divendres, 19 d’abril del 2013

Conill amb falsa allada

Ahir el Jordi Beumala de Tot és bo el que l’olla cou va fer el següent comentari al facebook:
"Arribar a casa i tenir el dinar fet és fenomenal (la clau és tenir un forn que es pugui programar...) Mireu, hem dinat cuixes de pollastre al forn amb bolets impensables!!!)"
De seguida em va fer pensar com m’agrada a mi cuinar al forn, i la utilitat que en trec.

I pensar que fa 12 anys quan arreglàvem el pis em deien que un forn no calia, que amb el microones n’hi havia prou. Il·lusos!! Com volien que hagués fet el pollastre a l’ast que em surt fantàstic (no ho sembla però tinc àvia encara :-)), o els intents de pa (a veure quan m’animo a penjar la recepta) o tots els gratinats, els panellets i fins i tot assecar la pell del bacallà. I també un plat que faig molt últimament, un conill que m’he empescat una mica “així” per la facilitat de poder-lo fer entre setmana quan arribo tard i cansada a casa.

Ingredients

  • Conill
  • Sal i pebre
  • Herbes variades
  • All, julivert
  • Oli
  • Vinagre de Mòdena 
Elaboració 
1. Demaneu a la polleria que us tallin el conill ben petit (allò que diem per fer ‘a l’ajillo’ – allada de forma correcta). Ep! Si feu talls més grossos queda bé igual, però a mi m’agrada més en petit perquè fa més repartidor i queda més ben cuit. Salpebreu-lo amb carinyo.
2. En un bol afegiu vinagre i oli en una proporció clàssica d’1 a 3 (amb això també hi ha gustos, però no tingueu por que quedi avinagrat, no es nota al final). Poseu-hi unes quantes herbes (al gust de cadascú, jo normalment hi poso una barreja que tinc d’herbes de provença). Remeneu bé i pinteu amb un pinzell de silicona cada peça del conill per totes les bandes. La resta l'escampeu per la safata on coureu el conill.
NOTA: Un tema que potser us farà esquinçar les vestidures, però no perquè ara sigui cool dir que les reduccions de Mòdena són una merda he de mentir. Que sí, que als restaurants se n’abusa, que ja és gairebé ‘comida viejuna’ però en certes ocasions i mesura no és pas un pecat.
Als ingredients us he posat vinagre de Mòdena perquè és més dolcenc i s’adiu més que no pas un de Xerès, però les últimes vegades estic fent servir una reducció de Mòdena industrial, per tocar més els ous. Resulta que fa uns tres mesos vaig descobrir que tenia una ampolla d’una reducció de Mòdena amb fruites del bosc (suposo que d’alguna panera del Pep) i que caducava a finals del 2013. A casa no es tira res, així que calia trobar-hi aplicacions. Una és aquesta, i la veritat és que queda brutal.
3. En el forn que prèviament haureu escalfat, poseu el conill amb la safata. Normalment jo el poso els 10-15 primers minuts a 210º amb ventilador, perquè es torri ràpid per fora i després el baixo a 180º i ho tinc entre 25-30 minuts més. Com sempre caldrà que estigueu atents la primera vegada segons el coneixement que tingueu del vostre forn.
4. Mentre està coent, piqueu ben petit l’all i julivert, hi poseu una mica d’oli, i quan faltin cinc minuts per treure el conill, ho poseu per sobre

8 comentaris:

  1. Hola!!!
    Clar que sí! Si cal tocar els ous es toquen!! Jajajajaja!!!
    Confeso que jo també n'utilitzo de glaça de mòdena i que és la única manera de que els nens es mengin les amanides... ;) Que quedi entre nosaltres i no surti d'aquí... sshhttt!!!! xD
    Aquest conill ha d'estar boníssim! Però la única pega és que en aquest cas no es pot programar el forn no? Tant li fa... jo tampoc en tinc la opció de programar-lo! ;) Petonarros i petonets per l'Ari!

    NUNI
    http://cuinetes.bloks.cat

    ResponElimina
  2. hahahaha, m'alegro haver desencallat aquest conill...el tens ben per la mà eh, pàjara!!!
    Abraçus mils....

    ResponElimina
  3. Hahaha Nuni... Com diuen ara la gent fa molt PostureoMòdena.
    Podries programar el forn començant per la baixa intensitat i fent que es torri quan ja ets a casa, de tota manera el que sí faig a vegades és programar-lo perquè estigui ben calent quan posi el conill. La preparació és tan ràpida que sino t'has d'esperar a que s'escalfi.
    -------
    Una abraçada per tu també. A veure quan tornem a coincidir!

    ResponElimina
  4. Nena, quina gana m'has fet entrar i tot just ara es l'hora del café. M'encanta! i me l'apunto!!!! a mi.... el pollastre i el conill a l'ajillo/allada m'encante!!!
    Un petò!

    ResponElimina
  5. Ui aquest conill al forn l'he de preparar. A casa també tinc un pot petit de reducció de mòdena al que he de donar sortida i un bon manat d'herbes aromàtiques fresques que vaig plegar l'altre dia. Fet, que segur que amb l'oloreta acabat de sortir ja paga!

    ResponElimina
  6. Abril i Montse, no us penedireu. Jo encara estic encantada amb el resultat :-)
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. quin plat de conill més bo... i és un del splats que soluciona la feina del moment d'arribar a casa amb gana i haver-ho de preparar tot
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. Gràcies Glòria. A mi em va molt bé els dies que no puc estar massa a la cuina, perquè ho prepares tot en un moment i es fa sol :-)

    ResponElimina