dimecres, 25 de juliol del 2012
Tres plats per Sant Joan
Tinc moltes coses i receptes pendents que he anat fent aquests últims dies. Per no atabalar-me he decidit que la millor opció és anar escrivint per ordre cronòlogic.
El que us passaré ara són tres plats que vaig preparar per a la revetlla de Sant Joan a casa d'uns amics. Tradicionalment hi feiem una barbacoa però aquesta any per logística no va ser possible. Així que cadascun dels convidats va aportar alguna cosa.
Les meves tres propostes van ser:
Amanida d'arròs i pernil
Aquesta és una recepta que s'ha fet des de sempre a casa meva. Suposo que no és ni molt menys original, però és molt bona per a l'estiu, molt fàcil de fer i es pot adaptar des d'un plat ben simple fins a una de molta qualitat, segons els temps i els ingredients (entre parèntesi la versió 'pija' de l'assumpte)
Ingredients
La quantitat anirà una mica al gust del consumidor, segons si són molt o poc menjadors allà on ho feu
- Arròs (de gra llarg)
- Tomàquet sofregit de llauna (sofregit de tomàquet fet de casa)
- Pernil salat a dauets (pernil de gla)
- Llauna de tonyina (launa de bonítol)
Preparació
Bullim l'arròs segons la nostra tolerància al 'dente'. Jo normalment amb un arròs clàssic, faig uns 18 minuts. L'escorrem i el passem per aigua freda.
Un cop ja no està calent podem barrejar la resta d'ingredients. Afegim el pernil i la tonyina. El tomàquet tenim dues opcions. O barrejar-lo o bé, i de fet com a presentació queda molt millor, cobrir la barreja i que cadascú s'ho barregi al plat. Posem a refredar a la nevera fins al moment de servir.
Fals paté
I quan dic paté, em refereixo semblant al de tota la vida, al de 'tapa negra'.
Ingredients
Amb aquestes quantitats us surt una bona muntanya de paté, gairebé per a una recepció a l'ambaixada, així que podeu fer la meitat i no us quedareu amb gana (el de la foto és amb la meitat dels ingredients)
- 200gr de pernil dolç
- 1 llauneta de paté (200 gr aprox)
- 1 capsa de formatge de tipus Philadelphia
- 1 pot d'ous de caviar (bé, del barat)
- 15ml de whisky (opcional)
Preparació
Amb la batidora barregem el pernil i el paté. Afegim dues cullerades grosses del formatge i el whisky i barregem de nou. Preparem un bol i el forrem de paper de plata. A sobre hi escampem la resta de formatge fent una capa. Hi afegim la barreja que hem preparat i ho deixem a la navera com a mínim un parell d'hores.
És l'hora de desmotllar-ho i decorar-ho, cobrint tot el formatge amb els ous de caviar. També podeu cobrir-ho amb salmó fumat.
Pastís fred de salmó i tonyina
Aquest pastís l'havia fet jo alguna vegada improvisant els pisos, però aquesta vegada vaig seguir la meravellosa recepta de la Nuni cuinetes. L'única diferència és que jo vaig agafar un pa de motlle especial que té els talls de forma longitudinal i és més fàcil d'emplenar
dilluns, 16 de juliol del 2012
Cocotxes ràpides
Una dels plats que m'agrada més és el bacallà, tot i que és un art trobar el punt de sal i de cocció per què et caiguin les llàgrimes i per això no el puc demanar a tot arreu. A casa en faig força a sovint, perquè és fàcil conservar-lo salat i dos dies abans posar-lo en remull per tenir-lo llest. Una de les preparacions que més m'agrada és el clàssic pil-pil. Com no sempre és fàcil lligar la salsa (bé, requereix força braç sobretot), m'acostumo a ajudar amb unes cocotxes. A vegades només les faig elles soles.
I l'altre dia em va passar que tenint el cap fer cocotxes al pil-pil se'm va venir el temps a sobre així que vaig haver d'improvisar una sortida. Com em va quedar prou digna us l'explico.
Cocotxes 'empebrades'
Ingredients:
- Farina de blat
- Pebre vermell
- Cocotxes remullades
Elaboració:
Poseu la farina al plat i tireu-hi un bon grapat de pebre vermell (la farina ha de quedar d'un color taronja clar). Passar les cocotxes per la farina. Fregir en oli ben calent, 1 minut. Baixar el foc i deixar-ho 2-3 minuts més segons la mida de les cocotxes.
dissabte, 7 de juliol del 2012
Si comes tapas se te pone tipín
Logo de EOVB |
- Perquè és per celebrar un aniversari d'una web que es preocupa per nosaltres: En ocasiones veo bares (EOVB). Ens assenyala els camins del cel a la terra, és a dir, on fer les millors tapes i vermuts
- Perquè és una manera estupenda de conèixer alguns dels millors bars del Raval i el Poble Sec
- Perquè tot i l'esperit de concurs, el que importa no és guanyar sinó beure i passar-s'ho bé
- Perquè l'Albert es una gran 'festivaleru' i tot el que organitza és èxit assegurat
I ara ve la pregunta: I tu hi vas? No. Tinc el doble 40è aniversari d'una de les parelles millor amigues (uix, sona estrany, però estan casats i tots dos són molt bons amics). Però... I aquí ve el millor, el meu esdeveniment és un brunch al Raval a les 12. Això em dóna temps d'anar a la sortida a fer el vermut d'arrencada i ATENCIÓ LES CRIATURES beneir l'equip que vulgui concursar sota el meu nom, al qual li pagaré la quota d'inscripció (els vermuts de la ruta al vostre càrrec).
Així que ja ho sabeu si us voleu apuntar i reuniu 4 persones disposades, contacteu amb mi. Teniu temps fins dimecres per la nit perquè jo pugui fer el pagament dijous
El nom de l'equip serà: 'És quan menjo que hi veig clar'
divendres, 6 de juliol del 2012
Tastem el Grec
Fins ara havíem
vist, escoltat i potser tocat el Grec. Ara també el podem tastar. Perquè
aquesta és la principal diferència respecte a altres anys, que l’oferta de
restauració del teatre ho sigui en clau de gastronomia més que no exclusivament
de servei bàsic.
Val la pena aprofitar una d'aquestes opcions de lleure que només apareixen a l'estiu. Teniu temps fins al 31 de juliol!
Aquesta setmana convidada per Forum Gastronòmic (gràcies a @gastroblocaires per la convocatòria) he pogut
conèixer aquest oferta gastronòmica gestionada per Casanovas Catering, que aprofita totes les bondats del jardins del Grec suplint amb molt
d’encert algunes mancances com una cuina com déu mana.
Acompanyats d’en
Pep Palau i també Santi Isern, hem fet un recorregut pels espais disponibles,
que permeten des d’un entrepà ràpid per al que arriba just a l’espectacle fins
a un sopar sota el cel que pot acabar amb uns gintònics al lounge.
Així tenim
distribuïts pels jardins:
Carpa Casanovas i Gastro Bar Damm: centrats en entrepans i begudes. És a dir, oferta per butxaques més ajustades
Carpa Casanovas i Gastro Bar Damm: centrats en entrepans i begudes. És a dir, oferta per butxaques més ajustades
Carrets Schara: carrets amb venda de salsitxes de frankfurt, instal·lats en
punts clau del jardí
Restaurant del Grec. Amb tres torns: el de les 20, exclusivament per als assistents a espectacle. El de les 22, per a tothom, accés controlat, és a dir, que et vénen a buscar a la porta del teatre. El de les 24, sense cap mena de restricció.
Restaurant del Grec. Amb tres torns: el de les 20, exclusivament per als assistents a espectacle. El de les 22, per a tothom, accés controlat, és a dir, que et vénen a buscar a la porta del teatre. El de les 24, sense cap mena de restricció.
La carta la teniu disponible aquí i si voleu reservar (molt recomanable): 658
95 42 01
I cada dia al costat del restaurant un Show Cooking, és a dir, preparació
de platets, que poden arribar a ser un senyor plat, com una bon arròs.
- Chill Out Gramona. Per prendre un còctel i unes tapetes, després de
sopar o al sortir de l’espectacle.
La veritat és que l’oferta és irresistible. Per la meravellosa localització amb una terrassa amb grans vistes de Barcelona, i la possibilitat d'escoltar, que no és poc, els concerts. Per altra banda, la qualitat del menjar. Sí, evidentment vam fer un tastet de diverses tapes: Pernil ibèric amb pa amb tomàquet, Farcellets de llagostins amb salsa thai i formatge amb nous de macadàmia. També vam tenir l'oportunitat de tastar l'arròs, que estava molt bo (al dente), tant que fins i tot em vaig menjar els calamarsons. Per acabar unes trufetes. I tot regadet amb unes copes de cava Gramona (of course) i un gintònic de ginebra Jodhpur amb tònica Seagram's
La veritat és que l’oferta és irresistible. Per la meravellosa localització amb una terrassa amb grans vistes de Barcelona, i la possibilitat d'escoltar, que no és poc, els concerts. Per altra banda, la qualitat del menjar. Sí, evidentment vam fer un tastet de diverses tapes: Pernil ibèric amb pa amb tomàquet, Farcellets de llagostins amb salsa thai i formatge amb nous de macadàmia. També vam tenir l'oportunitat de tastar l'arròs, que estava molt bo (al dente), tant que fins i tot em vaig menjar els calamarsons. Per acabar unes trufetes. I tot regadet amb unes copes de cava Gramona (of course) i un gintònic de ginebra Jodhpur amb tònica Seagram's
Val la pena aprofitar una d'aquestes opcions de lleure que només apareixen a l'estiu. Teniu temps fins al 31 de juliol!
Etiquetes de comentaris:
gastroblocaires,
presentacions,
terrasses
dilluns, 2 de juliol del 2012
Blog nou, cocteleria nova
Estem d’estrena. Crec que ja tocava fer una escissió de les
experiències gustatives respecte al meu blog original. La idea és especialitzar-se. Deixar el 'shewore' per la resta d'experiències, mentre que aquest nou blog, que avui s'estrena, pretendrà de forma molt tímida aproximar-se i compartir tot allò que m’agrada
de menjar i beure (receptes, restaurants, experiències...). El títol, que agafa com a inspiració-broma el poema de J.V
Foix, ho diu tot… I és que jo quan menjo és quan hi veig ben clar (no tant
si bec massa, però evitarem al màxim les tribulacions alcohòliques :-)
I per començar, què millor que comentar-vos una
molt bona notícia per als amants dels còctels EN MAJÚSCULES: la inaguració de
les 21 hores non-stop (les mateixes en què està obert) de la secció de cocteleria
al bar Velòdrom (Muntaner, 213).
Convidada per Moritz, el dijous 21, en Jordi Otero (un dels millors bartenders del món) em donava
la benvinguda amb un deliciós ponx. Sense recepta, secret del mestre, el
primer glop ja em va conquistar, ideal per les 8 d’una tarda que iniciava
l’estiu. Primer dels punts de la seva filosofia, la virtut de socialitzar, i
que millor que el cocktail per excel·lència associat als ‘guateques’ i per
tant, també a una inaguració. Potser el segon punt, més subtil, és estar a prop del gust consumidor. I si en la nostra conversa vam parlar de les divinitats d’un bon
gin fizz en temps de calor, quina va ser la meva sorpresa quan en la segona
copa, em va presentar això: la seva interpretació d’un gin fizz a la poma. Diguem que em quedo sense adjectius per
descriure els gustos, sabors i textures d’aquesta maravella. I ja no et dic res de la presentació. Fixeu-vos que fins
i tot era adient amb les patates braves que l’equip del Velòdrom m’havia fet
arribar. Uhmm, què bones!
I el punt més important, segurament, d'aquesta aventura "velodròmica", trobar un tastet ideal
per cada hora del dia (ep, que els podeu prendre a l'hora que vulgueu, ells només recomanen). No us puc reproduir totes les propostes (i més val que
aneu allà a tastar-les in-situ) però sí que us llisto per cada franja horària
les que més en van xocar i perquè. Quan vulgueu anem a beure'n algun!
GOOD MORNING (de 6 a 9): per acabar la nit o començar el dia
- Fashion Cazalla: Anís sec Machaquito, brandy, una flor de pensament i un carquinyoli --> Just el dia abans al migdia, fent un vermut, vaig divisar a la barra d'un bar una ampolla de Cazalla. Jo pensava que ja no existia, imagineu la meva sorpresa al veure'l en un còctel.
DE RESSACA (de 9 a 12)
- Vloody Mary: Suc de tomàquet verd especiat i vodka --> No, no, no m'he equivocat de lletra la v ve del verd del còctel pel color dels tomàquets (Ep, que el bloody també hi és)
Jordi Otero preparant còctels (Foto: Moritz) |
D'APERITIU (de 12 a 15)
- Strictly Hush: Maduixes, cointreau i cava --> Res més suggeridor que les maduixes amb cava
SHOTS (després de dinar i sopar)
- Japanese Tea: Ginebra infusionada en te negre, vermut vermell, Plum wine, St. Germain i angostura --> Amb això o fas la digestió o mors en l'intent.
5 O'CLOCK (de 17 a 20)
- Spiced Chocolat Martini: Vodka, xocolata al pebre, maduixes i sucre --> Si s'ha de berenar s'ha de fer bé
LA CUA FELIÇ (de 20 a 22): allò de mentre esperes per sopar
- Lucinda: Ginebra, sake, suc de poma, suc de llimona, alfàbrega i cogombre --> Refrescant sí que sembla però si començo un sopar així no sé com el puc acabar
I a partir d'aquí i fins que acabi la nit, clàssics revitalitzats, versions de còctels amb Moritz i els clandestins, homenatge als còctels sorgits durant la llei seca, per tal de fer més digeribles els destilats de mala qualitat.
Per cert, la carta com sempre, té un toc d'humor genial ("... un homenatge als esmorzars del carrer Petritxol amb un punt bastant més canalla")
No he dit res al respecte, però cal destacar uns preus força
asequibles per als exagerats paràmetres actuals respecte a qualsevol combinat:
7€ abans de les 20h, 8€ després.
I finalment gràcies a Moritz (Leti i Maria José) per fer-me partícep
d’aquest esdeveniment i també al Bruno per la conversa i el tracte rebut durant l'estona que vaig ser allà. I al Jordi, és clar.
Etiquetes de comentaris:
còctels,
gastroblocaires,
presentacions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)