Jo no he cuinat gaire. De fet per
Nadal és quan menys cuino, però al final vaig fer alguns aperitius per sant
Esteve (us dec dues propostes però aquests dies que tenia temps per escriure, volia descansar de tot) que
van ser un èxit. Menjar sí, bastant, però des de ja fa uns anys mantenint una
mica de moderació per poder arribar fins a Reis. Com sempre clàssic: escudella
i carn d’olla per Nadal,i canelons per Sant Esteve, bons formatges i capritxets
per cap d’any i novetat pel dia 1. Aquest any no va haver costelletes de cabrit
arrebossades sinó garrinet al forn que va quedar molt bo.
El garrinet del dia 1 |
Això sí a nivell salut hem
començat fluixets, caldrà cuidar les cervicals que m’estan causant marejos,
però també té la seva gràcia veure el món girant al teu voltant, com en un atac d’egocentrisme.
Bé, anem per la recepta, que de
fet no és més que una neteja de nevera. Sí, tot i que sabia que cuinaria poc
vaig comprar hortalisses per si em calia fer alguna base i bé, abans que es
fessin malbé ahir les vaig aprofitar per fer un plat únic per sopar.
Rap arrebossat i samfaina amb un
toc diferent
Ingredients (3 persones en vam
menjar)
- Rap tallat a “ditets” (en aquest
cas via Edgar)
- Ou
- Farina de galeta
- 1 pebrot vermell
- 1 pebrot verd
- 2 cebes tendres
- 1 pot de 200g aprox de tomàquet
en conserva (de la meva sogra)
- 1 cullerada de sucre (en el meu
cas fructosa, més adient per al Pep)
- Sal i oli
Bona barreja |
Elaboració
- Tallem la ceba i el pebrot a quadradets no massa grans. Posem oli en una paella i afegim la ceba, i els pebrots (jo ho vaig tirar tot a l’hora). Salem.
- Sofregim a foc fort un parell de minuts. Baixem el foc al mínim i tapem, que cogui uns 20 minuts. Hi afegim el tomàquet (si no en teniu en conserva podeu agafar tomàquet normal, prèviament escaldat per treure-li la pell) i afegim el sucre. Deixem coure 10-15 minuts més perquè es begui el líquid. Reservem.
- Salem el rap i el passem per l’ou batut i després per la farina de galeta. El fregim. Perquè quedi ben bo, el fregim a foc fort un minut per banda (torradet per fora i cruet per dins) i el posem a la safata.
- Mentre estem fregint els últims trossos de rap, tornem a posar la samfaina al foc. Quan agafi una mica de calor hi tirem l’ou batut que ha sobrat de l’arrebossat. Remenem vigorosament perquè quedi ben barrejat i cuit. Emplatem.
Mai he fet samfaina.... Potser degut a que de petit no m'agradava gens i m'obligaven a menjar-la. i ara llegint com la fas, he pensat... potser caldria donar-li una oportunitat.
ResponEliminaDoncs a mi al revés, la samfaina m'encantava de petita, sobretot amb bacallà però últimament a casa no en feia mai perquè dóna feina. Però com a la meva filla li va encantar, repetiré més a sovint.
EliminaAixò sí, a casa meva també s'hi posava albergínia. L'altre dia com no en tenia no en vaig posar i vaig fer canvi per pebrot verd, que en principi no en posàvem. Això sí, el detall de l'ou batut em va sorprendre a mi mateixa :-)
Ostres, jo sí que he fet samfaina. Però no la he fet mai amb el rap sino que soc més de fer-la amb bacallà. Però ho hauré de tastar que te una pinta que enamora :)
ResponEliminaah, i moooooooooolt bon any!!!
ResponEliminaSamfaina amb el rap... ho faré, així sortirem del típic i tòpic, encara que boníssim, bacallà amb samfaina ;-)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Veig que la resposta que vaig fer a l'Oscar no ha sortit, però així em serveix també per la dolça. Doncs sí, jo també sóc molt de bacallà amb samfaina però allà el poso per sobre, i aquí el vam fer servir més per sucar els trossets de rap arrebossat (ditets) com si fossin unes patates amb un qètxup sofisticat
ResponEliminaLa samfaina queda siempre muy bien donde la pongas y esta propuesta tuya deliciosa¡¡
ResponEliminaPeto
Gràcies Miquel. Sí, i la tenia molt oblidada :-)
Elimina