dijous, 16 d’agost del 2012

De menjar amb paraules

Ahir El Punt Avui dedicava el seu Diccionari Vintage (veure contraportada) a una paraula que m'agrada molt utilitzar. De fet sempre l'he feta servir molt en el llenguatge oral però el primer dia que la vaig voler escriure al blog vaig tenir un pèl de recança. Existeix realment o és un castellanisme? Sí que tenia una idea que no
s'escrivia amb jota, sinó que tenia un hac aspirada. La vaig buscar al diccionari.cat, i allà estava: HALAR
La paraula que quan la pronuncio ja em dóna ganes de menjar.
No en sabia gaire res de la seva etimologia i m'ha sorprès que vingui del caló. No sé perquè però em semblava més àrab. Serà per una simplíssima associació amb el menjar halal? Això demostra el poc que en sé de l'origen de les paraules, i de tantes altres coses!
És curiós això d'emmarcar-ho en un diccionari vintage, perquè crec que s'usa prou, però entenc que és per un tema d'escriptura. Tal i com apunta l'article es fa servir molt en el registre oral, però pocs són els autors que no tenen suors fredes abans d'usar-la en un escrit.
Així que tot i que d'entrada respongui a un instint més bàsic que a una experiència sensorial, crec que com a bons gastroblocaires hem de potenciar-ne el seu ús. Halem!


Si us interessa aquí teniu tot l'article: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/566993-halar.html

Il·lustració  El Punt Avui
PD: Quan l'estava llegint la meva filla va dir: Mira, mama, una paraula escrita amb lletres de botifarra! Veieu com si fa entrar gana!!

dimecres, 8 d’agost del 2012

Viatge gastronòmic per Menorca

Generalment quan anem de viatge no ens limitem a visitar llocs o contemplar paisatges. Per nosaltres és important i molt el menjar i beure típic. Normalment és més fàcil si viatges per Espanya, ja que els preus són més assequibles (especialment comparat amb Barcelona), però ho intentem fer arreu.
A finals de juny vam anar a Menorca i a petició del meu amic Dani, faig un petit recull d'alguns dels restaurants visitats. Ep! Estan incloses fotos del viatge de fa 3 anys, quan va ser més intensament gastronòmic. Aquesta vegada, hem aprofitat més la cuina de l'apartament.
Totes dues vegades hem estat allotjats a la zona més propera a Ciutadella, i a Ciutadella tenim:

Café Balear: No serà casualitat que és l'únic restaurant que hem repetit les dues vegades. Si vols sopar a la terrassa ves-hi d'hora o prepara't per una bona cua. A la foto veieu les gambes de Ciutadella i les navalles, que vam repetir totes dues vegades. Les gambes són tan bones que et menjaries fins i tot la closca. Tenen barca pròpia i això es nota en els suggeriments del dia. Aquesta vegada també va tastar uns xipirons i un pop a la gallega, i un carpaccio de peix espasa. Per mi és un 'must' de l'illa. Evidentment els preus no són barats però en relació a les quantitats són força ajustats. 
Per cert a Cala'n Bosch (zona més 'turística, en el sentit de més artificial), hi tenen el restaurant El Lago. També hi vam sopar l'altra vegada quan vam estar allotjats a la zona de Cap d'Artrutx, molt propera.
Cas Cònsol: Per recomanació d'un company de feina vam provar aquest restaurant. Molt ben decorat i amb unes vistes espectaculars del port de Ciutadella. La cuina barreja els plats d'aquí amb moltes idees de la cuina àrab. Els musclos que il·lustren la portada del blog són un dels plats que vam prendre. També estaven boníssimes les croquetes de calamar a la seva tinta. Algú en sap fer? Al Bar del Pla també en fan de molt bones. El curiós és que jo sóc una mica especial pel que fa als cefalòpodes guisats, però estaven sublims. L'altra foto són unes sardines arrebossades amb espècies. Un contrast de sabors molt ben trobat. 
Com tots els restaurants d'aire modern no és especialment barat però mantenint el promig.


Es Mercadal, va ser en l'anterior visita un punt important d'aturades (més dies i més excursions). Aquesta vegada no el vam trepitjar, però tinc dues molt bones recomanacions amb
Ca N'Aguedet: Aquest restaurant és de cuina menorquina: veieu l'oliaigua amb figues, la porcella i les aubergínies farcides. Sort que és un lloc molt agradable en un primer pis i s'hi està ben fresquet, perquè tot el menjar és ben consistent. Com a curiositat la dedicatòria de Ferran Adrià. Absolutament recomanable si voleu tastar cuina menorquina més enllà del peix (que també n'hi ha, i tant)
Molí d'es Racó: De caire rústic, té una terrassa que ha de ser molt agradable per la nit. Tot i que a primera vista els plats són més senzills, la qualitat és molt bona. I no us quedareu pas amb gana. El plat de costelles de l'Ariadna era de campionat, així que si aneu amb nens partiu-vos el menjar. I la meva escórpora (o cap-roig com en diuen allà) oberta i cuita pel dors estava espectacular. I el JM no es va quedar enrere amb el cabrit al forn. Ah! I el platet d'entremesos menorquins. I és que a mi la sobrassada em perd però ull també amb la carn-i-xua i el camot.
Es Castell (Cales Fonts): Anem a l'altra banda, al costat de Maó. Un lloc amb cert aire 'pijero', però que m'agrada molt. Aquí vam repetir de població però no de restaurant
A l'esquerra Can Delio, una de les tres o quatre terrasses bàsiques del port de Cales Fonts.  Aquí s'ha de menjar peix, i per això aquest any al Trèbol, a la dreta, vam optar per aquesta graellada de peix i marisc amb representació d'alguns peixos típics de Menorca com el cap-roig.
Mireu-vos la foto de 360º que hi ha a la web i no em digueu que no és un lloc preciós per sopar. I per fer una volta, tant per la passarel·la sobre el mar com per la part del nou passeig (direcció Maó)

Ferreries
Binisues (Museu restaurant): De fet no està a Ferreries, sinó desviant-se pel camí dels Alocs, a la carretera de Ciutadella a Maó. És un lloc especial, una casa d'estil anglès amb un museu que inclou eines del camp, antics carros i una gran col·lecció d'insectes, ocells i minerals. A part de tenir unes quantes frisones pasturant a la vora. Tot el menjar està de luxe amb una presentació molt acurada. I tenen uns postres espectaculars.

Fornells
Anar a Fornells s'associa amb la caldereta de llagosta. L'altre dia vaig conèixer una persona que era un enamorat de Menorca i la seva cuina, vam estar parlant de restaurants i em comentava que la caldereta, per ell, es plat d'hivern, i li dono la raó. Però ja se sap, a vegades has de fer caure el tòpic
Es Pla: Possiblement la caldereta de Es Cranc sigui més bona. No ho sé. Alguns ho creuen. Sí que sé que són els principals exportadors de llagosta. Però a vegades m'agraden els llocs bonics i la veritat és que menjar la caldereta al costat del mar (ben al costat, si em movia 10 centímetres m'hagués caigut a dins de l'aigua) és quelcom especial i romàntic.
La caldereta és bona però cara. Ja sé que és llagosta, però el proper cop que vagi a Fornells prefereixo menjar-me-la al forn o de qualsevol altra manera que segur que ve molt més de gust a l'estiu.
Maó
L'altra vegada vam menjar a un lloc molt senzill. Feia molta calor i no teníem ganes de buscar. Aquesta vegada vam optar per un clàssic:
Jàgaro
Ubicat al moll de Llevant, sembla d'aquells restaurants de categoria de tota la vida que s'han quedat una mica ancorats en el temps. Sí, era migdia, però de dissabte i només havia dues taules. De tota manera el que vam menjar estava molt bo. Una amanideta amb anxoves (sempre em vénen de gust quan estic una mica empatxada) i unes escopinyes (però no els 'berberetxos', les escopinyes dentades horitzontalment). De segon un arròs tot pelat molt bo (i sabeu que no en sóc fan). Per cert a la taula del costat van demanar un soufflé espectacular que no es van poder acabar
Per cert, prop de Maó, a Sa Mesquida, m'han recomanat fervorosament Es Cap Roig, pel menjar i per les vistes.

Platja de San Adeodat (Es Migjorn Gran)
Es Bruc  Un gran descobriment d'aquesta última visita. Una platja gran, ideal per nens però que degut a que té poca sorra no dóna sensació de plena. I el 'xiringuito' és espectacular, per contemplar tota la platja. El menjar molt bo i amb unes racions molt completes. De fet ens van haver de parar els peus, perquè acostumats als preus de Barcelona, penses que per aquell preu et posaran dues sardines i resulta que en vénen deu. Això sí, aquí no reserven, així que per agafar una bona taula a les 12.30 vaig pujar a fer una cerveseta mentre l'Ariadna i el JM seguien a la platja. Per cert, tot i estar al costat del mar les seves especialitats són les carns a la brasa

Finalment tres apunts:
  • Si voleu fer el 'guiri' total no deixeu de visitar la Cova d'en Xoroi: Són 12€ adults i 4€ petits amb combinat (a partir de les 18h) però les vistes són espectaculars i l'Ariadna s'ho va passar la mar de bé ballant (per la tarda hi ha chill-out)
  • Xiringuito Susi. Si aneu a Cala Macarella no desaprofiteu i passeu el dia menjant allà. Un dinar molt més que correcte (a la carta, no pas al buffet)
  • He parlat molt de menjar, però Menorca em té el cor robat amb la pomada. M'agrada especialment la granissada, sobretot si estàs al mig del 'jaleo', que necessites quelcom fresquet, però si no qualsevol és bona. Foto: Bar de Ferreries amb calendari dels cavalls protagonistes durant les Festes de Sant Bartomeu.