Els millors desitjos (des de Japó) - Albergínies fregides (Nasu no agedashi)

No, no estic a Japó. Però els meus amics Tomomi i Manolo, hi són com cada Nadal. Fa una estona ja estaven sopant, preparats per rebre el nou any. A nosaltres encara ens queden unes hores de preparació.
Com no he fet concursos ni he escrit gens aquests dies vull felicitar-vos l'any que està a punt d'arribar amb aquesta recepta, que és un triomf assegurat.

Magret d'ànec (tall especial Collverd)

La recepta me la va ensenyar la Tomomi, després que ho provés a casa seva i ho trobés molt senzill i espectacularment bo. Avui la farem servir per acompanyar el magret

Ingredients:
- Albergínia
- (Vinagre de) Mirin
- Salsa de soja
- Farina de blat de moro (tipus maizena)
- Cibulet

Elaboració:
1. Talleu l'albergínia a quadrats de 2'5-3 cm aproximadament de costat.
2. Passeu per la farina i fregiu en oli ben calent
3. Mentrestant haureu barrejat la soja amb el mirin amb proporció 1-1
4. Un cop fregides les albergínies poseu-les sobre paper absorbent per treure l'oli sobrant
5. Abans que es refredin afegiu-les a la barreja i deixeu-les que s'amarin (mínim mitja horeta)
6. Decoreu amb cibulet tallat a trossets

I a disfrutar-les!!

No vull acabar sense donar gràcies a un 2012 que m'ha fet conèixer un gran grup de gent: gastroblocaires, aficionats i altra gent a la gastronomia. No me'n vull deixar cap i per això no els esmento un a un. Tots ja sabeu qui sou. I sou grans! Molt grans!!

Ciutats Patrimoni i entrant de luxe per Nadal

Parlem de bones idees. Que la gastronomia és art, és cultura, m’ho podreu arribar a contradir i fins i tot argumentar en sentit contrari, però no m’arribareu mai a convèncer. I hi ha més persones que pensen com jo (entre elles la Carmen Alcaraz, feu una volta pel seu bloc: http://culturagastro.com/). Per això hi ha presentacions com la que vaig assistir fa un parell de setmanes

Motiu: Presentació de les tretze ciutats d’Espanya que són Patrimoni de la Humanitat  coincidint amb el 40è aniversari de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO 

Lloc: Palau Moxó Marc incomparable de gran bellesa i molt desconegut per ser de titularitat provada tot i que visitable. Llàstima que només vam poder gaudir de la planta baixa

Actors: L’alcalde de Segovia (que no s’agobia, ‘xist’ gentilesa d’ @ambcompte) com a presentador inicial i desgustació i tast conduits per Francisco Piñeiro (Restaurant Benboa) i Manel Oliveira (Restaurant Casa Mar da Vila). I tots els afortunats convidats (gràcies
Pep Palau, von Arend & Associats)

Mitjans: 1) Tast de productes relacionats amb cadascuna de les ciutats des del prisma de tres productes bàsics en la nostra dieta: oli, vi i formatge. 2) Desgustació de 6 elaboracions (entrants, plats principals i postres) basats en l’oli i formatge i acompanyats per un del vins.

Resultat: Objectiu acomplert. Identificació total de les ciutats que formen part d’aquest grup gràcies a la relació producte-ciutat

I ara deixem aquesta formulació que m’ha servit per fer la presentació i passo a relatar-vos a nivell personal quines van ser les meves sensacions:

• Oli: Còrdova (AOVE DOP ‘Priego de Córdoba’), Mèrida (AOVE ‘Canchalosa’), Tarragona (AOVE DOP Siurana ‘Vil·la de Centcelles’) i Toledo (Suc d’oliva ‘Adolfo Colección). Tastar oli a pèl es tasca dura però calia fer-ho per apreciar els matisos. Per mi, el color de Mèrida i el sabor de Tarragona. El de Toledo massa dur em va fer escanyar. 
• Formatges: Àvila (Formatge de cabra 'Monte Enebro'), Càceres (DOP Torta del Casar) i Santiago de Compostel·la (Formatge DOP Tetilla 'Tres Pazos'). Els formatges m’encanten i tant la Tetilla com la Torta del Casar són en general una debilitat, però el Monte Enebro va ser tot un descobriment. I per això us explicaré la recepta que en van fer. 

• Vins: Alcalà d’Henares (DOP Vinos de Madrid ‘Qubél Rvelación’), Conca (DOP Uclés ‘Esencia de Fontana’), Eivissa (DOP Vinos de la tierra  de Ibiza ‘CanRich Lausos’), Salamanca (DOP Arribes ‘ArribesCrianza’), Segòvia (DOP Rueda ‘Erre de Herrero Verdejo’). Quatre negres i només un blanc. Servir-los en ordre alfabètic per ciutats va fer que el blanc fos l’últim i potser no era la millor opció. Com a sorpresa positiva en els negres, el vi de la terra dels sogres, el d’Uclés. I el blanc, com sóc fan del Verdejo no em va sorprendre especialment però tinc una ampolla a casa (ep! Pack obsequi amb oli, vi i llibres: gastronomia i literatura) per millorar-ne (o no) la percepció.

D’aquí vam passar a les receptes que us vendré en format duel:

Entrants:

-          Snack de bolets amb formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’ i dolç de cireres -->  Vencedor. Les pastes que porten mantega són la meva perdició.

 

-          Xupa-xups farcit de pa amb tomàquet ‘Vil·la de Centcelles’. Una presentació molt original però mancava una mica de força en el sabor.

Plats principals:

-          Tonyina romana, macerada en vi i mel, amb crema d’oli ‘Canchalosa’ --> Guanyador. Una tonyina molt en el punti amb el perfum no molest de la mel

-          Botafumeiro de vedella brasejada amb formatge Tetilla. També molt bona i amb el cop d’efecte del gel sec per aconseguir l’efecte botafumeiro

Postres:

-          Bombó líquid d’oli ‘Priego de Córdoba’ acompanyat de ‘Torta del Casar’ à Guanyador. Xocolata negra potenciada per l’oli.

-          Bombó líquid d’oli ‘Adolfo Colección’ infusionat amb pètals de rosa. Tot i domesticar l’oli que més m’havia fet patir, la xocolata blanca és massa dolça per als meus estranys paràmetres en els dolços.

Tot això maridat amb els vins abans comentats. I com a colofó final una xerrada més informal amb altres assistents a la presentació i amb els dos xefs, sobre les preparacions que més ens havien agradat, sobtat o que teníem ganes de criticar. Una vetllada original i molt efectiva per recordar i trobar nous llocs que visitar (De les ciutats de la llista me’n falten força)

I com us havia dit, la recepta del primer entrant que podeu aprofitar per aquest Nadal:
Snack de bolets amb formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’ i dolç de cireres

Ingredients:

- Formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’

- Mantega

- Farina

- Sal, sucre i aigua

- Bolets deshidratats

- Cireres

Elaboració:

Preparar una pasta barrejant la mantega, farina, sal i el bolet deshidratat. Estirar fins deixar-la ben fina i posar-la al forn a 190º durant 8 minuts, que quedi ben cruixent. Fent un almívar meitat aigua, meitat sucre. Afegir les cireres sense os, treure del foc i deixar en infusió. Triturar. Muntar l’snack alternant capa de la pasta, el formatge tallat fi i el dolç de cireres 
(NOTA: Ara no és època de cireres, podem provar amb qualsevol fruit de bosc que sempre s’adiu amb els formatges)

Important: He demanat (i ja tinc la informació) de llocs de Barcelona (zona Sants- Les Corts) on es pot trobar el formatge. 

La recepta: Gran recapte - Blocs contra la fam (Part 2)

Avui és el dia! Avui (i també demà) podeu col·laborar en el Gran recapte de forma presencial, donant, en el centres de recollida (tots els mercats i bastants supermercats), els aliments que sol·liciten aquest any des del banc dels aliments: LLEGUMS SECS, OLI, LLET i LLAUNES DE CONSERVA DE PEIX
Tal i com us explicava l'altre dia, un grup de blocaires (aquest any som uns 180), publiquem avui una recepta amb alguns d'aquesta aliments amb la intenció d'animar a la gent a participar en aquesta recollida. En els propers dies podreu trobar totes les receptes recopilades a http://blogscontralafam.blogspot.com.es/
L'any passat vaig fer uns tradicionals cigrons amb cap-i-pota i tripa. Aquest any he optat per fer dos clàssics de les tapes però versionats per tal de incloure-hi les llaunes de conserva de peix. A veure què us sembla la proposta. Us dic que vaig fer les dues i a casa van volar (sort que en vaig poder reservar per fer la foto)

Croquetes de tonyina
Aquesta està adaptada de les croquetes diverses 3 del llibre de la Carme Ruscalleda, 'Cuinar per ser feliç'
Ingredients:
- 1 pot de vidre de tonyina (la que venen trossejada--> 'Migas')
- 1 ceba
- 1/2 litre de llet
- 3 rovells
- 100 gr de farina de blat
- 50 gr de Maizena
- Sal
- Pa ratllat i ou
- Oli

La croqueta i la bomba

(Ep, 3 ingredients en la recepta :-)

Elaboració:
1. En una paella prou gran perquè hi pugui cabre tota la massa posem unes gotes d'oli i hi fregim la ceba picada ben fina, fins que quedi rossa (uns 20 minuts)
2. En un bol barregem tots els ingredients: la tonyina (ben escorregut l'oli), la farina, els 3 rovells, la maizena i la llet. Salem. Remenem bé amb la batedora de barnilles.
3. Aboquem la barreja a la paella del sofregit i a mig foc anem remenant sense parar fins que la mescla emulsioni i quedi una massa que es desenganxa sola de les parets de la paella.
4. Traurem la pasta del foc i deixarem refredar. Els hi donem forma de croquetes, les passem per l'ou batut i el pa ratllat i fregim en l'oli calent
Nota:  per fer la forma de croqueta vaig fer xurros llargs i després els vaig anar tallant. Així van quedar menys boterudes

Bombes picants (de tonyina)
Ingredients:
- 6 patates mitjanes
- 1/2 pot de vidre de tonyina
- 1 ceba
- 1 tomàquet
- 1 bitxo

Hi ha gana

- Pebre vermell picant
- 30 gr de mantega
- Pa ratllat i ou
- Clares d'ou (opcional)
- Sal
- Oli


Elaboració:
1. Posem les patates, senceres i amb pell, a bullir en aigua amb sal fins que siguin cuites (si hi clavem un ganivet i se solten ràpids, ja les tenim). Les pelem ràpid i les deixem refredar.
2. Fem un sofregit amb la ceba (hi vaig posar una mica de l'oli de la tonyina), i quan sigui rossa, hi afegim el tomàquet ratllat i el bitxo fins que quedi tot ben sofregit. Hi afegim la tonyina i el pebre vermell i hi fem un parell de voltes perquè agafi el gust.
3. Desfem les patates mentre siguin tèbies i les treballem amb una forquilla barrejant amb la mantega i la clara d'ou (vaig afegir una de les clares de la recepta de les croquetes). Salpebrem. 
4. Per fer les bombes estenem la massa de les patates (sobre una superfície que no s'enganxi) i tallem en quadrats. Hi posem la barreja del sofregit al mig. Recollim per les puntes i fem boles.
5. Les passem per ou batut i pa ratllat i les fregim amb força oli.

Proveu de fer-les i m'expliqueu com us ha anat! I tots a donar aliments!

Les receptes de Semproniana, nou llibre

En poc temps he fet dues entrades del Semproniana. La del Patacutxi i la que comenceu a llegir. Totes dues han estat un plaer i totes dues, experiències diferents al que estem acostumats.

El passat dia 12 vaig tenir la sort de ser convidada via l'Òscar (El "Gastroblocaire") a la presentació-sopar-gastroblocparty del nou llibre de l'Ada Parellada: Les receptes de Semproniana de l'editorial Cossetània, que recull els 20 anys de bona feina que porta el restaurant.

L'Ada presentant el seu 'fillet'

Si, sona estrany això de gastroblocparty, però em sembla la manera més encertada de descriure el que vam viure. Una presentació atípica, començant pel lloc, no al Semproniana sinó al Pla dels Àngels; on els convidats es fan el sopar i on alguns acabem fem una 'Sardana del greix d'ànec'. Però els convidats som 'especials', som blocaires, com la mateixa Ada, i ens agrada això d'estar a prop d'una taula de tallar, d'uns fogons i de les salses. I de la companyia de l'Ada i el seu equip.
Es notava que aquest llibre li fa especial il·lusió, tot i que en té uns quants escrits. Tota aquesta proposta en va ser una mostra de com li agrada compartir a l'Ada.

Vam començar amb una divertida introducció de l'Ada, sobre una cadira (ep! Que així no ens havíem de barallar per fer-li fotos). De seguida, ens vam dividir en quatre grups per cuinar els plats del sopar. I és clar, els quatre plats els trobareu al llibre.

Els plats tal i com van quedar

El grup 1 va cuinar, amb l'ajuda de l'Oriol, un entrant, una deliciosa Brandada de bacallà amb pipes caramelitzades, servida en got. La podeu trobar a la pàgina 26.

El grup 2 va cuinar el primer plat, uns Canalons XS de cebiche de peix, amb l'ajuda del Jordi, el gran amic i xef. Podeu llegir la recepta i la visió de l'esdeveniment de la mà del Jordi blocaire aquí i també a la pàgina 42.

El grup 3, el del 'Ada, en el que vaig estar perfectament acompanyada de l'Òscar (Decuina), la Sílvia (Cuinetes) i el Roger (Ambcompte), vam fer uns Farcellets cruixents de confit d'ànec amb verduretes i salsa agredolça (veure pàgina 84)

El grup 4, va fer el postre, una Tartaleta sablé de xocolata, amb el suport del Santi, el marit de l'Ada. A més ens van regalar un postre extra, unes trufetes de Crumiel.
En una hora ho vam tenir tot enllestit, i ens vam disposar a compartir el sopar, històries i bona companyia en l'antic forn ubicat als baixos. L'editorial ens va regalar el llibre i abusant de la confiança l'Ada ens hi va escriure unes dedicatòries precioses.



Recepta:
Ingredients: posaré les dades del llibre, que nosaltres ho vam fer per 20
4 confits d'ànec (cuixa d'ànec confitada, que ja es ven feta)
1 terrina de mousse ànec o similar
4 làmines de pasta brick
2 cebes tendres
2 pastanagues
4 alls tendres

Els del grup. Foto de la Sílvia realitzada pel Lluís

Per la salsa
Melmelada de móres
Mostassa a l'antiga

Elaboració (escrita Maidastyle)

Piquem les verdures en quadrets petits. Posem oli a una cassola i les escalfem (pochar en castellà) fins que estiguin cuites (uns 10-15 minuts). Les deixem refredar per tal que no estovin les làmines de la pasta.

Treiem l'os de les cuixes, vigilant que no en quedi cap. Esqueixem bé la carn per assegurar-nos-en.
Posem la làmina de brick (o bé la partim en dos per fer dos farcellets) i el'mplenem. Capa de verduretes, una cullerada del mousse, i la carn. L'emboliquem com si fessim un farcell i enfornem a 180º fins que agafi color i quedi cruixent.

Per acompanyar preparem una salsa barrejant a parts iguals la mostassa amb la melmelada (o segons el vostre gust personal). Ah! I la salsa, no cal escalfar-la.

Taula parada

En resum, una gran idea que es va convertir en una gran experiència i on apart de tot l'explicat vaig desvirtualitzar altres gastroblocaires, especialment els que vaig compartir taula: la Bet (Tastarutes), l'Ana (La cocinera de Bétulo), l'Àngels (Àngels Cuina), el Jordi (Tot és bo el que l'olla cou), la Sara-Maria (Delícies del rebost) i el bentrobat Lluís-Tiriti (Tiritinyam).

I tots els que no vaig poder xerrar prou:

• Ets el que menges
• La Gulateca
• Dones gourmet de Catalunya
• Cook me tender
• Les receptes del Miquel
• Juego de sabores
• L'hora del tupper

Aquí us deixo el vídeo que va fer l'editorial de tota la presentació i en què sortim fent la sardana que us comentva. Un cop dessossades les cuixes, amb totes les mans ben greixades, fer una comunió espiritual amb el companys de recepta!

El llibre

Només em queda dir, que si heu anat alguna vegada al Semproniana tindreu ganes de comprar el llibre per descobrir-ne els secrets de les vostres receptes preferides i d'algunes que encara no heu tastat, i també l'origen que les envolta; perquè cada recepta en té una mica d'història. Si, per contra, encara no hi heu anat, trucareu al dia següent per fer una reserva. Recordeu que s'acosta nadal, i aquesta pot ser una bona proposta de regal.


NOTA: Dues novetats des del dia de la presentació. La primera, que ja ens va comentar l'Ada, tots els plats del Semproniana tenen talles, així podeu menjar (i pagar) segons la vostra gana. La segona, s'ha renovat la web: http://www.semproniana.net/ i podeu trobar tots els 'saraus' que munta l'Ada a més de les cartes dels restaurants.

Gran recapte - Blocs contra la fam (Part 1)

Tinc uns quants temes pendents d’escriure però aquest no el puc ni vull endarrerir més. S’apropa de nou, una d’aquelles iniciatives solidàries que per bé que es concentren en uns dies tenen una gran repercussió durant l’any. Es tracta del Gran Recapte (#granrecapte #granrecogida) que, aquest anys, se celebrarà el divendres 30 de novembre i el dissabte 1 de desembre. Es tracta d’una campanya, endegada per la Fundació del Banc d'Aliments, per a la recollida d’aliments bàsics de llarga durada. La recollida es fa en mercats municipals i també en diversos supermercats (aquí podeu cercar el que us vagi millor). Aquest any els aliments especialment demanats són: llegums secs, oli, llet i llaunes de conserva de peix.

Complementant aquesta iniciativa un grup de blocaires van engegar l’any passat una mostra de suport: Blocs contra la fam, amb la intenció que des de les nostres plataformes gastroblocaires recordem a la gent la necessitat que hi ha de col·laborar en la mesura del possible en la recollida. A més, el dia 30, tots els que ens hi hem adherit, publicarem una recepta al nostre bloc, basada en algun dels aliments que es recolliran. A hores d’ara ja hi ha més de 100 blocs que hi participarem.

En resum, teniu diverses maneres de participar (ep! I no són excloents entre sí):

- Fent una donació directa d’aliments als punts de recollida

- Fent una donació monetària (teniu més informació aquí)

- Enviant un SMS amb la paraula QUILO al 28029 (vídeo promocional amb Xavi Hernández)

-  Fent de voluntari en els llocs de recollida (per exemple, des de Voluntaris 2000 s’ha engegat una campanya)

-  Participar fent un m’agrada en aquest esdeveniment de Facebook on.fb.me/PWvRPc

-  Si tens un blog o coneixes algú que en tingui, apunta’t a l’esdeveniment conjunt. Totes les receptes publicades pels blocaires es recopilaran després a http://blogscontralafam.blogspot.com.es/

-  I com sempre, encoratjar amb el boca-orella a que tothom participi en el Gran Recapte

Perquè veieu que tot plegat és ben fàcil, us poso la recepta que vaig publicar l’any passat, encara en el blog genèric: http://sheworebluevelvet.blogspot.com.es/2011/11/receptes-contra-la-fam.html. I atents, que aquest any estic pensant clàssics versionats, però això ho veurem el dia 30.

Albergínies farcides

No fa mala pinta, eh?

Amb aquesta recepta no us descobriré nous mons culinaris, és cert. Però ahir la vaig fer per al dinar d’avui, i tot i que de vegades en faig variacions, sempre està bona. I a més si en tens ganes, val la pena fer-ne unes quantes d'una vegada i després congelades queden molt bé.

Com a curiositat és un plat que no té tradició en la família, però jo si l'he implantat a casa meva.

Ingredients

• 4 albergínies
• 4 salsitxes crues
• 2 cebes petites
• 2 tomàquets
• 1 xorret de brandi (opcional)
• Formatge ratllat

Per la beixamel:

• 35gr de farina
• 35 gr de mantega
• 350ml de llet

Preparació

1. Escalfem el forn a 200º.

2. Posem les albergínies en una safata. Per facilitar la cocció els hi podem fer uns talls en forma de reixeta. Les posem a coure mitja horeta (aproximadament, mentre fem la resta de preparació).

3. Comencem un sofregit amb la ceba picada ben fineta (o ratllada pel ratllador gros). Quan estigui cuita hi afegim el tomàquet ratllat i un pessic de sal. Deixem que vagi coent.

4.  Traiem la pell de les salsitxes i passem la carn per la paella. Amb una espàtula o qualsevol utensili que talli una mica i no ens espatlli la paella, l’anem esmicolant mentre es cou. Al cap de 2-3 minuts, afegim el brandi, i deixem coure una mica més perquè s’evapori l’alcohol.

5.  Retirem del foc i ho afegim al sofregit. Remenem.

6.  Segons la nostra habilitat paral·lelament a això podem ja haver començat a preparar la beixamel, i sinó ens hi posem ara. Aquesta és una beixamel molt senzilla de fer (sense sofregit de ceba) i que queda en una consistència perfecta per al nostre plat (si ens calgués més clara, afegiríem llet, i si la volem més espessa, més farina)

7.  Posem la mantega a un cassó i la deixem desfer. Afegim la farina remenant amb una batedora de barnilles. Això és el que se’n diu un Roux.

Petit truc: Si un dia teniu temps feu quantitat de roux. Podeu congelar-lo en porcions i després la beixamel només serà afegir llet.

8.  Cal coure el roux com més millor (la farina crua no és massa bona), sense que es cremi (mínim 5 minuts remenant)

9.  Afegim la llet (si l’hem tret de la nevera directament, va bé escalfar-la mig minut al microones) sense deixar de remenar. Afegim sal i deixem coure fins que agafi la consistència que ens interessi (recordeu que si la feu abans, es va espessint)

10. Traiem les albergínies del forn i les buidem intentat que no es trenquin. Normalment m’ajudo amb un utensili que tinc per fer boles de gelat (un petit).

11. Piquem la carn de l’albergínia i l’afegim al sofregit i la salsitxa. Afegim la beixamel i remenem

12. Farcim les albergínies amb aquesta pasta, cobrim amb formatge ratllat i gratinem 

Tot i que sembli molt llarg, el resultat és molt satisfactori i fa patxoca. Per gent amb poc temps podeu substituir el sofregit i la beixamel per algun producte ja preparat i segur que us quedarà molt bé també (Beixamel, he provat la del Mercadona per a altre plats, i la recomano)

Abans quan deia que vaig variant és perquè a vegades enlloc de picar la carn a mà, la passo per la trituradora (ull!!, sempre en cuit) o a vegades no hi barrejo la beixamel, sinó que la poso només per sobre. Feu proves i quedeu-vos amb l’opció que més us agradi.

Panellets

Aquests dies estic veient que molta gent està fent panellets (normal, n'és l'època) i és curiós perquè tot i ser una recepta simple (pocs ingredients), he vist molta varietat en com fer-los.

Ideal per fer amb l'Ariadna

Alguns hi segueixen posant patata o moniato però un bon panellet no n'ha de portar. Així es marca en les pastisseries que els fan seguint les normes d'ETG (especialitat tradicional garantida). Un exemple el tenim al Forn Federico de Gandesa (ja que faig publicitat, que sigui de la família :-)
Després està un tema de mides. Jo sóc de panellets petits. Donen molta més feina però penso que tenen un millor punt de cocció.
I finalment el tema d'aconseguir enganxar els pinyons. L'altre dia parlava amb el xarcuter i em deia que li costaven molt. Jo li deia que amb la meva recepta s'enganxaven perfectament.
Però és que crec que la recepta que faig servir,a part de que queden espectaculars és infalible. La recepta és de la Carme Ruscalleda  (del llibre Cuinar per ser feliç).

Ingredients
Amb això normalment em surten un 75-80 panellets
- Mig quilo d'ametlles en pols (si podeu comprar ametlla Marcona i moldre-la vosaltres mateixos, encara millor)
- 350 gr de sucre
- 150 ml d'aigua mineral
- 1 clara
- 2 rovells
I en el meu cas:
- 150 gr de pinyons
- 150 grans d'ametlles a trossets
- 40gr de coco ratllat (ella en fa servir més però jo en faig molt poquets de coco)
- 40gr de cafè molt

Preparació
De la massa mare:

A punt pel forn

1. En una cassola ampla hi barregem l'aigua i el sucre. Li fem arrencar el bull fins que quedi xarop. Afegir-hi l'ametlla en pols sense parar de remenar fins que quedi una pasta compacta que es desprèn de les parets (aproximadament 2 minuts)
2. Treure del foc i deixar refredar.
3. Afegir-hi la clara remenant bé. Deixar reposar mínim dues hores a la nevera. La meva recomanació és que feu la pasta el dia anterior.

Dels panellets:

Partir la massa mare en diverses parts per fer els panellets:

1. De pinyons: Formar les boles el més semblant de mida (jo les faig de 2'5-3 cm de diametre). Arrebossar-les amb els pinyons. El més fàcil, posar els pinyons a un recipient i fer-hi lliscar les boles. Els pinyons s'hi enganxen bé. Acabar d'arrodonir. Colocar-los a la plàtera del forn (sobre un Silpat o sobre paper siliconat) i pintar-los amb un rovell d'ou (al que haurem afegit 5 o 6 gotes d'aigua). Fornejar a 200º uns 6-7 min. Cal estar atents que quedin rossets per fora sense cremar-se i ben tendres per dins.
2. D'ametlles: El mateix procediment que amb els de pinyons però els hi dono forma allargassada.
3. De coco: barrejar el coco amb una mica de massa mare (això és una mica a ull, segons si us agrada amb molt de gust o amb menys). Els hi acostumo a donar forma de petit rovelló.
4. De cafè: Aquests són invenció meva, molt a pèl, ja que agafo directament el cafè molt i el barrejo amb la massa mare. Els faig forma de gra de cafè

Aquest any vull provar de fer-ne de taronja, però fins dimecres no sabré els resultats.

PD: De moment penjo fotos antigues, que aquest any no els tinc fets encara

 

Aprofito també per dir-vos que si esteu per la zona o encara no sabeu que fer el cap de setmana que ve, teniu la Festa del Vi a Gandesa, que aquesta any cumpleix la 25a edició: http://www.festadelvi.cat/ca/programa.htm

Taller Patacuchi (Semproniana)

Aquesta setmana he començat a llegar el llibre de l’Ada Parellada, Sal de vainilla. L’havia comprat per Sant Jordi i el tenia signat per ella. L’arribada del Kindle va deixar de banda els llibres físics per un mesos. Ara en tenia uns quants pendents i tocava canviar de format.

L'Ada i l'Ariadna a punt per començar

He agafat el de l’Ada perquè últimament la tinc molt present: me la vaig trobar a l’hora d’esmorzar al bar que vaig sempre; dissabte al diari Ara es parlava del seu llibre però també del company gastroblocaire Oscar, un dels pocs personatges del llibre basats en la vida real  (Podeu veure aquí el post que l'Oscar va dedicar a aquesta agradable sorpresa);  però sobretot pel motiu d’aquest post: el taller Patacuchi

El taller Patacuchi no és explícitament per nosaltres (vull dir per afeccionats a la gastronomia), sinó per als futurs gastrònoms. Però si pots dinar tranquil a un bon restaurant sense haver encolomat els fills a avis o cangurs, vol dir que el taller també és PER TU.

I què és aquest taller? És un taller de cuina per nens de 4 a 10 anys que es fa els dissabtes a les 13:30 al restaurant Semproniana (Preu: 20€ per nen). Mentre tu dines de meravella, els nens s’ho passen la mar de bé preparant una recepta i després dinant. Tot en una sala annexa, allunyats dels pares. Al final vam ser els pares els més emprenyadors, fent fotos de les criatures i les seves obres mestres!

En el nostre cas, vam tenir la sort que el taller el fes la pròpia Ada, que té una vessant molt pedagògica (podeu veure-ho també amb el seu programa actual a TV3 ‘Benvinguts a l’hort') i es veu que li agrada tractar amb criatures (per molt inquieta que siguis organitzant saraus diversos, sinó t'agraden els nens no t’embarques en un tema com aquest). 

El taller comença amb la decoració d'un barret de cuiner. I després, un tema bàsic, rentar-se les mans abans de manipular qualsevol aliment. I a partir d'aquí la recepta, que us transcric des del barret on va ser escrita per la meva filla mateix

La Gemma, l'Ariadna i la Joana durant el procés: 1. Preparant barrets, 2. La mantega i les galetes, 3. Acabant la decoració

Portant la feina feta als pares

Tartaleta de llimona amb fruites vermelles

Ingredients

- 3 llimones

- 300 gr nata 35%

- 400g llet condensada

- 100g galetes

- 50g de mantega

- Fruits vermells del bosc

Elaboració

1. En un bol, barregem la mantega pomada amb les galetes

2. Posem aquesta barreja al fons del recipient

3. Exprimim el suc de les llimones i reservem. Ratllem una mica de pela
4. Muntem la nata i la barregem amb la llet condensada
5. Afegim el suc de les llimones i la pela. Acabem de barrejar
6. Posem sobre la barreja de galeta
7. Acabem decorant amb fruits vermells

8. Refredem a la nevera unes dues hores

Un cop acabat el plat, les nenes van menjar un menú infantil. Ep! Pero un menú infantil especial, tant per la forma: macarrons, sí, però gegants; com la presentació, plats amb formes per encabir-hi un pollastre arrebossat en tires, les patates fregides i el ketchup.

I mentrestant els pares vam optar per l'opció 'Menú de 30': un menú (beguda a part) que permet per 30€ degustar alguns dels plats més característics del Semproniana. Un entrant de freds i calents (tots exquisits, sobretot els calents); un plat de peix, en aquest cas bacallà; un plat de carn, en aquest cas magret; i a escollir entre dos postres: un molt semblant al que havien fet les nenes i l'altre una delícia de xocolata. Si amplieu la foto veureu com us entra gana.

En resum, una opció molt interessant per a fer amb les criatures. Ells s'ho passen tan bé, que al sortir ja demanaven repetir. Ho farem, segur.

PD: Vaig tan lenta que ja m'he acabat el llibre. Molt amè i fàcil de llegir, amb una història ben entretinguda, resulta especialment agradable la part d'antropologia gastronòmica i algunes de les receptes (la blogaira de L'hora del tupper les va recopilar aquí) que van desgranant també la trama del llibre. Ah! I per mi ha tingut molta gràcia posar-li cara a l'Óscar. El veia en totes i cadascuna de les situacions
Nota: Si l'Ada llegeix el post li agrairia que em confirmi la recepta, que com ja fa dies, l'Ariadna tenia força dubtes :-)