Fa uns dies l’amic Lahoradelbagel va encetar un hashtag: #burgerhunters inspirat en el ja famós #paellahunters de l’Albert. No pretenc en cap cas millorar les excel·lents crítiques que trobareu al seu bloc amb aquesta etiqueta, simplement ampliar, confirmar o (crec que no) contradir alguna de les meves experiències, en base a unes petites notes sobre algunes característiques dels locals als que he anat jo.
Per començar,us
he de dir que no tinc fixació per cap plat, ni m’agrada amb delit la paella, ni
les hamburgueses, ni la pasta, ni el tàrtar, ni cap altra cosa que puguis
intentar tastar a molts llocs. De fet menteixo una mica, durant un temps era consumidora
habitual del carpaccio de vedella, però des que vaig tastar el del Harry’s Bar
de Venècia
(i ja fa 9 anys),
vaig veure que no calia seguir buscant la perfecció (ara només en prenc a
vegades, abans era lloc que en tenia, lloc que en prenia). Però, la meva
filla Ariadna sí que ha agafat molta afició per les hamburgueses, i per ella,
estem començant una mica la ruta.
A veure fem memòria (per cert, les fotos són força dolentes, ja que no esperava fer un post del tema):
A veure fem memòria (per cert, les fotos són força dolentes, ja que no esperava fer un post del tema):
El filete ruso. Crec que aquesta va ser la primera hamburgueseria premium (per usar
nomenclatura de moda) a la que vaig anar. D’això en deu fer ja uns 2-3 anys, poc després que s’inaugurés.
Va ser amb unes amigues i fa tant de temps que ni me’n recordo. El lloc, molt
cèntric, estava força ple de gent que començava la moda. Recordo que el que més
em va agradar és que ja en carta es podia demanar sense pa. No en tinc foto.
Santa Burg. La principal
avantatge és que la tinc molt a prop de casa. La qualitat és bona (xefs Alan
Guiard i Xavier Pellicer), ben servida dins d’unes cistelles molt maques. Les
hamburgueses per noms no són massa complexes però hi ha infinitat d’acompanyaments.
Les patates fregides, que van apart, són casolanes. L’únic inconvenient (si és
que no ha canviat últimament), que no es pot reservar i de seguida s’emplena.
Per cert si sou religiosos potser no us agrada massa l’altar de la santa :-)
Peggy Sue's. Nosaltres com són
tan originals, al 2011 vam celebrar l’aniversari de l’Ariadna al Tickets. Per
contra al 2012, ho vam fer en aquesta simpàtica hamburgueseria amb ambientació
totalment de diner americà. És una franquícia amb uns 40 locals, dels quals 3
són a BCN (també n’hi ha 1 a Badalona i una altra a Sant Cugat). Nosaltres vam
anar a la de Travessera. Tot i ser franquícia, no és pas un pas com les
hamburgueseries de menjar ràpid. La qualitat és prou bona, i per exemple els
Chicken fingers que vam demanar tenien aspecte interior de pollastre (no de serradures).
I cosa rara, em va encantar la porkibeguda Pink lemonade. És un lloc bastant
ideal per anar amb criatures, molt menys amb gent adulta.
Els fingers i la pink lemonade |
Com en gaudeix! |
BBurguer. A aquesta jove hamburgueseria hi vaig anar a parar per algun RT del periodista Gerard Romero sobre la visita al lloc d’algun jugador del Barça B. La veritat és potser el lloc que més m’agrada de tota aquesta llista. L’hamburguesa molt gustosa i les patates braves boníssimes. Quan fa uns mesos que hi vaig anar l’alma mater del projecte buscava alguna cervesa artesanal per afegir a la ja bona oferta de cerveses. Suposo que ja la tindrà. Les postres també molt encertades. L’únic problema és que és molt petiat (ara ha reformat una mica la part interior per tenir més cabuda i hi ha la terrasseta) però com es pot reservar...
Nyam les braves! |
American way of life |
La Burg. El lloc, amb una decoració molt agradable segueix més potser els preceptes d'hamburgueseria per gent cool. Té zona part en reserva i part en què el primer que arriba s’asseu. Sobre les hamburgueses, prou bones i servides amb una mica d’amanida. Aquí no vam tastar les patates. Tot i estar en una zona poc cèntrica està molt ple (almenys en divendres nit). Per cert, al carrer paral·lel hi ha una franquícia de Peggy’s Sue.
Oval. L’última a la que hem anat, gràcies a la connexió bageliana. La gràcia d’aquest espai molt ampli i que admet reserves, és sobretot que a part de 2 o 3 ja fetes, ets pots construir la teva pròpia hamburguestein. Perquè clar, et pot quedar boníssima o ser una abominació (com a mínim la salsa va apart per tal que no la caguis del tot). De tota manera la qualitat és excel·lent. El que no sé valorar és el temps de resposta de la cuina. El problema va ser que de 4 que tenia la reserva vam acabar sent 16, i van trigar gairebé ¾ d’hora a servir les 16 hamburgueses. Ho entenc, però potser haurien pogut prioritzar els 7 nens que es morien de gana. Sort que després a tothom li va agradar molt el sabor.
I a part dues
hamburgueses que he tastat així ràpid:
Apolo diner (La mala reputación). Aquesta
ja no la podeu tastar, m’ha arribat que el lloc ha tancat les portes (si que fa
dies que no passo per l’Apoloa). Doncs abans del concert de Fanfarlo em vaig
prendre aquesta hamburguesa que no estava gens malament.
Jazz. Davant del
celler Cal Marino hi ha aquesta cerveseria que fa unes molt bones hamburgueses
(segons l’Edu, els americans dels X-Games en van quedar encantats) però el dia que la vaig menjar només va arribar a una mossegada (era compartida entre una colla)
M’adono que he
parlat més d’altres coses que pròpiament de les hamburgueses però el que sí us
puc dir que totes les de la llista són bones, algunes excel·lents però cap d’aquelles
plasticoses.
Menció apart la minihamburguesa que vam tastar el dia que vam visitar Norte (si en voleu més informació, la fitxa del Bagelman us farà venir gana)
Menció apart la minihamburguesa que vam tastar el dia que vam visitar Norte (si en voleu més informació, la fitxa del Bagelman us farà venir gana)
I ara així tan
aviat com pugui ser tinc moltes ganes d’anar al Pijama (Sr. Bagel (reco)mana)) i també a un ja clàssic que fa molts anys que el tinc a la
llista (OK Sarrià), que espero tenir la guia del senyor Edu (@cellercalmarino).
Un bon recull de burguerrecomanacions :)
ResponEliminaHola Maica, mañana voy a llevar a cenar a mis dos hijas (la mayor debe ser más o menos como la tuya) al BBurger. Intentamos ir hace dos semanas y estaba en plena reforma, nos quedamos con las ganas. Buscando en la web he encontrado tu post sobre el BBurger. Seguro que cumple nuestras expectativas. Ya te contaré!
ResponEliminaEspero que os guste! Si puedes reserva, así irás sobre seguro. Un saludo!
ResponEliminaTenia ganes d'aquest post d'hamburgueses des que en vas parlar. I renoi, quina festa! Dius que no vols millorar les crítiques però el que ens has fet és obrir-nos al món de l'hamburguesa! N'hi ha de ben originals, en locals que segur que val la pena visitar. No hi hagués pensat mai, en un ventall tan ampli d'hamburgueses. Per cert, tens una filla preciosa. Ja la pots fer sortir, ja! Petonets i fins aviat!
ResponEliminaEls bons gurmets són cada vegada més joves ;-)
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris. Tinc una filla, que especialment en el menjar és una meravella. Sempre disposada a tastar-ho tot i si cal a rebutjar-ho, però amb criteri!
ResponEliminaOpino com tothom...la nena preciosa, las burguers apetitosas.... jo no conec cap dels que has llistat...i per mi, un dels millors, qualitat/preu, es Pim-Pam al Born! (no hauria de dir-ho, peruqe sempre està a petà i es petit...però m'encanta! les patates generososes, a m'agraden amb maiomesa, deleixo per saber quina marca es, peruqe no agrandat-me la maio de pot, aquesta em flipa...i enfi..un lloc fantàstic! I al Kiosko???
ResponEliminaDoncs ja saps, pots anar a tastar-ne unes quantes. I la millor relació qualitat-preu la tens al BBurguer, que també és petit i acollidor.
EliminaEl dia de l'aniversari de l'Ariadna, l'altra opció era el Pim-Pam, però finalment per proximitat ens vam decantar pel Peggy Sue. Ara que me'l recomanes tu, el tindré més en compte.
El Kiosko molta gent me'l recomana però sempre està ple, i una de les coses que menys m'agrada del món es fer cua o esperar per menjar. Sóc amant de les reserves i del primer torn si no hi ha més remei. No obstant, algun dia caurà