla fantàstica amb el bacallà. I també cal destcar la magnífica presentació en diversos recipients molt originals.
    Aquí us passo la llista de tastets amb el restaurant que el va preparar:
    - Rajada en escabetx de cireres farcida de moixernons i chutney de "cua llarga" (Amarena – La Palma de Cervelló)
    - All blanc amb cireres (Andalucía - Castelldefels )
    - Llom de bacallà amb crema de porros i cireres (Cal Mingo - Viladecans)
    - Brandada de bacallà amb cireres (Casa Nostra – Corbera de Llobregat)
    - Farcellet cruixent de formatge D.O. Pirineu i cirera del Baix + Tosta amb seitó i Mojo picón de Cirera del Baix (Ona Nuit i Cèntric Gastrobar – El Prat de Llobregat)
    - Mil fulls de bacallà confitat amb salmorejo de cirera i pernil d'ànec (El Capritx d’en Carles Bermell – Santa Coloma de Cervelló)
    - Llom de bacallà amb dues textures de cireres i allioli negre (Hotel Restaurant El Castell – Sant Boi de Llobregat)

    - Dim sum (Toc al Cor) de cérvol i cireres semi confitades del Baix, realitzat amb farina de kamut i glacejat amb sucre de canya paraguay (El Diván de los Sentidos – Cornellà de Llobregat)
    - Torrija amb cirera de Sant Climent (El Elefante - Castelldefels)
    - Coca de cireres, seitó i formatge de cabra (El Mirador de Sant Just – Sant Just Desvern)
    - Llom de conill amb ceba de rebuig i cireres del Baix Llobregat (El Palau Vell Restaurant – Sant Andreu de la Barca)
    - Clafoutis de foie amb cireres (El Petit Bonet – Sant Climent de Llobregat)
    - Cerasis crepito meringue (Follia – Sant Joan Despí)
    - Cassoleta amb crema de cirera, gelea de maduixa (L'Àpat – Molins de Rei)
    - Cruixent de cirera farcida de formatge i bacon (La Lluna en un cove - El Prat de Llobregat)
    - Ceviche amb cireres (Major Trenta-Sis - Gavà)
    - Bonítol fumat amb cireres (Marimorena – Sant Boi de Llobregat)
    - Foie, cireres i blat de moro (Plats - Cornellà de Llobregat)
    - Albergínia escalivada i cirera escalivada amb torradeta i pernil (Públic Bar-Restaurant – El Papiol)
    - Fantasia de cirera amb còctel de cirera al cava (Sinfonia-Salles Ciutat del Prat - El Prat de Llobregat)

    Tot plegat una gran jornada per constatar la importància del conreu de la cirera en el Baix Llobregat on la treballen unes 200 famílies especialment a la zona a l'abric de les muntanyes de Santa Coloma de Cervelló, El Papiol, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
    PD: A can Colomer fan venda directa a l’explotació, a les tardes a partir de les 18. També podeu trobar-los al Mercat de Pagès del Parc Agrari, els dissabtes matí a la Colònia Güell. I si teniu sort com jo, que els hi vaig poder comprar dissabte cireres i préssecs a la 4a Fira de les Cireres que van organitzar els Amics de la Pagesia a la Plaça de Sants.

    Trobareu més informació de productors del Parc Agrari i opcions per comprar cireres i altres productes frescos del Parc Agrari a la web: http://www.elcampacasa.com

    3 comentaris:

    1. Mare meva, quina entrada més completa i sincera, Maida! Es nota els qui anaven apuntant en un blog i els que no ;-) he he he.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Sí, m'he adonat que si no prenc apunts la memòria ja no dóna per tant :-)

        Elimina
    2. una entrada ben complerta i documentada, ideal per refrescar tot el que vam aprendre, que va ser molt!

      ResponElimina