Conill amb falsa allada

Ahir el Jordi Beumala de Tot és bo el que l’olla cou va fer el següent comentari al facebook:

"Arribar a casa i tenir el dinar fet és fenomenal (la clau és tenir un forn que es pugui programar...) Mireu, hem dinat cuixes de pollastre al forn amb bolets impensables!!!)"

De seguida em va fer pensar com m’agrada a mi cuinar al forn, i la utilitat que en trec.

I pensar que fa 12 anys quan arreglàvem el pis em deien que un forn no calia, que amb el microones n’hi havia prou. Il·lusos!! Com volien que hagués fet el pollastre a l’ast que em surt fantàstic (no ho sembla però tinc àvia encara :-)), o els intents de pa (a veure quan m’animo a penjar la recepta) o tots els gratinats, els panellets i fins i tot assecar la pell del bacallà. I també un plat que faig molt últimament, un conill que m’he empescat una mica “així” per la facilitat de poder-lo fer entre setmana quan arribo tard i cansada a casa.

Ingredients

• Conill
• Sal i pebre
• Herbes variades
• All, julivert
• Oli
• Vinagre de Mòdena 

Elaboració 
1. Demaneu a la polleria que us tallin el conill ben petit (allò que diem per fer ‘a l’ajillo’ – allada de forma correcta). Ep! Si feu talls més grossos queda bé igual, però a mi m’agrada més en petit perquè fa més repartidor i queda més ben cuit. Salpebreu-lo amb carinyo.
2. En un bol afegiu vinagre i oli en una proporció clàssica d’1 a 3 (amb això també hi ha gustos, però no tingueu por que quedi avinagrat, no es nota al final). Poseu-hi unes quantes herbes (al gust de cadascú, jo normalment hi poso una barreja que tinc d’herbes de provença). Remeneu bé i pinteu amb un pinzell de silicona cada peça del conill per totes les bandes. La resta l'escampeu per la safata on coureu el conill.
NOTA: Un tema que potser us farà esquinçar les vestidures, però no perquè ara sigui cool dir que les reduccions de Mòdena són una merda he de mentir. Que sí, que als restaurants se n’abusa, que ja és gairebé ‘comida viejuna’ però en certes ocasions i mesura no és pas un pecat.
Als ingredients us he posat vinagre de Mòdena perquè és més dolcenc i s’adiu més que no pas un de Xerès, però les últimes vegades estic fent servir una reducció de Mòdena industrial, per tocar més els ous. Resulta que fa uns tres mesos vaig descobrir que tenia una ampolla d’una reducció de Mòdena amb fruites del bosc (suposo que d’alguna panera del Pep) i que caducava a finals del 2013. A casa no es tira res, així que calia trobar-hi aplicacions. Una és aquesta, i la veritat és que queda brutal.
3. En el forn que prèviament haureu escalfat, poseu el conill amb la safata. Normalment jo el poso els 10-15 primers minuts a 210º amb ventilador, perquè es torri ràpid per fora i després el baixo a 180º i ho tinc entre 25-30 minuts més. Com sempre caldrà que estigueu atents la primera vegada segons el coneixement que tingueu del vostre forn.
4. Mentre està coent, piqueu ben petit l’all i julivert, hi poseu una mica d’oli, i quan faltin cinc minuts per treure el conill, ho poseu per sobre

Recepta per l'aniversari de 'April's Kitch'

A la Mon (April’s Kitch) fa molt poc que la vaig conèixer, a la trobada del Pota blava i la Carxofa, però la xerrada que vam tenir va ser molt agradable. I vaig veure que com jo tenia un altre tema que l’apassionava tant com a mi, el cinema.

Així que quan va obrir el concurs per l’aniversari del seu blog (molt interessant si encara no el coneixeu) vaig decidir que volia formar part d’aquesta il·lusió. La tasca, escollir una recepta. Volia una recepta que encara no tingués publicada, que la sentís molt meva, i a l’hora em fes pensar en ella. Ella és fan de la cuina nord-americana però jo no en sé gaire. De cop la inspiració: el cinema. A més és el quart punt de la seva llista de gustos personals.

Una de les pel·lícules que més m’han fet salivar i gaudir del menjar en pantalla gran va ser ‘Comer, beber, amar’. Una pel·lícula que explica com les coses es poden arreglar amb la intimitat que suposa cuinar per agradar. Amb el carinyo que li poses a les coses ben fetes. La bellesa de textures i colors que tenia una desconeguda per mi cuina oriental fa 20 anys quan es va estrenar la pel·lícula. I la pel·lícula em va inspirar. Ja tenia la recepta al cap. Una recepta amb wok i amb carn (punt 3, senyora April!). Una recepta que no m’ha fallat mai, i l’he fet més de 20 vegades ‘Porc fregit a l’estil oriental’. Si el nom sembla molt simple i poca cosa, però si la tasteu ja em direu.

La recepta és del meu curs de cuina per hobby a l’Escola de Cuina Terra d’Escudella (fa ja 19 anys)

Ingredients

•  ½ quilo de filet de porc
•  1 ceba tendra
•  1 all
•  1 bitxo (això a gust de la vostra capacitat de picant)
•  125ml de salsa de soja
•  125ml d’oli de sèsam
•  1 cullerada d’oli de gira-sol
•  1 pebrot vermell i 1 de verd
•  2 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)

Elaboració

1. Tallem el filet en fines tires de la mida d’un dit de llarg
2. Les posem en un recipient amb l’adob que inclourà tots els ingredients descrits abans: la ceba tendra tallada a juliana (o a aros), l’all en rodanxes, el bitxo ben picat, la soja, els dos olis, els pebrots en rodanxes (si el vermell és molt gran les podem partir) i la Maizena.
3. Normalment jo tinc l’adob unes 10-12 hores a la nevera, però si aneu amb pressa, de mitja hora a una hora a temperatura ambient.
4. Un cop adobat ve el moment del fregit. Aquí segueixo el truc que em van ensenyar perquè tota la carn quedi cuita i no es refredi. Escalfem el wok amb una mica d’oli (molt poc, perquè l’adob ja en porta) i hi afegim un terç de la carn (amb les verdures), la fregim sense parar de remenar durant 2-3 minuts. L’apartem cap a un costat i hi afegim l’altre terç i repetim l’operació una vegada més amb l’últim terç. Fem una última volta conjunta i a degustar-ho.
5. Podem acompanyar-ho d’uns fideus xinos saltejats.

Espero que t’agradi i moltes felicitats pel teu bloc i per l’aniversari!

Cotnes de bacallà (i alguns canvis al blog)

Fa uns mesos vaig tastar una cosa deliciosa, unes cotnes de pell de bacallà (cotna és una paraula que no m’agrada gens però és la que s’ha de fer servir) que l’amic Albert de EnOcasionesVeoBares havia portat d’Alacant. Em van sorprendre perquè el màxim que havia fet jo era menjar-les fregides, ben torrades i cruixents, però no pas com una cotna de porc amb aires mariners. Bé, menteixo una mica. Al Celler de Can Roca, l’aperitiu venia a ser una cotna de pell de bacallà, però més etèria (aix! I no en tinc foto. Encara no feia tantes fotos als restaurants)

Les pells assecant-se

La qüestió és que em va fer molta gràcia fer-ne quan tingués oportunitat, però acumular pells de bacallà suficients no és cosa fàcil. La cosa es va arreglar quan a vaig aconseguir comprar un quilo de pells congelades a un distribuïdor. Ah! La cosa es posava interessant. Com fer-les?

Amb fregir-les no n’havia prou. Surfejant una mica per la xarxa vaig trobar una sola recepta que em va fer el pes. I endavant les atxes!

Ingredients: 

• Pells de bacallà
• Oli (en aquest cas d’oliva però suau)
• Sal Maldon o similar (depèn del gust de cadascú)
• Pebre vermell

Les cotnes

Elaboració:

1. En el meu cas el primer pas va ser descongelar la meitat de les pell (uns 500 gr) en un recipient dels de descongelar peix, per tal que si soltava l’aigua ja l’anés perdent. 
2. Calia fer una repassada per treure, si n’havia, qualsevol rastre de bacallà. 
3. Un cop fet això, en una llauna de forn vaig posar la planxa de silicona i la vaig untar lleugerament amb oli. A sobre, ben estirades, les pells. 
4. Finalment, les vaig posar unes 4 hores al forn a 50ºC per tal que s’assequessin. NOTA: Aquí és on el plat agafa el cost. Potser una altra opció seria posar-les a la nevera no frost i veure si s’assequen però no volia arriscar. 
5. Un cop ben seques, les vaig tallar a trossos més petits (les meves eren llargues, com de bacallà sencer gairebé). Escalfar l’oli i a fregir. Elles mateixes es van recargolant i agafant forma de cotna. 
6. Al vostre gust hi podeu posar una mica de sal i pebre vermell per sobre.

Sort que la cuinera a vegades pica abans de treure el plat, perquè un cop em vaig asseure a la taula ja havien volat!

NOTA: Sí, he fet alguns canvis, afegint unes pàgines de capçalera, que recullen tant els posts d'aquest bloc, com els de l'altre bloc, on parlava de temes de gastronomia