dimarts, 24 de desembre del 2013
Bon Nadal amb escudella
dilluns, 2 de desembre del 2013
El Pràctic, ara sí que m'és pràctic anar-hi
Fa molt que no faig cròniques de restaurants (excepte aquell petit recopilatori d'hamburgueseries). No és per que no en visiti però sempre em despisto i quan m'hi poso fa tants dies que ja no me'n recordo (últimament estic molt en mode memòria de peix). Però com tots els mals hàbits és bo canviar-lo, així que escriuré sobre un restaurant que vaig visitar fa quinze dies.
Potser per molts de vosaltres, si esteu una mica posats en tema restaurants, tot el que digui no serà nou, però com han canviat d'ubicació, crec que és un bon moment per parlar-ne.
El lloc és 'El Pràctic' i el vaig trobar per sorpresa quan al març buscava un restaurant prop de casa per celebrar l'aniversari de la meva mare. Com m'agrada anar a llocs que no he anat mai vaig mirar les webs que em serveixen de guia en la recerca de restaurants: Lo sabes, La hora del bagel, Tiritinyam, Ambcompte i Els meus restaurants. Aquest últim té un mapa, i revisant-lo vaig veure un punt diguem que fora de Barcelona, però relativament prop de casa, al carrer Constitució de L'Hospitalet. Al llegir-ne la crònica el vaig anotar ràpidament com lloc a visitar (per a l'aniversari no servia perquè queia en un dia que no tenien obert per la nit). Cuiner peruà (Andrés Huarcaya) que havia treballat amb l'Adrià i que fusiona cuina peruana amb catalana. Bones vibracions.
Amb el Pep i l'Ariadna anem sempre a sopar els divendres però normalment a llocs on arribem caminant (divendres estem cansats i no ens ve de gust ni caminar ni cuinar) i van anar passant els mesos sense anar-hi, per la mandra d'arribar fins allà. Però a vegades succeeixen coses meravelloses: un tuit del Tiriti comunicava que havien canviat de lloc, al carrer Tenor Massini, 20, a deu minuts de casa caminant. Ouieà!
A la primera oportunitat vaig organitzar-hi un sopar, i en grup. Al fer la reserva, la noia em va dir que com erem més de 6, si volíem podíem fer el menú de grups. Me'l va enviar i vaig revisar si els plats coincidien amb els recomanats pel Ricard i el Tiriti. Com era així, vam agafar-lo. Així simplificàvem el tràmit d'escollir.
Aquest és el menú. Penseu que cada plat era per dues persones (érem 6 adults), tot i que en els plats 'comptables' van portar una setena unitat per l'Ariadna
1. Coca d'anxoves amb melmelada de tomàquet i puré d'oliva negra --> Potser el plat més senzill però amb bon pa i bones anxoves, i bon contrapunt la melmelada amb la salaó de les anxoves.
2. Croquetes casolanes de pollastre rostit --> Molt gustoses i suaus, amb bona textura i sabor.
3. Patates bravísimes amb la nostra salsa de rocoto i allioli lleuger --> L'aparença de la salsa brava espanta una mica, perquè fa pensar en les que et posen en algun bar amb salsa brava Xovi. Falsa alarma, bona patata i un salsa picant amb un picant diferent, i és que el rocoto té una bona potència picantona (20 vegades els pebrots del Padrón).
4. Cebiche Nikkei --> Només puc dir que m'hagués menjat el plat sencer. Sensacional. A la foto no es veu (tapat per l'enciam), però tenien un acompanyament dolç. Tothom a la taula va dir carbassa, menys jo, que vaig dir moniato. Vaig guanyar :-) L'error va ser no preguntar de quin peix era però igualment tenia el punt exacte d'acidesa. Molt refrescant.
5. La tapa estrella: “Orella de porc cruixent” Una meravella feta en cocció de forn Roner durant 12 hores a 70º, compactada i passada per la planxa. Increïble el contrast del cruixent amb la melositat. Diguem que és posar un menjar tan bàsic com aquest a l'alçada de les delicatessen.
6. Wantan farcit de porc ibèric i salsa agredolça --> Potser perquè va venir després de l'estrella, és el plat que menys em va convèncer. Tot i estar bo em sobrava una mica de pasta.
7. Ous ferrats amb patates i bolets de temporada --> A aquestes alçades ja estàvem pleníssims però la barreja de bolets estava al seu punt de cocció i fan una bona combinació amb els ous
8. Cassola de musclos a la marinera --> Senzills i amb un perfum d'absenta molt adequat, van servir de colofó per al menú.
9. Escuma de iogurt amb puré de mango --> Postre deliciós, ni massa dolç ni massa àcid i molt adequat per fer baixar tot el que havíem menjat
A més l'Ariadna es va demanar i en vam tastar tots (ella també va menjar dels nostres plats):
- Biquini de pernil ibèric, tòfona i mozzarella de búfala. A ella no li va agradar massa, suposo que per la tòfona, però als altres ens va encantar.
- Mandonguilles amb sípia: bona mida de mandonguilla i amb una salsa de sucar-hi pa.
I un gelat de vainilla. D'això no puc opinar perquè no el vaig tastar.
El menú amb vins (senzills però decents), aigües i cafè, 25€ inclòs. Diria que entra a la categoria d'espectacular relació qualitat-preu
L'únic punt negatiu va ser la tardança entre plats, però com hi tornarem aviat, comprovarem si va ser una mica l'adaptació al lloc nou (tot just fa un mes que hi són). De tota manera i en descàrrega seva, vam arribar a les 21.10 i ja estaven gairebé totes les taules plenes. És a dir, tothom va arribar a la mateixa hora i això és difícil de gestionar.
De tota manera, el resum és: una petita joia al costat de casa.
El pràctic
C/ Tenor Massini, 20 (Metro Plaça de Sants) Tel: 933 31 56 44 Obert migdies de dimarts a dissabte i les nits de dijous a dissabte.
La nova decoració |
El lloc és 'El Pràctic' i el vaig trobar per sorpresa quan al març buscava un restaurant prop de casa per celebrar l'aniversari de la meva mare. Com m'agrada anar a llocs que no he anat mai vaig mirar les webs que em serveixen de guia en la recerca de restaurants: Lo sabes, La hora del bagel, Tiritinyam, Ambcompte i Els meus restaurants. Aquest últim té un mapa, i revisant-lo vaig veure un punt diguem que fora de Barcelona, però relativament prop de casa, al carrer Constitució de L'Hospitalet. Al llegir-ne la crònica el vaig anotar ràpidament com lloc a visitar (per a l'aniversari no servia perquè queia en un dia que no tenien obert per la nit). Cuiner peruà (Andrés Huarcaya) que havia treballat amb l'Adrià i que fusiona cuina peruana amb catalana. Bones vibracions.
Amb el Pep i l'Ariadna anem sempre a sopar els divendres però normalment a llocs on arribem caminant (divendres estem cansats i no ens ve de gust ni caminar ni cuinar) i van anar passant els mesos sense anar-hi, per la mandra d'arribar fins allà. Però a vegades succeeixen coses meravelloses: un tuit del Tiriti comunicava que havien canviat de lloc, al carrer Tenor Massini, 20, a deu minuts de casa caminant. Ouieà!
A la primera oportunitat vaig organitzar-hi un sopar, i en grup. Al fer la reserva, la noia em va dir que com erem més de 6, si volíem podíem fer el menú de grups. Me'l va enviar i vaig revisar si els plats coincidien amb els recomanats pel Ricard i el Tiriti. Com era així, vam agafar-lo. Així simplificàvem el tràmit d'escollir.
Aquest és el menú. Penseu que cada plat era per dues persones (érem 6 adults), tot i que en els plats 'comptables' van portar una setena unitat per l'Ariadna
1. Coca d'anxoves amb melmelada de tomàquet i puré d'oliva negra --> Potser el plat més senzill però amb bon pa i bones anxoves, i bon contrapunt la melmelada amb la salaó de les anxoves.
2. Croquetes casolanes de pollastre rostit --> Molt gustoses i suaus, amb bona textura i sabor.
3. Patates bravísimes amb la nostra salsa de rocoto i allioli lleuger --> L'aparença de la salsa brava espanta una mica, perquè fa pensar en les que et posen en algun bar amb salsa brava Xovi. Falsa alarma, bona patata i un salsa picant amb un picant diferent, i és que el rocoto té una bona potència picantona (20 vegades els pebrots del Padrón).
4. Cebiche Nikkei --> Només puc dir que m'hagués menjat el plat sencer. Sensacional. A la foto no es veu (tapat per l'enciam), però tenien un acompanyament dolç. Tothom a la taula va dir carbassa, menys jo, que vaig dir moniato. Vaig guanyar :-) L'error va ser no preguntar de quin peix era però igualment tenia el punt exacte d'acidesa. Molt refrescant.
5. La tapa estrella: “Orella de porc cruixent” Una meravella feta en cocció de forn Roner durant 12 hores a 70º, compactada i passada per la planxa. Increïble el contrast del cruixent amb la melositat. Diguem que és posar un menjar tan bàsic com aquest a l'alçada de les delicatessen.
6. Wantan farcit de porc ibèric i salsa agredolça --> Potser perquè va venir després de l'estrella, és el plat que menys em va convèncer. Tot i estar bo em sobrava una mica de pasta.
7. Ous ferrats amb patates i bolets de temporada --> A aquestes alçades ja estàvem pleníssims però la barreja de bolets estava al seu punt de cocció i fan una bona combinació amb els ous
8. Cassola de musclos a la marinera --> Senzills i amb un perfum d'absenta molt adequat, van servir de colofó per al menú.
9. Escuma de iogurt amb puré de mango --> Postre deliciós, ni massa dolç ni massa àcid i molt adequat per fer baixar tot el que havíem menjat
A més l'Ariadna es va demanar i en vam tastar tots (ella també va menjar dels nostres plats):
- Biquini de pernil ibèric, tòfona i mozzarella de búfala. A ella no li va agradar massa, suposo que per la tòfona, però als altres ens va encantar.
- Mandonguilles amb sípia: bona mida de mandonguilla i amb una salsa de sucar-hi pa.
I un gelat de vainilla. D'això no puc opinar perquè no el vaig tastar.
El menú amb vins (senzills però decents), aigües i cafè, 25€ inclòs. Diria que entra a la categoria d'espectacular relació qualitat-preu
L'únic punt negatiu va ser la tardança entre plats, però com hi tornarem aviat, comprovarem si va ser una mica l'adaptació al lloc nou (tot just fa un mes que hi són). De tota manera i en descàrrega seva, vam arribar a les 21.10 i ja estaven gairebé totes les taules plenes. És a dir, tothom va arribar a la mateixa hora i això és difícil de gestionar.
De tota manera, el resum és: una petita joia al costat de casa.
El pràctic
C/ Tenor Massini, 20 (Metro Plaça de Sants) Tel: 933 31 56 44 Obert migdies de dimarts a dissabte i les nits de dijous a dissabte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)