Si et lleves...

Com m'he llevat jo avui... malament. Mal de panxa. Per sort puc treballar des de casa i així m'he evitat anar-hi patint. Però clar, ja estem a divendres i la nevera buida (al mercat vaig divendres tarda), ni una miqueta de pernil dolç, que sempre em ve de gust quan estic així. Solució per esmorzar: un clàssic, una torradeta amb una mica de sal i oli. Com les torrades que sempre em feia la meva àvia Maria i que mai he deixat de menjar.

Oi que fa bona pinta per ser un plat de malalts?

I per dinar? S'imposava un arròs blanc i baixar a comprar un pit de pollastre per fer a la planxa. Em feia mandra i he decidit obrir el llibre de la Carme Ruscalleda 'Cuinar per ser feliç' (un llibre que m'encanta) i fer l'arròs caldós que cura estómacs fatigats. És un plat posat a la cuina de tardor i hi serem en dos dies. Tot el que requereix forma part del meu 'fons d'armari' i a més em serveix com a plat únic.

Ingredients (per 1, que normalment només n'hi ha un en ratxa xunga)

• 1 gra d'all
• 1 ceba petita
• 50gr de verdura (jo he aprofitat uns pèsols i unes carxofes que sempre en tinc al congelador per a emergències)
• 30gr d'arròs, en el meu cas integral
• 100gr de peix net i sense espines. Jo he agafat un tros de cueta de rap que també tenia al congelador
• Oli i sal

Elaboració

1. En una cassoleta, posem aigua.  Quan comenci a bullir hi afegim: el gra d'all pelat, un rajolí d'oli, sal, la ceba trossos i l'arròs. Deixem bullir 8 minuts a foc mig.
2. Aleshores afegir la verdura triada i bullir 3 minuts més.
3. Finalment afegir el peix i coure 4 minuts.
4. Treure del foc i deixar reposar un parell de minuts.

Els temps són aproximats. A la Ruscalleda li agrada tot un puntet cru, que normalment m'està bé. Però si estic així, prefereixo un pèl més de cocció. Avui com a més ho he fet amb arròs integral he incrementat el primer temps en 4 min (per tal que el peix i la verdura no quedessin massa cuits)

Aniversari rodó

Aquest seria el lligam del dinar d’ahir. Com? Què? Senzillament, al posar-me a escriure les receptes del que vaig preparar ahir per celebrar els 7 anys de l’Ariadna, m’he adonat que estava enormement influïda per la rodona (o esfera): mandonguilles, piruletes, ous , etc. I sort que finalment no vaig tenir temps de fer uns cirerols caramelitzats!

El menú va constar de:

Entrants

Boletes [1a rodona] de combinat de salmons 

(Recepta de l’escola de cuina Terrad’Escudella on vaig fer classes fa molts anys)

Ingredients (per unes 40-50 boletes)

• 200 gr de salmó fresc
• 100 gr de salmó fumat
• 60 gr. de pa ratllat aprox
• 1 ou
• Suc d’una llimona
• Ratlladura de llimona
• Anet fresc
• 125 gr. de maionesa
• Oli per fregir

Elaboració

1. Netegem el salmó fresc d’espines i pell. El tallem a trossets petits i el barregem en un bol juntament amb el salmó fumat tallat a tires fines. 
2. Afegim el pa ratllat, l'ou, el suc i la ratlladura  de llimona. Salpebrem. Remenem fins a obtenir una massa amb que puguem fer les boletes, que deixarem a la nevera una estona perquè agafi consistència.
3. Fregirem poquet les mandonguilles (passades o no per farina, segons els vostres gustos), al voltant d'1 minut per cada costat. Que quedin rosses però meloses per dins
4. Per servir, decorem amb maionesa normal o bé, maionesa barrejada amb anet fresc. I uns ous de salmó  

Rösti [2a rodona] de patata amb ous ferrats de guatlla  [3a rodona]

Tant aquest aperitiu com el següent són extrets del bloc de Cuinetes, que us recomano per la seva claredat, les seves fotos i perquè tot el que faig seguint les seves receptes, surt boníssim. A més, la Sílvia aviat sortirà al programa Cuines! Amb tots els respectes, les reescric per què vaig fer algun canvi.

Ingredients

• 1 dotzena d’ous de guatlla
• 1 patata
• Oli d’oliva, sal, pebre, all picat i orenga.

Elaboració

1. Per fer el rösti, es pela la patata i es ratlla amb un ratllador (en el meu cas vaig fer servir el forat gros). També vaig ratllar l’all.
2. Sense passar-les per l’aigua, se salpebren i s’hi afegeix orenga.
3. En una petita paella amb oli s’estén la barreja com si fos una truita fineta.
4. Quan agafi una mica de color, la girem i l’acabem de coure per l’altre costat.
5. Un cop treta, la reservem en paper absorbent
6. Fregim aleshores els ous (recordeu que els ous de guatlla no es trenquen com els de gallina. Cal que els obriu amb la punta d’un ganivet), un al costat de l’altre perquè quedin units.
7. Un cop cuits, els traiem i els posem damunt del rösti

Piruletes  [4a rodona] de Gruyère

Ingredients

• Formatge Gruyère
• Broquetes de fusta

Elaboració

1. S’agafen les broquetes de fusta i es remullen per tal que no es cremi al posar-les al forn
2. En una safata de forn, posar paper especial o bé el Silpat que per mi és perfecte
3. Agafem el formatge ratllat i els disposem fent cercles. Hi posem a sobre la broqueta per tal que s’hi enganxi.
4. Posem al forn a 180ºC, mirant que el formatge es fongui i agafi una mica de color.
5. Deixem refredar i desenganyem amb compte.

Com sempre no hi van mancar alguns dels aperitius simples que m’agrada posar: olives [5a rodona] imprescindible companyia d’un vermut), llagostins salats (normalment prefereixo les gambetes), una mica de moixama, i una mica de carpaccio de bacallà sobre llit de tomàquet ratllat. I el foie, que era diferent del que compro normalment, i diria que encara estava més bo!

Primer plat

Pastís d’albergínies i tomàquets (Del llibre de la Gema Lienas 'Us espero a taula')

Ingredients

• 1 peça de pasta brisa (o pasta de full)
• 2 albergínies
• 3 tomàquets (ella en recomana 6, però a mi amb 3 em va sobrar)
• 20 olives negres sense pinyol
• 4 cullerades de parmesà ratllat
• 250 gr de iogurt (vaig fer servir desnatat de La Fageda, per reduir calories J)
• 200 gr de formatge fresc (en el meu cas un Quark) o mató
• 4 ous
• 1 cullerada de farina

Elaboració

1. Estendre la pasta amb un corró sobre el marbre enfarinat. Posar-la dins d'un motlle (el vaig fer servir de silicona). Coure la pasta
2. Mentre, tallar una albergínia a llesques primes. Coure-la en una paella amb una cullerada d'oli i una d'aigua. Salar-la.
3. Un cop ha perdut el líquid posar-la en un bol i batre-la amb el formatge, els ous, el iogurt i la farina. Salpebrar. Afegir les olives tallades a trossets
4. Abocar aquesta barreja sobre la pasta.
5. Tallar a rodanxes  [6a rodona] fines l'altra albergínia i els tomàquets. Cobrir alternant les dues verdures. Salpebrar i si volem afegim una mica d'orenga.
6. Per tal que no es ressequi pintar les verdures amb una barreja de 5-6 cullerades d'aigua i 2 d'oli.
7. Posar el pastís al forn a 200ºC durant 35-40 minuts i anar muntant amb l'emulsió.

Segon plat

Mandonguilles [7a rodona] amb sípia

He de dir que per qüestions de temps, vaig fer trampa i vaig comprar les mandonguilles fetes. Si us cal jo normalment les faig barrejant carn de porc i de vedella (per exemple, sobre mig quilo de carn picada, faria uns 200g porc vs 300g vedella), unes molles de pa humitejades amb llet, all i julivert, un ou i sal). A mi m'agraden petitones, i allà on les compro les fan així.

Ingredients

• 7-8 mandonguilles per cap (o menys si són molt grans)
• 2 sípies (uns 500gr) amb la melsa
• 4 tomàquets ratllats (jo vaig fer servir una conserva de tomàquet de la meva sogra)
• 3 cebes petites
• 1 gra d'all
• Farina
• Conyac i/o Oporto

Elaboració

1. Passem les mandonguilles per farina i les enrossim en oli ben calent.
2. En aquest mateix oli, sofregim la ceba i l'all picat. Salem.
3. Paral·lelament tallem la sípia a trossets petits i, sense la melsa, que reservem, la posem a una cassola tapada amb unes gotes d'oli, per estofar-la una mica (uns 10 minuts). Reservem el líquid que desprèn.
4. Si la ceba ja ha enrossit, afegim la sípia. Fem un parell de voltes i afegim el tomàquet.
5. Deixem sofregir una bona estona fins que quedi ben cuit.
6. Afegim la part alcohòlica de la recepta. En el meu cas, uns 30-40cl entre conyac i oporto.
7. Afegim les mandonguilles i deixe'm que l'alcohol evapori lleugerament.
8. Deixatem la melsa en el líquid de la sípia que havíem reservat i afegim
9. Afegim un got d'aigua i deixem coure un 20 minuts.
10. Aquí faltaria afegir-hi una picada. Tan nostrada. Però en aquesta ocasió vaig preferir deixar-la de banda.

I encara l'última rodona. El pastís d'aniversari. Però aquest ja no el vaig fer jo.