Amanida de Quinoa per al Gran Recapte - Blocs contra la fam (2014)

El 2011 vaig participar per primer cop en la iniciativa Blocs contra la fam que engegava aquell any. Aquest any ha estat una mica estrany i no he pogut fer-ne la difusió prèvia mitjançant el bloc però sí que des de fa uns dies estic enviant els tuits del @BancAlimentsBcn per conscienciar a la gent d'aquesta proposta, més necessària ara que mai.
Avui i demà esteu convocats al Gran Recapte d'aliments aportant aliments i difonen la iniciativa. Aquest any els productes recomanats són: Oli, llet, llegums i conserves de carn i peix.
Aquest any m'hi adhereixo publicant una amanida de quinoa. Em vaig interessar per la quinoa arrel d'un article de Decuina (decuina.net) a Gastronosfera i penso que té molt bones qualitats. De moment només l'he tastat en format amanida, algun dia la faré en plat calent.

Ingredients (2 persones)

- 120g de quinoa
- 1/2 magrana
- 1 ceba tendra o de Figueres si no n'hi ha de tendres
- 1 llauna petita de tonyina
- Sal, oli i vinagre

Elaboració

1. Primer de tot esbandim la quinoa amb aigua.
2. La bullim en una proporció de 2 d'aigua per 1 de quinoa. Jo ho faig amb el Rice&Grain Cooker de Lekué i la proporció és de 300ml d'aigua per 120g de quinoa.
3. Deixem refredar la quinoa.
4. Tallem la ceba ben petita. Si no és tendra la poso unes hores amb unes gotes de vinagre per rebaixar la fortor (la ceba crua em costa).
5. Pelem la magrana i ens separem els grans.
6. Fem una vinagreta al gust.
7. Barregem tots els ingredients en un bol.

Les combinacions amb fruits vermells també queden bé. L'altra vegada vaig fer la mateixa amanida substituint la magrana per maduixes.

Arròs amb una mica de tot (de terra endins)

Fa vergonyeta tenir el blog tan oblidat. I no serà per pocs temes a escriure: un munt de restaurants visitats durant aquest any (entre ells, el ja desaparegut 41º Experience), viatges on val la pena menjar (Cabo de Gata, València, Estambul), alguna que altra recepteta original (com la sopa freda de tomàquet i tonyina amb @ del meu tiet Sulpi), i poques però bones activitats gastroblocaires (com la visita guiada per gastroblocaires al Museu d'Història de Catalunya per l'exposició "Menús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència")

Però aquí estem, amb un estiu atapeït del 'dolce far niente', nits dedicades a l'adicció de sèries i caps de setmana amb activitats 'non stop'. Sí, cap excusa serveix. No vull fer-me disculpar. Només constato que em manquen hores del dia. I així estan sense fer també els dos àlbums de fotos de l'estiu. 

Resultat final

 De fet ara estic escrivint des del meu estimat Bar Floren, mentre espero que l'Ariadna surti de hip-hop. Així que ja que l'altre dia vaig fer una arròs original (vull dir sense mirar cap recepta, però segur que algú ja l'ha fet) i em vaig obligar a escriure com fer-lo.

Podria passar per un arròs "d'arreplega el que tens a la nevera i posa-ho a la cassola", però prometo que vaig comprar tots els ingredients expressament per a l'ocasió.

Ingredients

En aquest cas el vaig fer per dues persones, per omplir un tàper en mode plat únic

- 1/2 ceba petita (sí, arròs amb ceba, #yeswecan)

- 2 botifarres crues

- 300gr de rossinyols (però podeu posar qualsevol altre bolet que us agradi)

- 2 carxofes

- 140gr d'arròs (vaig fer servir integral)

- oli i sal

Elaboració
1. Pelem les carxofes fins a la part tendra i les tallem en 4-6 trossos segons mida. En un pot amb aigua bullint les coem un 7-8 min. Les reservem i colem el caldo que també reservem.
2. Tallem les botifarres en trossets de 5-6 centímetres i les posem a rostir amb oli a la cassola on farem l'arròs. Que quedin ben rossets. Un cop cuits els reservem apart.

Els bolets i les botifarres cuites

3. Piquem la ceba ben petita, i la sofregim en el mateix oli. Reservem.
4. Netegem els rossinyols (si pot ser sense passar-los per aigua) i els sofregim lleugerament en el mateix oli (si cal n'afegim). Reservem.
5. Posem l'aigua de les carxofes a bullir (si cal afegim una mica d'aigua). Aproximadament uns 700 mililitres.
6. Afegim la ceba que teníem reservada. Quan ja estigui calent, hi afegim l'arròs i hi donem un parell de voltes.
7. Aboquem l'aigua bullint, fins cobrir l'arròs. Al cap de 10 minuts hi afegim les carxofes. 
8. Per a arròs normal la cocció seria de 18 minuts. Amb aquest integral que faig servir jo, 20 minunts. En qualsevol cas, quan faltin uns 3 minuts, afegim la botifarra i els bolets.

Resultat final a Instagram que em va animar
a escriure la recepta

I ja ho tenim llest per servir. Espero que us agradi. A Instagram i FB va tenir molt èxit la foto.

Costella de porc al forn

Avui us explico una recepta que podria afegir-se a Les putes receptes de la iaia (Si no coneixeu aquesta web us la recomano, en especial aquesta recepta, si voleu riure). Evidentment, no per les paraulotes (sóc molt malparlada en el llenguatge oral, però una histèrica de la correcció en l'escrit - tot i que i de vegades també faig errades) però sí perquè us donaré els ingredients, però sense quantitats.
Em fa molta gràcia aquesta recepta, perquè a casa els meus pares mai havia menjat la costella així, sinó guisada amb fideus i patata (que està ben bona). M'hi vaig aficionar arran de demanar costella als restaurants pensant que eren llonzes de porc. I clar, em portaven costella :-) Sí, a vegades tinc unes connexions mentals no gaire desenvolupades.
Aquest és un plat en que l'adob l'improviso segons el que tingui aquell dia a l'abast, però normalment hi poso els següents ingredients:

Adobant

Ingredients

- Costella de porc (jo demano que me la tallin de dalt a baix)
- Sal i pebre
- Per l'adob:
- Oli
- Ketchup
- Salsa Lea&Perrins
- Mel
- Pebre vermell
- Mix d'espècies preparat (tipus barbacoa)
- I aquesta cop, enlloc de posar-hi una mica de brandy o vi, vaig optar pel bàlsam de vinagre Mercè del Menescal del Celler Cal Menescal de Bot). Un producte molt especial i versàtil que té 4'5º i entra molt bé en coccions. Si us acosteu per la Terra Alta, us recomano visitar-los, gaudireu del tast i del museu rural que tenen.

Ja cuites

Elaboració
1. Vint-i-quatre hores abans, barregeu tots els ingredients de l'adob. Les quantitats segons quins sabors us agradin més.
2. Salpebreu les costelles i amb un pinzell (els de silicona van de conya), i pinteu-les amb l'adob per totes les bandes. Si us sobra adob, poseu-hi unes gotes d'aigua i deixeu-ho a la safata.3. Al dia següent, preescalfeu el forn a 190º, si pot ser amb funció ventilador.4. Si he posat el ventilador, poseu les costelles uns 10-15 minuts per tal que enrosseixin. A partir d'aquí, canvieu a la funció normal de dalt i baix, entre 30-40 minuts segons com us agradin de torradetes. Si no teniu ventilador, podeu posar el grill cap al final perquè agafin color.

Burgerhunter sense sortir de casa

Aquest any el dinar de l'aniversari del Pep es presentava complicat a nivell logística. Aquell cap de setmana, de ja fa un mes, divendres marxàvem a esquiar i em quedava sense divendres ni dissabte per comprar coses i endreçar una mica el pis. Així que el diumenge al matí havia de combinar les dues coses (perquè a més el Pep tenia futbol i no em podria ajudar). Buff!

Tocava simplificar, res d'aperitius sofisticats ni guisats de primera línia, però volia que fos un dinar especial, i crec que ho vaig aconseguir.

Els aperitius com us deia van ser bàsics però gustosos: salmó d'Escòcia fumat al gust de whisky i mel, pop a la gallega, gambetes salades (tot això via l'Edgar del Peix a casa), uns rovellonets en conserva que m'havia regalat el Tiriti (per mi amb un punt de vinagre ideal tot i que un pèl picants :-)), una peça de foie, moixama, cotnes de gamba (comprades al Tokyo-Ya), les clàssiques patates fregides i olives i tomàquet raf amb arengada en oli. I com sempre el meu toc rústic, mitja careta de porc (de morro a orella) que vaig coure sencera durant 1h al forn i que en l'últim moment vaig passar tallada a trossets per la paella. 

Com els aperitius eren lleugers, vaig fer també un primer. Potser quan llegiu que va ser amb pasta pensareu que és una bogeria, però per la ració agafada i el tipus, tothom va menjar molt bé (tant que em vaig despistar i no li vaig poder fer foto). 

Van ser uns Espaguetis amb cloïsses, recepta de l'Antonella, del blog La pasta per als catalans. Per cert, us recomano el seu llibre amb el mateix nom que el blog (Editorial Viena), que jo vaig comprar-me el passat Sant Jordi.

Ingredients (10 persones amb ració lleugera de 50g)

- Oli 

- 1 bitxo 

- 2 alls

- 1kg de cloïsses de qualitat (Com sempre vaig confiar en l'Edgar, i van sortir perfectes) 

- 500g d'espaguetis (per qüestions de rapidesa de cocció vaig fer els Buitoni frescos a l'ou)

- Julivert

Elaboració 
1. En una cassola/paella prou gran posem l'oli a escalfar, afegim els alls pelats i partits per la meitat i un bitxo. Abans que l'all enrosseixi massa, afegim les cloïsses (jo vaig confiar a ulls clucs en què cap tindria sorra) i tapem perquè s'obrin.
2. Mentrestant bullim la pasta i l'afegim a les cloïsses juntament amb julivert picat per donar una mica de color. Donem unes voltes perquè agafin el gust i emplatem.
De veritat que és un plat que sembla que no porti res i queda molt gustós, i si com va ser el cas, les cloïsses no es perden de la seva closca, queda espectacular. 

I després, el plat especial, que ja sé que agradarà al #burguerhunter per excel·lència lahoradelbagel. No fa massa tots dos va fem un curs d'hamburgueses a La Patente. La Patente, escuela de cocina y de lo cotidiano, és un lloc nou (tot just ha fet un any) i modern amb un gran professorat on podeu fer cursos de cuina molt interessants. Feu una ullada al calendari, segur que podeu trobar algun curs que us interessi. 

Taula final del curs

Així que per posar a pràctica el curs (de fet ja el vaig fer pensant en organitzar un dinar així) vaig optar per fer unes Hamburgueses personalitzades.

I això que vol dir: doncs que els convidats arribaven a casa i l'Ariadna els hi donava un full on triar tot d'ingredients. Es podia triar entre: tipus de pa, formatge per cobrir l'hamburguesa, si es voliar interior de la carn combinat amb algun ingredient, si es volien ingredients extra per posar sobre les hamburgueses, les salses, la mida i, tot i que no sortia en la tria del full de comanda, el grau de cocció (per defecte, al punt). Crec que tot i el caos generat a la cuina (es confirma que em manca marbre), va ser un èxit rotund i va quedar força professional. Així que us ho recomano fer. Podeu fer-ho més o menys complicat segons les opcions d'ingredients que trieu. 

Per cert, m'havia comprat el motllo de Lekué MyBurger (us prometo que encara que ho sembli ni treballo a Lekué ni m'han regalat mai res) i va perfecte per farcir, per treballar les mides i per donar una forma homogènia.

Us explico una mica alguns dels ingredients (la resta d'opcions les teniu a la imatge i aquí teniu un enllaç al document per veure'l millor):

Full de comanda

- Hamburguesa: Me la van picar a la carnisseria amb la proporció que els hi vaig dir: 1kg de carn de vedella i 1/2 kg de carn magra de porc. Per mi la proporció va quedar perfecta a nivell de melositat. Un quilo i mig de carn per 10 persones amb hamburgueses de 150g per persona o de 75g si no es volia tant (per exemple, per a les dues petites de la festa).

- Ceba confitada. No ceba endolcida, sinó 2 cebes tallades fines i cuites durant una hora, submergides en oli a temperatura molt baixa. En el meu cas al número 2 sobre 12 a la vitroceràmica.

- Ceba cruixent: la vaig comprar feta a Farinetes Baltà (igual que els panets que vaig comprar al forn Baltà)

- Bolets: Vaig comprar una barreja de bolets secs variats. Remullats en aigua calenta uns 45 min. Ben escorreguts, picats i després passats lleugerament per la paella. Si agrada es podria tallar all ben petit i barrejar, o es podria separar en dos segons gustos.

- Ketchup: Tot i que tenia una recepta per fer-lo casolà (del taller) per qüestions de temps vaig optar pel de pot. Segur que tampoc s'hagués apreciat.

Una de les hamburgueses

- Salsa Teriyaki: Això va de cursos, n'he fet uns quants aquests mesos (i no n'he publicat entrades). Aquest era organitzat per comerjapones sobre salses japoneses. Des de que a la meva filla li vaig fer el pollastre Teriyaki amb la salsa feta per mi que se n'ha tornat fan. I és fàcil, l'únic comprar els ingredients.

Ingredients

Les salses del taller

- 5 cullerades de Mirin Taraka

- 3 cullerades de Salsa de Soja

- 3 cullerades de Sake per cuinar

Elaboració

Barregeu tot els ingredients i serviu. 

En el cas de no servir-ho com a salsa com aquí sinó per fer un salmó o un pollastre Teriyaki:

1. Banyeu lleugerament l'ingredient amb la salsa, poseu-lo a la paella i saltegeu-lo.

2. Cobriu amb la salsa a foc lent i deixeu reduir.

Bombons Calavera

I per si no n'esteu farts d'aquest post, una última recepta, en la que em volia ajudar l'Ariadna, bombons farcits de ganache. Ja us he explicat els meus 'pinitos' amb els bombons fent farcits especials.
Aquí us vull explicar com fer la ganache (o almenys com em va ensenyar el Joan de la Pastisseria Canal al Taller de bombons Calavera de Gadgets de cuina (gran botiga per comprar estris i ingredients de cuina, i on a més fan interessants tallers, alguns dels quals gratuïts)

Ingredients

- 150gr de xocolata per fondre (pot ser tant negra com amb llet o blanca, segons com vulgueu fer els farcits). Jo la compro en forma de petites pastilletes.

- 120gr de nata (al 35% de matèria grassa)

- 24gr de sucre invertit (el podeu comprar a Gadgets de cuina)

- 36gr de mantega pomada (temperatura ambient o cop de microones)

Elaboració

1. Poseu la nata en un cassó fins que bulli.

2. Afegiu la xocolata en dues o tres parts i aneu remenant.

3. Ja fora del foc afegiu el sucre invertit i la mantega. No cal que remeneu, en principi s'anirà fonent, però sinó hi podeu fer una volta.

4. La ganache està llesta per farcir els bombons. És recomanable fer-la al dia anterior.

Nota: La ganache admet que hi afegeixis coses com fruits secs triturats o coses més agosarades com pasta de mojito (per a aquesta proporció uns 10gr) o fins i tot un polsim de xile.

I per acompanyar tot això, res millor que dos vins:
- De Mas Rodó (Mediona, Alt Penedès), el Montonega. Us recomano anar de visita a Mas Rodó, amb un celler modern integrat en una masia antiga. Només per l'arquitectura, val la pena. El vi és d'una varietat autòctona del Penedès de baixa producció, molt fresc i equilibrat. Les notes de cata els hi deixo com a deures a l'Oscar, per a un dels seus dos blocs que aprofito per recomanar: Hemoglovinum (menys de 10€) i THE GOOD, THE BAD... AND THE WINE (vins més de 10€)
- D'Altavins (Batea, Terra Alta), el Tempus. Un dels vins que em fa estar orgullosa de la Terra Alta, fet amb Garnatxa, Samsó i Syrah de vinyes de més de 30 anys. Si aneu a fer enoturisme no deixeu de visitar-los.

Els vinets per a 'tan magno evento'

Birra Baladin (amb sushi i amb el que vulguis)

Ho dic sempre, tenir un bloc de cuina porta un munt de satisfaccions, sobretot conèixer gent encantadora, però també la possibilitat d'assistir a actes que permeten conèixer coses noves. I fa quinze dies vaig tenir la sort d'assistir-ne a un. 
En aquest cas una sessió de Beer&Sushi: amb la presentació de la cervesa artesana italiana Baladin i el maridatge amb menjar japonès d'Izakaya Tavernes Japoneses) . Els actes es poden fer de moltes maneres però crec que aquest tenia dos punts originals: una fer-ho en una botiga de cuines (Sayma, que actualment ja és plató del programa de la TV Sant Cugat, Cuina de prop) i l'altra presentar-ho amb unes acurades fitxes de cata i maridatge on vam posar les nostres valoracions.

Tot i que ja a priori, per al meu gust, aquest maridatge funciona perfectament, i de fet sempre prenc cervesa als japonesos, quedava la part de repte de fer-ho amb una cervesa artesana (perquè a cap dels japonesos que acostumo anar en tenen). I les cerveses Baladin se'n van sortir molt bé. 

Birra Baladin és Teo Musso, el seu fundador (al 1996!!) que posa la seva petjada en els noms de les cerveses (dels seus fills i dones), que dissenya un got per apreciar millor la cervesa (Teku 2.0) i fins i tot ha creat una xarxa de birreries (Open Baladin) a diverses ciutats d'Itàlia.

Aquí està comercialitzat per Crusat, als que vull agrair l'organització i també els vídeos i fotos que veureu més avall. De les 29 cerveses existents, aquí se'n comercialitzen 8, la majoria en format de 75cl però també en 33cl.

I anem a l'important, els maridatges que vam fer (us hi adjunto la valoració promig dels presents):

1. Tartar de salmó i alvocat amb salsa de cítrics - Baladin Isaac (74,81) - Witbier (5%), 33 i 75 cl

Cervesa lleugera amb un 10% de blat i amb tocs de taronja i cilantre, s'adiu molt bé amb la untuositat del salmó. A més el toc de cítric de la salsa potenciava els cítrics de la cervesa.

2. Gyoza de carn, verdures, all, col i mel - Baladin Super (74,36) - Belgian Strong Ale (8%), 75 cl
En el meu cas la combinació que em va agradar menys. Aquesta cervesa d'estil belga amb aromes maltosos i de fruita madura, veia potenciada encara més la dolçor a causa del menjar. I ja sabeu que els temes dolços no em van massa.

3. Salmó i crema de formatge amb brie, mel mostassa i fruits secs - Baladin Super Bitter (76,50) - Belgian Strong Ale (8%), 33 i 75 cl
Tot i el nom, una provocació més d'en Teo Musso, no és tan amarga com diu el nom. És una versió de la cervesa anterior amb un 'dry hopping' de llúpols americans en flor. Com totes les cervese de Baladin és molt equilibrada i té una gran persistència gustativa. En aquest plat la untuositat del formatge, li conferia potència a la cervesa.

 4. Tataki de tonyina a la sal i pebre amb salsa cítrica - Baladin Nora (78,30) - Traditional Ale (6'8%), 75 cl
La cervesa més diferent de les tastades, que la fa inclassificable, fruit de a seva infusió en un planta de la família de la mirra. Olfactivament no em va agradar però el sabor era molt interessant; tant que en el maridatge potenciava molt el pebre, suposo que fruit del seu exotisme.

5. Tataki de tonyina amb salsa picant de xili dolç - Baladin Open Rock’n’Roll (78,50) - American Pale Ale (7'5%), 33 i 75 cl

Si mai aneu a Itàlia veure que el logo és el de la revista Rolling Stone. A la resta de països per qüestions de drets es va quedar en Rock'n'roll. I com diria l'amic Albert de 'En Ocasiones veo Bares', és una cervesa per rockanrollejar, crec que gràcies a la infusió en pebre negre i una mica més d'amargor que la resta (43 IBUS).

Aquesta va ser la que més em va agradar i en el maridatge generava un retrogust d'espècie que en ve a dir que combinarà molt bé amb menjars forts.

6. Trufa de tè verd - Baladin Xyauyù Barrel (88,40) - Barley Wine (14%) - 50cl

El primer dia que escolteu Barley Wine pensareu que perquè a una cervesa se li posa el cognom vi. Quan la tasteu ho entendreu. Cervesa d'alta fermentació, amb una macrooxidació i maduració de 12 mesos en barril de roure (hi ha la varietat Fumée on el barril és de whisky) més dos anys en ampolla, genera una cervesa que sembla més un cognac que una altra cosa. En aquest cas una cervesa superlativa que s'ha de prendre com un tastet (també pel seu grau, tot i que, i aquí és on està el perill, no s'aprecia), i per això s'adiu molt als postres com en aquestes trufes. Això sí, aquest procés d'elaboració fa que sigui una cervesa cara (preu al voltant dels 30€), per a ocasions especials.

Per cert, tot i que veieu un grau d'alcohol força elevat en totes les cerveses, no trobareu gaire cerveses on estigui tan ben integrat. Per això i per la suavitat dels seus aromes, és una marca de cerveses que us recomano fermament per adentrar-vos en la cervesa artesanal. I per cert, els tindreu al Barcelona Beer festival, amb la sort que a més en Teo Musso hi fa una conferència, gratuïta, (ull, s'han d'agafar entrades a ticketea), el divendres 11 d'abril i després s'hi pot interactuaral Meet the Brewer.

Finalment, moltes gràcies a l'Andrés Rico (sushi-man d'Izakaya) i al David Serrano (representant de Birra Baladin) per fer tant amena la sessió, i a la gent de Crusat i Sayma per acollir-nos i organitzar aquest maridatge. 

I aquesta la sorpresa final, llúpol sobre pell
Això és amor a la cervesa!! 

Aquí teniu algunes fotos de l'esdeveniment:
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.678372058875551.1073741837.609936075719150&type=1

Aquí teniu un parell de vídeos :

Més informació a:

https://www.facebook.com/baladin.espana
https://www.facebook.com/CRUSAT.SA
ttps://www.facebook.com/Sayma360

De bombons amb sorpresa

Aquest mes l’he dedicat més al cinema que a la cuina. És la #cursadelsoscars, però tot i així he fet tres tallers de cuina (que ja us explicaré), he visitat més d’un restaurant que val molt la pena i sí, també ha hagut alguna sorpresa a la cuina. En aquest cas un detallet que vaig portar a l’aniversari que va celebrar el meu amic David a casa seva. Sempre porto alguna cosa i aquest cop van ser uns bombons (per la forma els hagués pogut fer per Sant Valentí, però això jo els vaig fer una setmana abans).

Aquest Nadal el tió em va portar diversos estris de cuina, i entre ells un motlle per fer bombons. No és per fer propaganda de Lekué, però la veritat és que funcionen la mar de bé i els bombons queden amb una aparença molt professional.

Al Nadal ja havia fer algunes proves interessants com els bombons farcits de foie/micuit (del taller de tapes creatives de La Patente, que vaig fer per Nadal - Per cert ara n'hi ha un per la setmana que ve) però aquest cop volia una cosa més de postres i se’m va ocórrer fer això.

Bombons farcits d'oli de mandarina

Ingredients (per 16-18 bombons)

- 250 grams de xocolata negra fondant

- 50ml d’oli verge d’oliva (jo vaig fer servir Oli d'arbequina de la Cooperativa de la Pobla de Cèrvoles - DOP Les Garrigues)

- Pela d'1 mandarina
- Motlle de silicona

Elaboració

1. Un dia abans peleu una mandarina (els que em coneixeu sabeu la mania que li tinc a l’olor de la pell de la mandarina; el meu marit va fer de “pinche” pelant la mandarina), si pot ser evitant que quedi part blanca.

   

   L'oli i la mandarina

2. Submergiu la pela en l’oli i deixeu fora de la nevera tapada amb paper film.
3. Desfeu meitat de la xocolata (microones o bany maria), quan estigui desfeta afegiu una o dos preses per temperar-la (per tal que quedi més brillant, tal i com ja vaig explicar a la recepta de les cotnes).
4. Agafeu el motlle i ompliu una mica menys de la meitat (per emplenar amb cura podeu fer servir una màniga pastissera o amb el Decomax). Moveu el motlle poc a poc i en moviments rotatoris per tal que la xocolata cobreixi tota la paret del motlle.
5. Poseu a la nevera una estona perquè solidifiqui. Un cop dur, traieu de la nevera i hi afegiu l’oli colat amb molt cura, sense arribar a omplir del tot el motllo. Guardeu al congelador unes hores per tal que l’oli endureixi.

   

   Bombons farcits amb oli (a l'esquerra)

6. Desfeu l’altra meitat de la xocolata (deixant alguna presa per temperar) i tempereu. Amb molta cura tapeu els bombons. Quan ja els tingueu tots coberts, un bon truc per tal que no quedi aire, és pegar un cop amb el motlle sobre una superfície dura.
7. Poseu al congelador 15 minuts per refredar més ràpid i que no es barregi la xocolata si l’heu escalfat massa.
8. Traieu del congelador i deixeu que agafi la temperatura ambient abans de servir per tal que l’oli estigui líquid quan feu la mossegada.

Això sí, us recomano menjar-lo tot d’un mos.
NOTA: Si us sobra oli podeu fer-lo servir per perfumar una amanida amb cítrics. A la foto veureu uns altres bombons, en aquest cas hi vaig posar a dins un gra de cafè-xocolata. També en vaig fer alguns amb una avellana dins.

Bombó amorós

Sabores Taller de cuina i cotnes amb xocolata

Ha passat el Nadal i segur que heu cuinat molt i molt bo. Jo he cuinat molt poquet, al Nadal vaig molt de convidada. Segur que també us han fet regals relacionats amb la gastronomia tant en format objectes (a mi un munt de ‘pijadetes’ de Lekué) com en format activitats (cursos, tallers, viatges gastronòmics). Però aquestes coses no cal restringir-les a les festes. Segur que durant l’any teniu molts moments en què voleu regalar alguna cosa (aniversari, bones notícies: nova feina, descendència, ... o simplement ganes de fer un regal i una sorpresa). 

Una de les opcions de regal que segur que quedareu bé és un curs de cuina. I entre ells una bona oferta és la que té ‘Sabores. Taller de cocina’. Fa un any els hi vaig regalar al meu pare i la meva germana un taller de sushi que ha tingut força rendiment a casa. Si mireu el calendari veureu que tenen molts tipus de cursos i en tots aprendreu.
Just abans de Nadal vaig tenir la sort que en Xesco Bueno (xef del restaurant Ca l’Esteve) i en Dani Chozas (responsable de Sabores) em convidessin a un Taller especial, un showcooking #cookmetender, amb la intenció de ensenyar-nos algunes propostes dels formadors de la casa. Evidentment vaig dir que sí.
A més, i com ha de ser, l’ensenyament va tenir la seva vessant pràctica, que tot i les vergonyes inicials dels blocaires presents, ràpidament es van convertir en un seguit de bones anècdotes. Sobretot a l’hora de fer neules. 

L'art de la neula (Foto @tiriti)

Els plats que ens van proposar van anar comandats per en Xesco en la vessant salada i per Marc Rodellas "xef pastisser" de la pastisseria Rodellas (http://neulesrodellas.com/) i Salvador García cap de pastisseria del Grup Sagardi (http://www.gruposagardi.com/?l=ca_es) en la vessant dolça.
Aquí teniu els plats:
- Caneló de poma verda farcit de brandada de bacallà, que també vam fer en presentació més simple a una cassoleta de pasta brisa. Plat que va quedar molt suau i que pot ser un entrant fantàstic.

Presentació cassoleta

- Arròs melós en tupinet amb trompetes de la mort, botifarra negra i cansalada. Un arròs que es fa al forn i partint del sec queda caldós. Molt gustós i adequat en mesos d'hivern.

- Fals ‘Phoskitos’ (tipus cake rolls). Sembla mentida, no havia tasta mai un Phoskitos, però aquesta versió em va semblar insuperable. 

- Unes neules fetes a mà amb la màquina de la pastisseria Rodellas. A mi no m’agraden les neules però aquestes me les menjo. I per als més llaminers banyades en xocolata. 

- I finalment dues opcions que barregen cotna de porc amb xocolata, una creació a mitges entre en Xesco i en Marc, que demostra que qui sap fer coses li surten bé les innovacions. Sí, no us espanteu, en vam quedar enamorats:
- Bombons de cotna garapinyada. Si teniu motlle de bombons, agafeu cotna, trossegeu-la ben petita, garapinyeu-la i feu-ne bombons. Flipareu. Ah! I sí mengeu la cotna garapinyada sola, també. 

- Cotnes recobertes de xocolata. Aquesta és la fàcil recepta que us explicaré (la vaig portar com a snack per Sant Esteve i tothom en va quedar molt satisfet) 

Ingredients:
- Cotnes (morro de porc fregit): si pot ser de bona qualitat
- Xocolata. Com més bo millor. Aquí vam fer servir Valrhona Extra Bitter 61%
- Sal Maldon
- Bastons per clavar les cotnes
Elaboració

1. Clavem les cotnes en els bastons.
2. Desfem la xocolata. Ho podem fer al microones (sempre en diverses tongades i controlant que no se’ns cremi) o al bany maria.
3. Temperem la xocolata (refredar-la fins als 30ºC aprox). Això és fa posant-la sobre una superfície neta i anar removent-la fins que agafi la temperatura adequada (jo ho controlo amb un termòmetre làser de vi). Si això ho trobeu difícil, una manera de baixar la temperatura és afegir una mica de xocolata sense desfer a la xocolata ja desfeta. Temperar serveix perquè la xocolata sigui més brillant en assecar-se.
4. Banyem les cotnes en la xocolata, i els hi donem un parell de voltes fins que no regalimin.
5. Clavem els bastons en alguna base on no es toquin (per exemple porexpan). Quan es comenci a endurir la xocolata, hi tirem uns cristalls de sal.
6. Deixem endurir del tot i ja els podem servir. Per exemple, en un pot de vidre alt.

I clar després de les 3 hores de taller, la millor part va ser poder degustar les preparacions que havíem fet entre tots, acompanyades del vi que també fan a Ca l’Esteve.

Gràcies per haver-m’hi convidat!

El superequip

Per a més informació:
Sabores taller de cocina. C/Sant Lluis, 58. Barcelona. Telf: 931803341. 
http://www.tallerdecocinasabores.es/

Bon any i samfaina per tots

Què com prova l’any? Com han anat les festes? Heu menjat molt? I us ha tocat cuinar?

Jo no he cuinat gaire. De fet per Nadal és quan menys cuino, però al final vaig fer alguns aperitius per sant Esteve (us dec dues propostes però aquests dies que tenia temps per escriure, volia descansar de tot) que van ser un èxit. Menjar sí, bastant, però des de ja fa uns anys mantenint una mica de moderació per poder arribar fins a Reis. Com sempre clàssic: escudella i carn d’olla per Nadal,i canelons per Sant Esteve, bons formatges i capritxets per cap d’any i novetat pel dia 1. Aquest any no va haver costelletes de cabrit arrebossades sinó garrinet al forn que va quedar molt bo.

El garrinet del dia 1

Per la resta prou bé, molts regals de cuina: ganivets i eines de decoració i per fer bombons (per cert una meravella de funcionament el motlle de bombons de Lekué. Queden professionals :-)

Això sí a nivell salut hem començat fluixets, caldrà cuidar les cervicals que m’estan causant marejos, però també té la seva gràcia veure el món girant al teu voltant, com en un atac d’egocentrisme.

Bé, anem per la recepta, que de fet no és més que una neteja de nevera. Sí, tot i que sabia que cuinaria poc vaig comprar hortalisses per si em calia fer alguna base i bé, abans que es fessin malbé ahir les vaig aprofitar per fer un plat únic per sopar.

Rap arrebossat i samfaina amb un toc diferent

Ingredients (3 persones en vam menjar)

- Rap tallat a “ditets” (en aquest cas via Edgar)

- Ou

- Farina de galeta

- 1 pebrot vermell

- 1 pebrot verd

- 2 cebes tendres

- 1 pot de 200g aprox de tomàquet en conserva (de la meva sogra)

- 1 cullerada de sucre (en el meu cas fructosa, més adient per al Pep)

- Sal i oli

Bona barreja

Elaboració

1. Tallem la ceba i el pebrot a quadradets no massa grans. Posem oli en una paella i afegim la ceba, i els pebrots (jo ho vaig tirar tot a l’hora). Salem.
2. Sofregim a foc fort un parell de minuts. Baixem el foc al mínim i tapem, que cogui uns 20 minuts. Hi afegim el tomàquet (si no en teniu en conserva podeu agafar tomàquet normal, prèviament escaldat per treure-li la pell) i afegim el sucre. Deixem coure 10-15 minuts més perquè es begui el líquid. Reservem.
3. Salem el rap i el passem per l’ou batut i després per la farina de galeta. El fregim. Perquè quedi ben bo, el fregim a foc fort un minut per banda (torradet per fora i cruet per dins) i el posem a la safata.
4. Mentre estem fregint els últims trossos de rap, tornem a posar la samfaina al foc. Quan agafi una mica de calor hi tirem l’ou batut que ha sobrat de l’arrebossat. Remenem vigorosament perquè quedi ben barrejat i cuit. Emplatem.

Bon Nadal amb escudella

El Pràctic, ara sí que m'és pràctic anar-hi

Fa molt que no faig cròniques de restaurants (excepte aquell petit recopilatori d'hamburgueseries). No és per que no en visiti però sempre em despisto i quan m'hi poso fa tants dies que ja no me'n recordo (últimament estic molt en mode memòria de peix). Però com tots els mals hàbits és bo canviar-lo, així que escriuré sobre un restaurant que vaig visitar fa quinze dies.

La nova decoració

Potser per molts de vosaltres, si esteu una mica posats en tema restaurants, tot el que digui no serà nou, però com han canviat d'ubicació, crec que és un bon moment per parlar-ne.
El lloc és 'El Pràctic' i el vaig trobar per sorpresa quan al març buscava un restaurant prop de casa per celebrar l'aniversari de la meva mare. Com m'agrada anar a llocs que no he anat mai vaig mirar les webs que em serveixen de guia en la recerca de restaurants: Lo sabes, La hora del bagel, Tiritinyam, Ambcompte i Els meus restaurants. Aquest últim té un mapa, i revisant-lo vaig veure un punt diguem que fora de Barcelona, però relativament prop de casa, al carrer Constitució de L'Hospitalet. Al llegir-ne la crònica el vaig anotar ràpidament com lloc a visitar (per a l'aniversari no servia perquè queia en un dia que no tenien obert per la nit). Cuiner peruà (Andrés Huarcaya) que havia treballat amb l'Adrià i que fusiona cuina peruana amb catalana. Bones vibracions. 
Amb el Pep i l'Ariadna anem sempre a sopar els divendres però normalment a llocs on arribem caminant (divendres estem cansats i no ens ve de gust ni caminar ni cuinar) i van anar passant els mesos sense anar-hi, per la mandra d'arribar fins allà. Però a vegades succeeixen coses meravelloses: un tuit del Tiriti comunicava que havien canviat de lloc, al carrer Tenor Massini, 20, a deu minuts de casa caminant. Ouieà!
A la primera oportunitat vaig organitzar-hi un sopar, i en grup. Al fer la reserva, la noia em va dir que com erem més de 6, si volíem podíem fer el menú de grups. Me'l va enviar i vaig revisar si els plats coincidien amb els recomanats pel Ricard i el Tiriti. Com era així, vam agafar-lo. Així simplificàvem el tràmit d'escollir.
Aquest és el menú. Penseu que cada plat era per dues persones (érem 6 adults), tot i que en els plats 'comptables' van portar una setena unitat per l'Ariadna
1. Coca d'anxoves amb melmelada de tomàquet i puré d'oliva negra --> Potser el plat més senzill però amb bon pa i bones anxoves, i bon contrapunt la melmelada amb la salaó de les anxoves.

2. Croquetes casolanes de pollastre rostit --> Molt gustoses i suaus, amb bona textura i sabor.

3. Patates bravísimes amb la nostra salsa de rocoto i allioli lleuger --> L'aparença de la salsa brava espanta una mica, perquè fa pensar en les que et posen en algun bar amb salsa brava Xovi. Falsa alarma, bona patata i un salsa picant amb un picant diferent, i és que el rocoto té una bona potència picantona (20 vegades els pebrots del Padrón).

4. Cebiche Nikkei --> Només puc dir que m'hagués menjat el plat sencer. Sensacional. A la foto no es veu (tapat per l'enciam), però tenien un acompanyament dolç. Tothom a la taula va dir carbassa, menys jo, que vaig dir moniato. Vaig guanyar :-) L'error va ser no preguntar de quin peix era però igualment tenia el punt exacte d'acidesa. Molt refrescant.

5. La tapa estrella: “Orella de porc cruixent” Una meravella feta en cocció de forn Roner durant 12 hores a 70º, compactada i passada per la planxa. Increïble el contrast del cruixent amb la melositat. Diguem que és posar un menjar tan bàsic com aquest a l'alçada de les delicatessen.

6. Wantan farcit de porc ibèric i salsa agredolça --> Potser perquè va venir després de l'estrella, és el plat que menys em va convèncer. Tot i estar bo em sobrava una mica de pasta. 

7. Ous ferrats amb patates i bolets de temporada --> A aquestes alçades ja estàvem pleníssims però la barreja de bolets estava al seu punt de cocció i fan una bona combinació amb els ous 

8. Cassola de musclos  a la marinera --> Senzills i amb un perfum d'absenta molt adequat, van servir de colofó per al menú.

9. Escuma de iogurt amb puré de mango --> Postre deliciós, ni massa dolç ni massa àcid i molt adequat per fer baixar tot el que havíem menjat

A més l'Ariadna es va demanar i en vam tastar tots (ella també va menjar dels nostres plats):
- Biquini de pernil ibèric, tòfona i mozzarella de búfala. A ella no li va agradar massa, suposo que per la tòfona, però als altres ens va encantar.

- Mandonguilles amb sípia: bona mida de mandonguilla i amb una salsa de sucar-hi pa.

I un gelat de vainilla. D'això no puc opinar perquè no el vaig tastar.

El menú amb vins (senzills però decents), aigües i cafè, 25€ inclòs. Diria que entra a la categoria d'espectacular relació qualitat-preu
L'únic punt negatiu va ser la tardança entre plats, però com hi tornarem aviat, comprovarem si va ser una mica l'adaptació al lloc nou (tot just fa un mes que hi són). De tota manera i en descàrrega seva, vam arribar a les 21.10 i ja estaven gairebé totes les taules plenes. És a dir, tothom va arribar a la mateixa hora i això és difícil de gestionar.

De tota manera, el resum és: una petita joia al costat de casa.

El pràctic
C/ Tenor Massini, 20 (Metro Plaça de Sants) Tel: 933 31 56 44 Obert migdies de dimarts a dissabte i les nits de dijous a dissabte.