Comandes de Peix a casa (Rissotto de gambes)

Penjar en dijous una recepta d’arròs que porta sofregit de ceba és una provocació, no? No! Que això no és paella, sinó “arròs amb coses que fan els italians” :-)
Fora bromes. Segur que tots tenim receptes de rissotto i n’hem tastat de més i menys bons (falsos rissottos) o sigui que no us estic explicant res d’original. Però la d’avui és una recepta que em feia especial il·lusió perquè em permet presentar-vos una idea que ja fa uns mesos que va treure el cap i que jo utilitzo tot sovint (tot i que també segueixo comprant al mercat. Simplement ara consumeixo més peix): Peix a casa

L’Edgar és el pare d’un nen de la classe de l’Ariadna. És majorista de peix a Mercabarna i fa una mesos ens va “utilitzar” als pares per fer una prova pilot de venda de peix a casa. La prova va funcionar, i s’ha fet gran. Cada dia ens ofereix més coses. Una d’elles va ser un bossa de 250gr de gamba llagostinera pelada i desvenada i amb ella vaig fer la recepta.

Us explico una mica el funcionament per si en voleu fer ús: 
Com diu l’Edgar això és com una secta. No hi ha web, tot funciona amb correu electrònic. Tampoc comanda mínima. Si vols demanes i sinó, no. Els dilluns i dijous l’Edgar envia pel matí un mail amb les recomanacions, s'hi inclou també els preus del que té sempre (i si vols alguna cosa especial, li pots demanar i t’orientarà de preus). Si t’interessa alguna cosa li envies la comanda. Al dia següent ho rebràs tallat com tu hagis demanat i envasat al buit perquè t’arribi en condicions perfectes.

Respecte a preus i pagament. Els preus són de mercat, però val la pena. El transport és gratuït a Barcelona ciutat, Esplugues i Sant Just, a la resta de província són 4€ (+ IVA) i a la resta de Catalunya 6.5 € (+ IVA). Si feu una comanda us demanaran una VISA i tot arreglat.
Si us animeu a fer la prova envieu un correu a l’Edgar edgarboada@corporacionboadamar.com; a més si li dieu que veniu de part meva, en la primera comanda us farà un detallet de peix. 
Tot el que he demanat està molt bo: lluç, rap, bruixes, marisc però espectaculars la ventresca de tonyina i les supremes de salmó, i el turbot tot i ser d’aqüicultura. Perquè això sí, aquí sabreu del cert d’on ve tot.

Sobre la recepta, dir-vos que és una variació de la recepta base que anava incorporada al saquet d’arròs Principato di Lucedio que vaig comprar a Itàlia fa uns anys i que guardo perquè surt perfecte i no cal estar remenant sense parar, només una mica de tant en quant.

Ingredients

• 300gr d’arròs Carnaroli o Arborio (normalment faig racions de 60gr, però com aquí no hi ha massa complements podeu pujar. Ara això depèn dels endrapadors que tingueu a casa)
• 1 ceba petita
• ½ got de vi blanc
• 1’2 litre de brou de peix (si en teniu fet amb cap de gambes, millor encara)
• Bossa de gamba llagostinera
• Oli, sal
• 40 gr de mantega
• 2 cullerades de formatge (parmigiano o grana padano) Jo vaig posar el de la foto, que surt molt bé.

Elaboració
1. Posem a bullir el brou.
2. Posem una mica d’oli a la cassola i hi fregir’m les gambes volta i volta, només que deixin una mica el gust. Les reservem.

Les gambes tal i com em van arribar

3. Piquem finament la ceba i la posem a coure en l’oli de les gambes amb un polsim de sal i una cullerada del brou, durant uns 4-5 minuts.
4. Afegim l’arròs i el sofregim durant 3 minuts mentre el remenem amb una cullera de fusta.
5. Afegim el vi blanc (que estigui a temperatura ambient) i deixem que s’evapori.
6. Cobrim l’arròs amb el brou bullint i anem remenant de tant en quant i afegint més brou a mesura que es vagi consumint.
7. Coem a foc lent durant 14-15 minuts (al gust de cadascú) i afinem de sal si cal. 
8. Quan quedin 2 minuts pugem el foc, afegint la mantega i el formatge. Remenem i posem les gambes per decorar.

Resultat final

1r aniversari

Avui fa un any que va néixer aquest bloc. La intenció inicial era escriure i donar entitat als temes gastronòmics que comentava de vegades al bloc mare. No obstant, s’ha convertit en molt més que això, ha estat una porta a conèixer grans persones. Sí, sobretot això, trobar gent apassionada amb la gastronomia, els restaurants, i sobretot la cultura i la tradició que hi ha darrera. Encara no he trobat una mala cara en cap trobada ‘gastro’. Serà que als que estimem el menjar i la bona vida, ens agrada compartir-ho? Sigui com sigui, gràcies a tots per ser un punt de referència.

La dura vida del gastroblocaire

No em vull deixar ningú en el recull de totes les persones meravelloses que he conegut, ja sabeu qui sou. Ens anem parlant, ens anem veient, ens anem seguint al món 2.0 però sobretot gaudim quan en el món real podem dir-nos: mira, tasta això, és boníssim! De tota manera sí en vull destacar algunes:

El primer agraïment el vull fer a la Mar Calpena, periodista, gastroblocaire de referència i ara també una de les components de Cultura Gastro, una iniciativa de la que sentirem parlar. Retrobar-me amb ella després de molts anys va suposar embarcar-me més a fons en aquest món, i em va donar l'empenta, sense saber-ho, per obrir el bloc. Ella em va presentar l’Óscar. I conèixer-lo a ell és formar part dels Gastroblocaires, a qui he d’agrair la participació en moltes gastroaventures.

Per suposat, és un honor tenir lectors, pocs però fidels. Us ho agraeixo de veritat.

A tota la colla Gambitera, que he anat coneixent al Celler Cal Marino. Per totes les trobades informals que hem anat fent i seguirem fent, pels formatges, per les cerveses artesanes, pels vermuts, per les converses i els riures. Sou collonuts!

A tots els blocaires gastronòmics que he anat coneixent durant aquest any, i en especial a la Nuni, que ha estat una inspiració i al Tiriti. Res no és el mateix si ell no hi és.

I de retruc a la gent del Vermut Gràcia, que ens ha obert les portes a les troballes vermuteres als que vivim més enllà de les fronteres.

Seguiré aquest 2013 amb la mateixa il·lusió i ganes d’explicar-vos coses, encara que sigui de tan en tan. Seguiu sintonitzats, que aquesta setmana cau un rissotto de llepar-se els dits, i també esperem amb delit aquest juliol l'aniversari d'EOVB i l'apertura d'una bodega ben aprop de casa, la Montferri.
PD: A veure si pel segon puc preparar alguna coseta especial