Ariadna a la caça de l'hamburguesa

Fa uns dies l’amic Lahoradelbagel va encetar un hashtag: #burgerhunters inspirat en el ja famós #paellahunters de l’Albert. No pretenc en cap cas millorar les excel·lents crítiques que trobareu al seu bloc amb aquesta etiqueta, simplement ampliar, confirmar o (crec que no) contradir alguna de les meves experiències, en base a unes petites notes sobre algunes característiques dels locals als que he anat jo.

Per començar,us he de dir que no tinc fixació per cap plat, ni m’agrada amb delit la paella, ni les hamburgueses, ni la pasta, ni el tàrtar, ni cap altra cosa que puguis intentar tastar a molts llocs. De fet menteixo una mica, durant un temps era consumidora habitual del carpaccio de vedella, però des que vaig tastar el del Harry’s Bar de Venècia 

(i ja fa 9 anys), vaig veure que no calia seguir buscant la perfecció (ara només en prenc a vegades, abans era lloc que en tenia, lloc que en prenia). Però, la meva filla Ariadna sí que ha agafat molta afició per les hamburgueses, i per ella, estem començant una mica la ruta. 
A veure fem memòria (per cert, les fotos són força dolentes, ja que no esperava fer un post del tema):

El filete ruso. Crec que aquesta va ser la primera hamburgueseria premium (per usar nomenclatura de moda) a la que vaig anar. D’això en deu fer ja uns 2-3 anys, poc després que s’inaugurés. Va ser amb unes amigues i fa tant de temps que ni me’n recordo. El lloc, molt cèntric, estava força ple de gent que començava la moda. Recordo que el que més em va agradar és que ja en carta es podia demanar sense pa. No en tinc foto.

Santa Burg. La principal avantatge és que la tinc molt a prop de casa. La qualitat és bona (xefs Alan Guiard i Xavier Pellicer), ben servida dins d’unes cistelles molt maques. Les hamburgueses per noms no són massa complexes però hi ha infinitat d’acompanyaments. Les patates fregides, que van apart, són casolanes. L’únic inconvenient (si és que no ha canviat últimament), que no es pot reservar i de seguida s’emplena. Per cert si sou religiosos potser no us agrada massa l’altar de la santa :-)

Peggy Sue's. Nosaltres com són tan originals, al 2011 vam celebrar l’aniversari de l’Ariadna al Tickets. Per contra al 2012, ho vam fer en aquesta simpàtica hamburgueseria amb ambientació totalment de diner americà. És una franquícia amb uns 40 locals, dels quals 3 són a BCN (també n’hi ha 1 a Badalona i una altra a Sant Cugat). Nosaltres vam anar a la de Travessera. Tot i ser franquícia, no és pas un pas com les hamburgueseries de menjar ràpid. La qualitat és prou bona, i per exemple els Chicken fingers que vam demanar tenien aspecte interior de pollastre (no de serradures). I cosa rara, em va encantar la porkibeguda Pink lemonade. És un lloc bastant ideal per anar amb criatures, molt menys amb gent adulta.

Els fingers i la pink lemonade

Com en gaudeix!

BBurguer. A aquesta jove hamburgueseria hi vaig anar a parar per algun RT del periodista Gerard Romero sobre la visita al lloc d’algun jugador del Barça B. La veritat és potser el lloc que més m’agrada de tota aquesta llista. L’hamburguesa molt gustosa i les patates braves boníssimes. Quan fa uns mesos que hi vaig anar l’alma mater del projecte buscava alguna cervesa artesanal per afegir a la ja bona oferta de cerveses. Suposo que ja la tindrà. Les postres  també molt encertades. L’únic problema és que és molt petiat (ara ha reformat una mica la part interior per tenir més cabuda i hi ha la terrasseta) però com es pot reservar...

Nyam les braves!

American way of life

99% Motor Bar. Això no és exactament una hamburgueseria sinó un lloc on menjar cuina lleugerament tex-mex en un ambient molt marcat per les motos (forma part de l’espai Harley-Davidson) i Loquillo (que hi té cedides diverses coses). A mi el lloc m’agrada molt i les cambreres són molt simpàtiques. Es veu que al començament el menjar era molt bo, perquè estava en mans del Carles Abellán, però jo les vegades que hi he anat ho he trobat tot bo. Ep! I a la carta hi tenen una burguer de 4 quilos (que suposo que cal encomanar). Ah! I la salsa Hot Chili de Jack Daniel’s està boníssima. També es pot reservar i sobretot tingueu en compte que molts dies fan concerts i potser balleu més que mengeu.

La Burg. El lloc, amb una decoració molt agradable segueix més potser els preceptes d'hamburgueseria per gent cool. Té zona part en reserva i part en què el primer que arriba s’asseu. Sobre les hamburgueses, prou bones i servides amb una mica d’amanida. Aquí no vam tastar les patates. Tot i estar en una zona poc cèntrica està molt ple (almenys en divendres nit). Per cert, al carrer paral·lel hi ha una franquícia de Peggy’s Sue.

Oval. L’última a la que hem anat, gràcies a la connexió bageliana. La gràcia d’aquest espai molt ampli i que admet reserves, és sobretot que a part de 2 o 3 ja fetes, ets pots construir la teva pròpia hamburguestein. Perquè clar, et pot quedar boníssima o ser una abominació (com a mínim la salsa va apart per tal que no la caguis del tot). De tota manera la qualitat és excel·lent. El que no sé valorar és el temps de resposta de la cuina. El problema va ser que de 4 que tenia la reserva vam acabar sent 16, i van trigar gairebé ¾ d’hora a servir les 16 hamburgueses. Ho entenc, però potser haurien pogut prioritzar els 7 nens que es morien de gana. Sort que després a tothom li va agradar molt el sabor.

I a part dues hamburgueses que he tastat així ràpid:

Apolo diner (La mala reputación). Aquesta ja no la podeu tastar, m’ha arribat que el lloc ha tancat les portes (si que fa dies que no passo per l’Apoloa). Doncs abans del concert de Fanfarlo em vaig prendre aquesta hamburguesa que no estava gens malament.

Jazz. Davant del celler Cal Marino hi ha aquesta cerveseria que fa unes molt bones hamburgueses (segons l’Edu, els americans dels X-Games en van quedar encantats) però el dia que la vaig menjar només va arribar a una mossegada (era compartida entre una colla)

M’adono que he parlat més d’altres coses que pròpiament de les hamburgueses però el que sí us puc dir que totes les de la llista són bones, algunes excel·lents però cap d’aquelles plasticoses.
Menció apart la minihamburguesa que vam tastar el dia que vam visitar Norte (si en voleu més informació, la fitxa del Bagelman us farà venir gana)

 

I ara així tan aviat com pugui ser tinc moltes ganes d’anar al Pijama (Sr. Bagel (reco)mana)) i també a un ja clàssic que fa molts anys que el tinc a la llista (OK Sarrià), que espero tenir la guia del senyor Edu (@cellercalmarino).